Orígens i Evolució del Catalanisme: De Vigatanisme a la Unió Catalanista
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
El Catalanisme Tradicionalista
El vigatanisme va tenir un paper important, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.
L’apropament del clero català al catalanisme conservador va ser liderat per clergues en un intent de cristianitzar un moviment que havia començat des de posicions laiques.
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes.
La Formació de la Unió Catalanista
La Lliga de Catalunya va proposar la fundació d’una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals. L’any 1891 es va constituir la Unió Catalanista amb l’objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes.
La Unió va tenir un suport important a la Catalunya rural.
La nova organització va significar el triomf de les tesis que posaven l’èmfasi en l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya. El seu punt més feble va ser la tensió entre els sectors contraris a la participació en la vida política i els que defensaven la necessitat de convertir la Unió en una organització política que es presentés a les eleccions.
Les Bases de Manresa
Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d’una assemblea amb l’objectiu d’aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Conegut com a Bases de Manresa, recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.
Les Bases estaven estructurades en disset articles i defenien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya. S’hi atorgaven competències absolutes al poder català. S’hi proclamava l’oficialitat de la llengua catalana i era de caràcter arcaïtzant.
L’impacte del 98 a Catalunya
El desastre del 1898 va tenir un abast econòmic i militar, però a Catalunya va comportar també canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la vida política. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme, que havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una notable mobilització social.
La conjuntura del 98 va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit.
La candidatura dels quatre presidents
L’any 1899, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van optar per crear un grup polític: la Unió Regionalista. A la junta directiva hi havia els industrials més actius dels darrers anys de protestes, alguns dirigents del Tancament de Caixes i representants de la burgesia agrària. El seu programa incloïa referències regionalistes explícites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya.
El grup que publicava el diari La Veu Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900). Format per joves professionals, favorables a la intervenció del catalanisme en la política.