Recorregut de la llum dins l'ull fins a l'encèfal

Funció de relació 

La funció de relació consta de 3 etapes:

Fase de l’estímul: Els estímuls son percebuts per les cèl·
Lules receptores (foto-receptors, quimio-receptors, etc.) Que es troben en els respectius òrgans receptors (ulls, mucosa olfactòria, llengua, etc.). Els estímuls es convertiran en impulsos elèctrics capacitats per a viatjar a través de les neurones cap al cervell.

2. Fase de processament de l’estímul: S’analitza la informació rebuda a la part corresponent de l’escorça cerebral

3. Fase de resposta: Execució de la resposta per part dels òrgans efectors, (exemple: músculs)

Receptors: cèl·lules especialitzades en captar els canvis en el nostre entorn (estímuls) i convertir-los en impulsos nerviosos, aquests impulsos viatgen a través d’una neurona fins l’escorça cerebral, on s’interpreta el missatge.

• Efectors: Els músculs en son un tipus i serveixen per executar algunes de les respostes a estímuls que envia en SNC.

Un estímul es qualsevol informació que arriba a l’organisme i que te la capacitat de desencadenar una resposta. Aquesta resposta pot ser lenta, ràpida, immediata o a llarg termini, però necessària per al manteniment de la vida.

• Exemple Resp curta: me tiren una pilota i aixec el braç per agafar-la. Resp llarga: adaptació de la pupil·la de l’ull a la llum-
Obscuritat.

• Un estímul interactuarà amb el receptor corresponent (receptor sensorial).

Segons la procedència de l’estímul trobem 2 tipus de receptors:

1. Receptors interns: Terminacions nervioses distribuïdes per tot el cos encarregades de recollir informació sobre l’estat de l’organisme en cada moment i d’aquesta manera l’encèfal sap la situació de l’organisme instantàniament.

2. Receptors externs: Formen els òrgans dels sentits

Quins son els sentits?

EL GUST

• Els receptors a través dels quals podem percebre el sentit del
GUST son els QUIMIORRECEPTORS situats a la llengua, aquests permeten

detectar substàncies dissoltes a la saliva.

• Hi ha 5 sabors bàsics: àcid, dolç, amarg, salat i umami.

EL GUST Receptors

A la superfície de la llengua trobem les PAPIL·LES GUSTATIVES, dins d’aquestes hi trobem els BOTONS GUSTATIUS que son un conjunt de cèl·lules receptores del gust, aquestes cèl·lules detectaran les substàncies dissoltes a la saliva.

Botó gustatiu (conjunt de cèl·lules receptores :

L‘estímul (subst. Química dissolta en saliva) és captada per la part APICAL de les cèl·lules gràcies al moviment de les microvellositats. A la part BASAL és on hi ha les neurones encarregades de transmetre l’estímul en forma de corrent elèctrica cap a la part corresponent de l’encèfal (escorça temporal). Així com l’estímul passa de la part apical a la part basal es converteix en corrent elèctrica capaç de viatjar a través de les neurones cap a la part corresponent de l’escorça cerebral

OLFACTE

Ens permet detectar substàncies químiques que transporta l’aire.

• Podem diferenciar fins a 10.000 olors

• L’olfacte i el gust són sentits fàsics,(amb la repetició de l'estímul es

perd la sensibilitat) constituïts per quimioreceptors. (ofacte i gust están

molt relacionats).

• Per a cada gust i olor hi ha un valor llindar; vol dir que per sota d’una determinada concentració de substància, els receptors corresponents no es poden estimular i, per tant, no es pot percebre el gust o l’olor corresponent

Els receptors olfactius (quimio-receptors) es troben a la mucosa olfactòria = pituïtària groga, que està situada al sostre de les fosses nassals.

La pituitaria groga està formada per cèl·lules de suport i les cèl·lules olfactives

(quimioreceptors) són cèl·lules cilades i n’hi trobem 20 milions.

• Entre les cel·lules ciliades hi ha petites glàndules que segreguen mucus.

• Per tal que una substància pugui arribar fins als receptors cal que sigui volàtil.

• Els axons d’aquestes cèl·lules penetren a l’interior del crani fins al bulb olfactiu, situat a la part anterior de l’encèfal.

OLORS PRIMARIS

• Camforàcia (tipus d’arbre)

• Floral

• Etèrica

• Picant

• Pútrida

• Moscada

• Mentolada

AUDICIÓ I EQUILIBRI

L’orella es un òrgan sensorial que permet percebre els sons i, en mamífers, també es l’encarregada del sentit de l’equilibri. 

L’orella es divideix en 3 parts:

- Orella externa

- Orella mitjana

- Orella interna

1. Orella externa. Pavelló auricular + conducte auditiu extern

2. Orella mitjana. Comença en el timpà. A l’interior hi ha la cadena d’ossets

3. Orella interna. Conté 4 estructures: caragol(=còclea) que és l’òrgan de l’audició, l’utricle, el sàcul, i els canals semicirculars que son els responsables del sentit de l’equilibri.

