Països escandinaus, Itàlia, Rússia i Japó (1860): economia i industrialització

Països escandinaus (1860)

Marc institucional: modern, principis liberals i abolició del feudalisme. Política comercial lliurecanviista, aranzels, Estat inversor i foment de l'educació.

Recursos naturals: escassetat de carbó, però abundància d'altres recursos (matèries primeres).

Capital humà: creixement demogràfic molt intens i població d'elevat nivell d'alfabetització.

Sector agrari: reformes agràries, productivitat elevada i sector primari orientat al mercat.

Mercat interior i exterior: mals comunicacions interiors (en alguns casos), però en general, població amb capacitat de consum relativament alta. El mercat interior és dinàmic gràcies a la renda per càpita i als mercats exteriors, molt importants.

Innovació tècnica (darrer quart del segle XIX): innovació i sectors vinculats a la Segona Revolució Industrial.

Itàlia

Marc institucional: persistència del feudalisme en alguns estats fins 1861. Eliminació del feudalisme, política comercial lliurecanviista, però a partir de la dècada de 1880 va optar pel proteccionisme, nacionalisme i imperialisme.

Recursos naturals: escassetat de carbó, però abundància de recursos hidràulics al nord del país.

Capital humà: baix nivell d'alfabetització. Les inversions d'Alemanya van contribuir a la industrialització. Arribada de tècnics.

Sector agrari: endarrerit i de productivitat baixa. Recuperació i creixement després de la crisi agrària. Sud del país, predomini agrícola.

Mercat interior: fragmentació política fins 1861 i baixa capacitat de consum de la població. La unificació política, la renda, la millora del transport, la política proteccionista, etc., van esmenar els mercats i afavorir el desenvolupament industrial.

Innovació tecnològica: abundància d'aigua, inversions estrangeres i mercat interior protegit i en creixement van permetre adaptar la tecnologia i desenvolupar sectors de la Segona Revolució Industrial.

Rússia

Marc institucional: estructures polítiques i/o socials tradicionals, govern autocràtic, règim feudal i servitud fins 1861. Després de 1856, l'Estat va impulsar la modernització de l'agricultura i va intervenir en el procés d'industrialització.

Recursos naturals: abundància de recursos naturals, però dificultats per explotar-los. Són explotats per empreses estrangeres.

Capital humà: baixíssim nivell de capitalització. Tècnics exteriors. El capital que ha de finançar la industrialització prové de l'interior i de l'exterior, a través d'inversió directa per empreses estrangeres.

Sector agrari: molt endarrerit, amb baixíssima productivitat i camperols sotmesos a fortes càrregues. Agricultura amb cert creixement després de 1895 i la reforma financera, part del procés d'industrialització.

Mercat interior: poc integrat i baixa capacitat de consum de la població. Baixa capacitat de consum camperol i mercat interior limitat, i lent creixement de les indústries de béns de consum.

Innovació tecnològica: l'adopció tecnològica moderna està vinculada a empreses estrangeres.

Japó

Marc institucional: estructures polítiques i/o socials tradicionals, persistència del règim feudal i servitud fins 1868. Des de 1868, processos de modernització i un Estat que impulsa el foment de la indústria.

Recursos naturals: escassetat de recursos minerals. La manca es compensa amb l'obtenció d'aquests recursos a l'exterior.

Capital humà: formació cultural elevada, nivell baix d'alfabetització. El capital que ha de finançar la industrialització prové de l'interior i de l'exterior, i l'emissió de paper moneda provoca inflació i un canvi polític i econòmic. La mà d'obra abundant, mentre que els tècnics primer són estrangers.

Sector agrari: endarrerit, productivitat baixa i camperols amb fortes càrregues. L'agricultura augmenta la productivitat en un 50%, sotmesa a una forta pressió impositiva, i serveis per indemnitzar els senyors feudals.

Mercat interior: comunicacions interiors no massa dolentes, però baixa capacitat de consum de la població. Que Rússia (encara limitada) i a l'interior la demanda de l'Estat és important en alguns sectors. El mercat exterior es beneficia de la competitivitat i de la demanda interna de seda, el lideratge industrial a Àsia i les conquestes territorials.

Innovació tecnològica: la tecnologia moderna està vinculada a l'acció de l'Estat i centrada en sectors vinculats a la demanda de l'exèrcit.