Obres mestres de l'escultura grega i helenística: guia completa
1. Partenó 447-438 a. C.
2. Erecteion 421-405 a. C. (Atena, Posidó, Erecteu, Cècrops)
3. Atena Niké 421 a. C. (449 a. C.), Cimó II, Cal·limac, Cal·lícrates
4. Teatre d'Epidaure c. 350 a. C., Epidaure, Peloponès, Argòlida. Temple circular i escultures. Diàmetre de 120 m; 24 fileres d'assentaments de pedra (diazomes), 12 seccions superiors, 34 graderies, 13 escales i 22, 20 i 24 files d'accés. Jornades festives en honor de Dionís.
5. Altar de Zeus a Pèrgam c. 180-160 a. C., Pergamonmuseum (Berlín), acròpolis de Pèrgam, Eumenes II. Fris 1: fundador de la dinastia atàlida. Fris 2: Gigantomàquia, que simbolitza la victòria atàlida sobre els bàrbars gàlates.
6. Kouros i kore c. 510-500 a. C., marbre policromat de Paros, ofrenes votives o funeràries, Museu Arqueològic Nacional (Atenes) i Museu de l'Acròpolis (Atenes), Dèdal, Kroisos.
7. Guerrers de Riace c. 460-430 a. C., protoclassicisme, bronze fos a la cera perduda, alçada de 2,05 m, Museu Nacional de Reggio di Calabria. Autor desconegut (Alcàmenes, Pitàgoras de Reggio). Àjax Oileu, Telamó.
8. Discòbol Mirón. Naturalisme, dinamisme, equilibri i proporcions. c. 460 a. C., bronze/marbre, 1,55 m, ideal anatòmic atlètic, Museu Nacional Romà. Ordenació de les línies en moviment, ritme. Jacint (mort per Apol·lo).
9. Dorífor Policlet, c. 430 a. C., bronze/marbre, 2,12 m, esportiu, Museu Arqueològic Nacional. Fídies i Mirón enfront del «cànon de racionalitat anatòmica»: càlcul de proporcions, dimensions i línies (7 i 3 de referència). Ideal antropològic grec de l'època clàssica: ideal atlètic jove, concordança entre la força física i la intel·ligència, rostre de serenitat.
10. Hermes amb Dionís infant Praxíteles, 350-330 a. C., marbre, 2,13 m, postclàssic, mitològic, Museu Arqueològic (Olímpia). Relació amb Friné (s. IV, 370-340 a. C.), compensació de volums, dos déus: Dionís, fill de Zeus i Hera (esposa), i les nimfes. Decorava l'antic temple d'Hera. Commemora la pau entre Elis i Arcàdia.
11. Victòria de Samotràcia Pitòcrit de Rodes, 200-190 a. C., marbre de Paros, 2,45 m, mitològic/commemoratiu, Museu del Louvre. Cabirs, Antíoc, Xitó, himatió, dramatisme dels plecs mullats.
12. Laocoont i els seus fills Agesandre, Polidor i Atenodor, segles III-II a. C., bronze/marbre, 2,42 m, mitològic, Museus Vaticans. Ruïnes del palau de Neró, cova de Nàpols, s. I d. C. Pathos. No firar el cavall als grecs com a ofrena a Posidó. Càstig diví entenent el cavall (Sinó diu regal a Atena; Troia destruïda). Sacerdot d'Apol·lo i Atena envia serps per convèncer els troians de la veracitat de la història del Sinó. Domus Aurea de Neró.