Trompa Eustaqui: connecta l’orella amb el paladar, la seva funció és igualar la pressió atmosfèrica a les dues bandes del timpà. (ex. Quan se’ns tapen les orelles, la T. D’Eustaqui fa que de destapin.

Funció d’equilibri

Les estructures encarregades del sentit de l’equilibri es troben a l’orella interna. Aquestes estructures son: l’urticle, el sàcul i els canals semicirculars. L’equilibri estàtic es detecta a l’utricle i el sàcul.

L’equilibri dinàmic es detecta als canals semicirculars

El sistema vestibular (orella interna) és el responsable de l’estabilitat i l’equilibri. Quan giram el cap el líquid que tenim dins l’orella interna (endolimfa) mou uns petits cilis i aquests, a través del moviment generen un impuls elèctric que es transmet, a través de neurones, a l’encèfal i aquest emet l’ordre corresponent als músculs encarregats del manteniment de l’equilibri.

LA PELL I EL SENTIT DEL TACTE

• A través del tacte, el cos percep el contacte amb les diferents substàncies, objectes, etc. Els éssers humans presenten terminacions nervioses especialitzades i localitzades a la pell, que s'anomenen receptors del tacte i poden ser de diversos tipus.

• Aquests receptors s’estimulen davant una deformació mecànica de la pell i transporten les sensacions cap al cervell a través de fibres nervioses.

• Es troben a la epidermis i també a la dermis, i estan distribuïts per tot el cos de forma variable, per això hi ha diferents sensibilitats tàctils a diferents zones en funció del nombre de receptors que tinguin.

Receptors

Terminacions lliures: a la epidermis. Sensació de dolor Terminacions encapsulades (totes les altres): les trobem a la dermis. Detectam calor, pressió, fred i contacte.

VISTA

òrgans associats

- Cella: Protecció

- Parpella superior:

protecció, humidificació

- Pipelles: Protecció front

pols, bacteris...

- Glàndules lacrimals:

humidificació i protecció *Llàgrimes: son bactericides

Ulls

A l’ull es transforma l’energia lumínica en impulsos elèctrics

• Els impulsos es transmeten a l’escorça cerebral del lòbul occipital i permeten la percepció de les imatges en 3D, captar-ne el moviment, el color i la profunditat.

• Son esfèrics i tenen una mida de 2,5 cm de diàmetre.

• Es divideixen en 2 parts:

- Anterior- Humor aquós (liquid)

- Posterior- Humor vitri (viscós)

Donen turgència a l’ull i el protegeixen

*Escleròtica: Capa exterior, cobreix TOT el globus ocular, color blanc. Funció protectora i mantenir l’equilibri de la pressió de l’ull.

*Coroides: Capa intermitja, a la part anterior es deforma donant lloc a l’iris.

Conté vasos sanguinis, per tant proveeix de nutrients l’ull.

*Retina: hi trobem les cèl·lules fotoreceptores, que son els cons i els bastons.

Cons: Permeten la visió diürna, percebre els colors i els detalls

Bastons: Permeten la visió nocturna produeixen imatges de poca resolució i en blanc i negre

PROCÉS DE VISIÓ

Etapa 1: Percepció La llum entra a l’ull. L’iris i la pupil·la regulen la quantitat de llum que hi entra (si hi ha molta llum a l’exterior la pupil·la es contreu i no deixa entrar més llum de la necessària). Quan la llum ja ha entrat a l’ull, el cristal·lí es deforma per poder enfocar l’objecte (aquest procés es coneix com acomodació), segons si està a prop o enfora, d’aquesta manera la imatge s’enfoca sempre en el mateix lloc de la retina.(ja s’ha projectat la imatge a la retina però el nostre cervell encara no l’ha processat per tant “encara no veiem res”)

Etapa 2: Transformació La llum arriba a la retina i s’activen les cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons) que son les que transformen la llum en corrent elèctrica capaç de viatjar a través del nervi òptic. Aquest procés es dona gràcies a una reacció química on intervé la vitamina  A

Etapa 3: Transmissió Els impulsos nerviosos creats a la retina viatgen a través del nirvi òptic fins al quiasma òptic (lloc on s’entrecreuen els dos nirvis òptics). En el quiasma òptic es on la informació captada per l’ull dret creua i es projecta cap a la part esquerre del cervell. Gràcies al quiasma òptic tenim una visió més precisa i completa.

• Etapa 4: Interpretació Té lloc al cervell (lòbul occipital). Els impulsos nerviosos fan que el nostre cervell els interpreti en forma d’imatges que per noltros tenen sentit.