Recorregut de la llum dins l'ull fins a l'encèfal
Clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 10,64 KB
Actualizado el
Resumen
El document explica la funció de relació i els òrgans dels sentits, centrant-se en la visió: com l'ull transforma la llum en impulsos elèctrics. Repassa les estructures de l'ull, els fotoreceptors (cons i bastons) i les quatre etapes del procés de visió fins a la interpretació al lòbul occipital.
Puntos clave
- La funció de relació consta de tres fases: percepció de l'estímul, processament a l'escorça cerebral i resposta dels òrgans efectors.
- L'ull té tres capes: escleròtica (protecció), coroides (vasos sanguinis i iris) i retina (fotoreceptors).
- Els cons permeten la visió diürna i els colors; els bastons permeten la visió nocturna en blanc i negre.
- El procés de visió inclou la percepció, la transformació a la retina, la transmissió pel nervi òptic i el quiasma òptic, i la interpretació al lòbul occipital.
- Al quiasma òptic la informació de cada ull es creua i es projecta cap a l'altre hemisferi del cervell, cosa que permet una visió més precisa i completa.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Funció de relació
La funció de relació consta de 3 etapes:
Fase de l’estímul: Els estímuls son percebuts per les cèl·
Lules receptores (foto-receptors, quimio-receptors, etc.) Que es troben en els respectius òrgans receptors (ulls, mucosa olfactòria, llengua, etc.). Els estímuls es convertiran en impulsos elèctrics capacitats per a viatjar a través de les neurones cap al cervell.
2. Fase de processament de l’estímul: S’analitza la informació rebuda a la part corresponent de l’escorça cerebral
3. Fase de resposta: Execució de la resposta per part dels òrgans efectors, (exemple: músculs)
Receptors: cèl·lules especialitzades en captar els canvis en el nostre entorn (estímuls) i convertir-los en impulsos nerviosos, aquests impulsos viatgen a través d’una neurona fins l’escorça cerebral, on s’interpreta el missatge.
• Efectors: Els músculs en son un tipus i serveixen per executar algunes de les respostes a estímuls que envia en SNC.
Un estímul es qualsevol informació que arriba a l’organisme i que te la capacitat de desencadenar una resposta. Aquesta resposta pot ser lenta, ràpida, immediata o a llarg termini, però necessària per al manteniment de la vida.
• Exemple Resp curta: me tiren una pilota i aixec el braç per agafar-la. Resp llarga: adaptació de la pupil·la de l’ull a la llum-
Obscuritat.
• Un estímul interactuarà amb el receptor corresponent (receptor sensorial).
Segons la procedència de l’estímul trobem 2 tipus de receptors:
1. Receptors interns: Terminacions nervioses distribuïdes per tot el cos encarregades de recollir informació sobre l’estat de l’organisme en cada moment i d’aquesta manera l’encèfal sap la situació de l’organisme instantàniament.
2. Receptors externs: Formen els òrgans dels sentits
Quins son els sentits?
EL GUST
• Els receptors a través dels quals podem percebre el sentit del
GUST son els QUIMIORRECEPTORS situats a la llengua, aquests permeten
detectar substàncies dissoltes a la saliva.
• Hi ha 5 sabors bàsics: àcid, dolç, amarg, salat i umami.
EL GUST Receptors
A la superfície de la llengua trobem les PAPIL·LES GUSTATIVES, dins d’aquestes hi trobem els BOTONS GUSTATIUS que son un conjunt de cèl·lules receptores del gust, aquestes cèl·lules detectaran les substàncies dissoltes a la saliva.
Botó gustatiu (conjunt de cèl·lules receptores :
L‘estímul (subst. Química dissolta en saliva) és captada per la part APICAL de les cèl·lules gràcies al moviment de les microvellositats. A la part BASAL és on hi ha les neurones encarregades de transmetre l’estímul en forma de corrent elèctrica cap a la part corresponent de l’encèfal (escorça temporal). Així com l’estímul passa de la part apical a la part basal es converteix en corrent elèctrica capaç de viatjar a través de les neurones cap a la part corresponent de l’escorça cerebral
OLFACTE
Ens permet detectar substàncies químiques que transporta l’aire.
• Podem diferenciar fins a 10.000 olors
• L’olfacte i el gust són sentits fàsics,(amb la repetició de l'estímul es
perd la sensibilitat) constituïts per quimioreceptors. (ofacte i gust están
molt relacionats).
• Per a cada gust i olor hi ha un valor llindar; vol dir que per sota d’una determinada concentració de substància, els receptors corresponents no es poden estimular i, per tant, no es pot percebre el gust o l’olor corresponent
Els receptors olfactius (quimio-receptors) es troben a la mucosa olfactòria = pituïtària groga, que està situada al sostre de les fosses nassals.
La pituitaria groga està formada per cèl·lules de suport i les cèl·lules olfactives
(quimioreceptors) són cèl·lules cilades i n’hi trobem 20 milions.
• Entre les cel·lules ciliades hi ha petites glàndules que segreguen mucus.
• Per tal que una substància pugui arribar fins als receptors cal que sigui volàtil.
• Els axons d’aquestes cèl·lules penetren a l’interior del crani fins al bulb olfactiu, situat a la part anterior de l’encèfal.
OLORS PRIMARIS
• Camforàcia (tipus d’arbre)
• Floral
• Etèrica
• Picant
• Pútrida
• Moscada
• Mentolada
AUDICIÓ I EQUILIBRI
L’orella es un òrgan sensorial que permet percebre els sons i, en mamífers, també es l’encarregada del sentit de l’equilibri.
