Crisi i Reformes de la Restauració: Silvela, Maura i Canalejas (1899-1912)

El fracàs del primer govern regeneracionista

El 1899, Maria Cristina va atorgar la confiança per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. Silvela va impulsar una política reformista i va donar entrada a figures com Camilo Polavieja i Manuel Duran i Bas. Es va proposar un projecte de descentralització i una nova política pressupostària.

El Tancament de Caixes i el trencament amb Catalunya

Les noves càrregues imposades pel ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, van originar una forta protesta a Catalunya. Els comerciants de Barcelona (BCN) es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquesta protesta va ser coneguda com el Tancament de Caixes.

Un mes més tard, el govern va embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, es va negar a aplicar la mesura i va dimitir. Això va donar lloc a una vaga general. Com a resposta, el govern va empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals i va declarar l’Estat de guerra. En desacord amb la repressió, Duran i Bas i Polavieja van dimitir.

El Tancament de Caixes va significar el trencament definitiu entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics. El catalanisme va començar a consolidar-se com a alternativa a la caduca política de la Restauració, posant fi a l’esperit de regeneració inicial.

Les reformes de Maura i Canalejas

A la primavera del 1902, el monarca Alfons XIII va pujar al tron. L’any 1903 va arribar al Partido Conservador Antoni Maura i la mort de Sagasta va consolidar José Canalejas com a líder del Partido Liberal. Tot i els nous lideratges, es va mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral, cosa que va fer impossible la democratització real de la política espanyola.

Antoni Maura i la “Revolució des de dalt”

El 1904, Antoni Maura es va convertir en cap del govern i va impulsar la “revolució des de dalt”. Aquesta política defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolta popular. Va intentar dotar el sistema d’una nova base social, les *masses neutres*, amb l’ajuda de les quals pretenia configurar un Estat fort.

El seu segon govern va promulgar una nova Llei electoral (1907), que, malgrat les intencions, no va aniquilar la corrupció.

Reformes socials i repressió

En el terreny social, el govern de Maura va aprovar algunes lleis socials, com ara:

• La Llei del descans dominical.
• La creació de l’Instituto Nacional de Previsión.
• La promulgació de la Llei de colonització interior per estimular l’agricultura.

Però la defensa de l’ordre social va comportar una actitud molt intransigent a l’hora de mantenir l’ordre públic, especialment durant la Setmana Tràgica de Barcelona. La repressió posterior va impulsar una campanya de protesta que va fer caure el govern conservador.

El Reformisme Liberal de José Canalejas

L’any 1910, José Canalejas va formar un nou govern liberal. El seu programa intentava apropar-se als sectors populars amb un reformisme social i limitant el poder de l’Església. El nou executiu va aprofundir la separació de l’Església i l’Estat. La negativa de la Santa Seu va comportar la promulgació de la Ley del Candado (1910), que limitava l’establiment a Espanya de nous ordes religiosos.

Política social i militar

Pel que fa a la política social, es van dur a terme les següents reformes:

• Es va reformar la Llei de lleves, que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl·lic.
• Es van promulgar lleis per millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de les dones.

Finalment, es va iniciar la negociació d’una Llei de Mancomunitats. L’assassinat de Canalejas (1912) va posar fi al seu projecte renovador.