Organització Territorial de Catalunya: Comarques, Vegueries i Entitats Submunicipals

Organització Territorial a Catalunya

Altres Unitats d'Organització Territorial

Les comunitats autònomes poden instituir entitats d'àmbit subminicipal, com les parròquies a Galícia i Astúries. També poden crear agrupacions de municipis, com les comarques catalanes, aragoneses i gallegues. A les Illes Balears hi ha els consells insulars i a les Canàries els cabildos. Les comunitats autònomes poden crear corporacions administratives a les àrees metropolitanes i els municipis poden agrupar-se en mancomunitats. En canvi, no estan facultades legalment per crear o alterar les províncies.

*Diputació foral: Les diputacions forals tenen les atribucions pròpies de les diputacions provincials, però gràcies al seu estatut d'autonomia, tenen, a més, unes àmplies competències en temes tributaris, d'urbanisme i de serveis socials. A aquest poder executiu de la diputació foral, cal afegir-hi encara un poder legislatiu provincial, les juntes generals que tenen la capacitat normativa en matèries en què el territori històric és competent.

La Delimitació del Territori Català i l'Organització Territorial

Catalunya és un país europeu situat a la riba de la Mediterrània occidental. Té una superfície de 36.020 km² i una orografia força complexa, amb cims de més de 3.000 metres, algunes planes i una costa retallada.

El territori català està dividit en dues parts repartides:

• La Catalunya Nord: Forma part de França des de 1659, en aplicar-se el Tractat dels Pirineus. No disposa d'autonomia pròpia sinó que forma el departament anomenat Pirineus Orientals integrat dins la regió Llenguadoc-Rosselló.
• El Principat: Conforma una de les comunitats autònomes espanyoles i té la capital administrativa a Barcelona.

Catalunya forma part dels territoris de cultura catalana juntament amb les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya. Aquest conjunt de territoris de cultura i llengua catalanes rep el nom de Països Catalans.

Organització Territorial de Catalunya dins l'Espanya de les Autonomies

La Constitució reconeix a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. La Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques. L'any 1931, quan Catalunya va poder gaudir d'autonomia, la Generalitat va constituir una ponència d'estudi de la divisió territorial de Catalunya. Després de diversos treballs, aquesta ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques i 9 regions, però no es va aprovar oficialment fins al 1936.

L'actual divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la divisió i l'organització comarcals de Catalunya (1987). La comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis continguts amb una personalitat jurídica pròpia. Cada comarca ha de tenir el seu consell comarcal.

La divisió comarcal de 1987 es diferencia de la de 1936 per la creació de tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. Una novetat important és el reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d'Aran amb la creació del Conselh Generau d'Aran, un organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca de cultura occitana.

A partir de 2004 la Generalitat va crear 7 agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries tot recuperant la idea d'agrupacions. Les defineix com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Aquestes vegueries o regions coincideixen amb els 7 àmbits de treball definits per el Pla Territorial de Catalunya.

La possible nova divisió territorial en vegueries pot implicar la modificació d'algunes comarques i que se'n creïn de noves. També implicarà canvis en les circumscripcions electorals i comportarà alteracions en el concepte de província i en els seus límits.