L’orella es divideix en 3 parts:
- Orella externa
- Orella mitjana
- Orella interna
1. Orella externa. Pavelló auricular + conducte auditiu extern
2. Orella mitjana. Comença en el timpà. A l’interior hi ha la cadena d’ossets
3. Orella interna. Conté 4 estructures: caragol(=còclea) que és l’òrgan de l’audició, l’utricle, el sàcul, i els canals semicirculars que son els responsables del sentit de l’equilibri.
Trompa Eustaqui: connecta l’orella amb el paladar, la seva funció és igualar la pressió atmosfèrica a les dues bandes del timpà. (ex. Quan se’ns tapen les orelles, la T. D’Eustaqui fa que de destapin.
Funció d’equilibri
Les estructures encarregades del sentit de l’equilibri es troben a l’orella interna. Aquestes estructures son: l’urticle, el sàcul i els canals semicirculars. L’equilibri estàtic es detecta a l’utricle i el sàcul.
L’equilibri dinàmic es detecta als canals semicirculars
El sistema vestibular (orella interna) és el responsable de l’estabilitat i l’equilibri. Quan giram el cap el líquid que tenim dins l’orella interna (endolimfa) mou uns petits cilis i aquests, a través del moviment generen un impuls elèctric que es transmet, a través de neurones, a l’encèfal i aquest emet l’ordre corresponent als músculs encarregats del manteniment de l’equilibri.
LA PELL I EL SENTIT DEL TACTE
• A través del tacte, el cos percep el contacte amb les diferents substàncies, objectes, etc. Els éssers humans presenten terminacions nervioses especialitzades i localitzades a la pell, que s'anomenen receptors del tacte i poden ser de diversos tipus.
• Aquests receptors s’estimulen davant una deformació mecànica de la pell i transporten les sensacions cap al cervell a través de fibres nervioses.
• Es troben a la epidermis i també a la dermis, i estan distribuïts per tot el cos de forma variable, per això hi ha diferents sensibilitats tàctils a diferents zones en funció del nombre de receptors que tinguin.
Receptors
Terminacions lliures: a la epidermis. Sensació de dolor Terminacions encapsulades (totes les altres): les trobem a la dermis. Detectam calor, pressió, fred i contacte.
VISTA
òrgans associats
- Cella: Protecció
- Parpella superior:
protecció, humidificació
- Pipelles: Protecció front
pols, bacteris...
- Glàndules lacrimals:
humidificació i protecció *Llàgrimes: son bactericides
Ulls
A l’ull es transforma l’energia lumínica en impulsos elèctrics
• Els impulsos es transmeten a l’escorça cerebral del lòbul occipital i permeten la percepció de les imatges en 3D, captar-ne el moviment, el color i la profunditat.
• Son esfèrics i tenen una mida de 2,5 cm de diàmetre.
• Es divideixen en 2 parts:
- Anterior- Humor aquós (liquid)
- Posterior- Humor vitri (viscós)
Donen turgència a l’ull i el protegeixen
*Escleròtica: Capa exterior, cobreix TOT el globus ocular, color blanc. Funció protectora i mantenir l’equilibri de la pressió de l’ull.
*Coroides: Capa intermitja, a la part anterior es deforma donant lloc a l’iris.
Conté vasos sanguinis, per tant proveeix de nutrients l’ull.
*Retina: hi trobem les cèl·lules fotoreceptores, que son els cons i els bastons.
Cons: Permeten la visió diürna, percebre els colors i els detalls
Bastons: Permeten la visió nocturna produeixen imatges de poca resolució i en blanc i negre
PROCÉS DE VISIÓ
Etapa 1: Percepció La llum entra a l’ull. L’iris i la pupil·la regulen la quantitat de llum que hi entra (si hi ha molta llum a l’exterior la pupil·la es contreu i no deixa entrar més llum de la necessària). Quan la llum ja ha entrat a l’ull, el cristal·lí es deforma per poder enfocar l’objecte (aquest procés es coneix com acomodació), segons si està a prop o enfora, d’aquesta manera la imatge s’enfoca sempre en el mateix lloc de la retina.(ja s’ha projectat la imatge a la retina però el nostre cervell encara no l’ha processat per tant “encara no veiem res”)
Etapa 2: Transformació La llum arriba a la retina i s’activen les cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons) que son les que transformen la llum en corrent elèctrica capaç de viatjar a través del nervi òptic. Aquest procés es dona gràcies a una reacció química on intervé la vitamina A
Etapa 3: Transmissió Els impulsos nerviosos creats a la retina viatgen a través del nirvi òptic fins al quiasma òptic (lloc on s’entrecreuen els dos nirvis òptics). En el quiasma òptic es on la informació captada per l’ull dret creua i es projecta cap a la part esquerre del cervell. Gràcies al quiasma òptic tenim una visió més precisa i completa.
• Etapa 4: Interpretació Té lloc al cervell (lòbul occipital). Els impulsos nerviosos fan que el nostre cervell els interpreti en forma d’imatges que per noltros tenen sentit.
Preguntas frecuentes
Quina és la diferència entre cons i bastons?
Els cons permeten la visió diürna, la percepció dels colors i dels detalls. Els bastons permeten la visió nocturna i produeixen imatges de poca resolució en blanc i negre.
Què és el quiasma òptic?
És el lloc on s'entrecreuen els dos nervis òptics. Allà la informació captada per l'ull dret es projecta cap a la part esquerra del cervell.
Què fa el cristal·lí durant la visió?
El cristal·lí es deforma per enfocar l'objecte segons si està a prop o lluny, procés que s'anomena acomodació.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.