El paisatge de Catalunya: diversitat, canvis i gestió

El paisatge i la seva diversitat: un element dinàmic

El paisatge es defineix com la fesomia que ofereix una determinada porció del territori a un observador; és a dir, tot allò que els ulls d’aquest abasten des d’un determinat punt d’observació. El paisatge és dinàmic, ja que experimenta canvis i es modifica amb el pas del temps. Aquests canvis poden ser:

• Periòdics: segons les hores dels dies o les estacions de l’any.
• Evolutius: al llarg del temps.

Els canvis en el paisatge de Catalunya

Al llarg del temps, el paisatge de Catalunya ha experimentat diversos canvis que n’han alterat l’aspecte:

• Durant segles, l’agricultura i la ramaderia han estat els principals agents de canvis. Els conreus i el pasturatge transformaren el paisatge vegetal original i van crear un paisatge agroforestal allà on inicialment només hi havia boscos.
• A partir del segle XVIII, la indústria va ser un nou agent de transformació del paisatge català.
• En l'actualitat, els paisatges industrials de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX han esdevingut una part important del patrimoni paisatgístic de Catalunya i coexisteixen amb els paisatges industrials d’avui.
• Al llarg del segle XX (en les darreres dècades), la urbanització del territori va esdevenir el factor principal dels canvis paisatgístics. Mentre que en algunes zones es produïa el despoblament, en altres els nuclis urbans s’estenien.
• A partir de mitjans de segle XX, proliferaven les urbanitzacions de segona residència en entorns poc habituals, sobretot en les àrees forestals, i es va urbanitzar de manera intensiva una gran part del litoral.
• El paisatge de Catalunya actual conforma un mosaic paisatgístic ple de contrastos, caracteritzat per la permanència de la matriu agroforestal, pel domini dels components urbans (nuclis de població, àrees residencials, comercials...), per la presència dels sectors d’activitat econòmica (polígons industrials, zones logístiques...) i per l’existència de grans infraestructures (vies ràpides de comunicació, instal·lacions energètiques...).

Les unitats de paisatge de Catalunya

Per distingir uns paisatges d’uns altres es fa servir el concepte d’unitat de paisatge. És un sector del territori que mostra una combinació singular de components naturals i humans i que es percep unitàriament; és a dir, que es diferencia de les altres unitats de paisatge veïnes. Entre les diverses unitats de paisatge de Catalunya, n’hi ha que comparteixen trets comuns i n’hi ha d’altres que presenten un contrast més gran.

Canvis més importants

• Simplificació: del mosaic agroforestal a causa de l’abandonament de les activitats agràries tradicionals.
• Dispersió: creixent de les construccions i d’altres elements urbans.
• Uniformització: de les formes de vida i dels assentaments urbans.

El fenomen d’empobriment i de la pèrdua de components del paisatge s’anomena banalització del paisatge.

La gestió dels paisatges a Catalunya

Es pretén que els paisatges de Catalunya tinguin aquestes deu característiques principals:

• Ben conservats, gestionats i ordenats; paisatges vius i dinàmics, tant els existents com els de nova creació.
• Heterogenis, que reflecteixin la rica diversitat paisatgística i que se'n pugui gaudir sense posar en perill el patrimoni.
• Endreçats i harmònics, que evitin el desordre i la fragmentació i que mantinguin i potenciïn els seus valors.
• Respectuosos amb el llegat del passat i que transmetin tranquil·litat, lliures d’elements dissonants.
• Que atenguin la diversitat social i contribueixin al benestar individual i social de la població.