Origen de la vida: experiments de Redi i Pasteur i teories evolutives

Origen de la Vida i Organització

Hi ha diferents nivells d’organització de la matèria, la qual cosa genera una complexitat que forma la vida. La vida s’automanté mitjançant processos com la nutrició: prendre substàncies del medi i eliminar les substàncies de rebuig per mantenir l’estructura i el metabolisme.

Experiments sobre la Generació Espontània

Experiment de Redi

Es van col·locar trossos de carn crua en diversos pots: un obert, un altre cobert amb gasa i el darrer tancat hermèticament. Redi va demostrar que els insectes no neixen per generació espontània, sinó que provenen de les mosques.

Experiment de Pasteur

Pasteur va voler comprovar si era cert que es podia generar vida a l'interior de recipients amb matèria orgànica. Va preparar un brou i el va abocar en dos matrassos: un amb el coll recte i l'altre amb el coll corbat (coll d'olla). Els va bullir fins a esterilitzar-los i els va deixar reposar per observar-ne els resultats.

Amb aquest experiment, Pasteur va argumentar que si els microorganismes s'haguessin generat espontàniament, tots dos matrassos haurien presentat el mateix aspecte. En conclusió, Pasteur va demostrar que tot ésser viu procedeix d'un altre ésser viu anterior.

Hipòtesis sobre l'Origen de la Vida

Les Fonts Hidrotermals

Són xemeneies submarines, properes a les dorsals oceàniques (a 2.000-4.000 m de profunditat), d'on brolla aigua molt calenta (fins a 350 °C) i rica en elements químics inorgànics (com els compostos de sofre, H₂S). Hi habiten nombroses espècies submarines sense accés a la llum solar, que utilitzen l'energia continguda en els compostos de sofre. Les condicions de vida recorden les de la Terra primitiva.

Panspermia

La panspermia és la teoria que suggereix que la vida podria haver viatjat entre planetes a bord de meteorits o cometes. Es refereix tant al transport deliberat de microorganismes a l'espai per iniciar la vida a la Terra, com a la introducció d'espècies microbianes des de la Terra a un planeta inanimat per sembrar un nou sistema planetari de vida.

Evolució i Classificació dels Éssers Vius

L’Escala de la Natura

Quan sentim parlar d'Aristòtil, imaginem un savi que va passar la vida explorant la ment i especulant sobre totes les coses. En realitat, la seva primera ocupació era estudiar la natura; per això, és considerat per alguns el primer biòleg. A partir d'observacions acurades, Aristòtil va intentar esbrinar si entre els éssers vius hi havia algun tipus d'ordre. Finalment, va concloure que els organismes es trobaven perfectament organitzats segons una jerarquia que va anomenar l’escala de la natura.

Posteriorment, Carl von Linné pretenia classificar tots els organismes existents segons les semblances que observava entre ells. Amb aquest propòsit, va començar a classificar els organismes segons una jerarquia establerta per categories taxonòmiques, adjudicant a cada animal o planta un nom en llatí compost per dos termes: el gènere i l'espècie.

Fixisme

El Fixisme sostenia que les espècies romanen invariables des de la Creació; són fixes i immutables. Quan es va observar una gran quantitat de fòssils d'espècies diferents a les actuals, va sorgir una variant: el fixisme catastròfic (o catastrofisme), que proposa que al llarg de la història hi ha hagut diverses creacions després de diverses catàstrofes que van fer desaparèixer espècies.

Lamarckisme

Les idees de Lamarck es basen en els principis següents:

1. Els organismes canvien necessàriament al llarg del temps, mostrant una tendència al perfeccionisme i a la complexitat.
2. Els canvis de les condicions ambientals al llarg del temps fan que les espècies modifiquin els seus hàbits i variïn les seves necessitats.

S'estableixen dues lleis clau:

• Llei de l'ús i del desús dels òrgans: Quan s’adapten a un ambient canviant, els organismes han d’utilitzar uns òrgans més sovint i uns altres amb menys freqüència. Els que s’utilitzen més tendeixen a desenvolupar-se, mentre que els que no, s’atrofien.
• La funció crea l'òrgan: Si els canvis ambientals originen una necessitat nova, pot sorgir com a resposta un òrgan del tot nou.

Els caràcters adquirits es transmeten a la descendència. L’acumulació progressiva d’aquests canvis, generació rere generació, originarà al cap de milers d’anys una espècie diferent.

Darwinisme

Charles Darwin va establir les bases de la seva teoria afirmant que:

• En una població neix una gran quantitat d’éssers vius.
• No tots són iguals entre si (variabilitat).
• Entre ells s’estableix una lluita per la supervivència.
• Només els més aptes sobreviuen.

Basa la seva explicació en la variabilitat i en la selecció natural d'individus amb característiques que afavoreixen la seva supervivència. Va publicar el llibre “L’origen de les espècies”.

Explica la Selecció Natural: “Aquells organismes que tinguin variacions més favorables per a la seva adaptació al medi ambient tindran avantatges majors per sobreviure que aquells que no les tinguin”.