Objectius principals de la Unió Europea
Geografía6,69 KB
1. La Uníó Europea
L’any 1957 sis països (la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, Itàlia,
Luxemburg, França i els Països Baixos) van signar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Els seus objectius eren:
— Fer un mercat comú per als productes dels sis estats que en formaven
part.
— Avançar cap a la uníó política.
El 1992 es va signar el Tractat de la Uníó Europea, i la CEE va passar a
denominar-se Uníó Europea (UE).L’objectiu era aconseguir la uníó política i econòmica dels membres, la uníó monetària (euro), la ciutadania europea, etc. Des del
1957 s’han anat afegint nous estats fins a arribar als 28 actuals.
1957 s’han anat afegint nous estats fins a arribar als 28 actuals.
2. Les institucions de la Uníó Europea
El Parlament Europeu està format per 732 diputats que s’escullen en
eleccions cada cinc anys. L’Estat espanyol n’elegeix 54 diputats. Les seves
funcions són legislatives (col·laborar en l’elaboració de lleis, aprovar els
pressupostos, etc.).
El Consell de la Uníó Europea està format per ministres dels estats membres. És el principal òrgan de decisió i comparteix funcions legislatives amb el Parlament. S’anomena Consell Europeu quan es reuneixen els caps d’estat o del govern dels estats.
La Comissió Europea està formada per un president i els seus ministres,
designats pels governs dels estats membres. Té funció executiva, és a dir,
administra la política de la UE, vetlla pel compliment de les normes, etc.
Altres institucions importants són el Tribunal de Justícia Europeu, que vetlla
pel compliment de les lleis i tractats; el Tribunal de Comptes, que controla la gestió del pressupost, etc.
3. La Uníó Europea, un territori de contrastos i de desigualtats
La Uníó Europea és diversa en la geografia, la cultura, la societat i l’economia.
3.1. El territori i la ciutadania
La UE té 508 milions d’habitants. És un dels territoris més densament poblats del planeta, però també hi ha llocs on viu poca població.
La UE és una de les zones més urbanitzades del planeta. El seu creixement
De població és baix
Les taxes de natalitat i mortalitat són baixes, i l’esperança de vida, alta. Per això la població està envellint.
Per compensar-ho, des de fa uns anys arriba població jove d’altres continents.
Una altra característica de la UE és la seva diversitat lingüística: hi ha 24
llengües oficials.
Tots els estats de la UE tenen governs democràtics. Hi ha 7 monarquies i 21 repúbliques.
3.2. L’activitat econòmica
La UE és una de les principals potències del món.
Concentra el 28% de la
Concentra el 28% de la
riquesa mundial. Molts dels estats de la UE tenen un sector primari molt
productiu, una indústria molt potenti un sector terciari que ocupa la major part de la població. La UE és també una gran potència comercial
i controla el 20% del comerç mundial. Quant al nivell de vida, hi ha grans
diferències entre els membres. Les regions amb nivell de vida més alt es
localitzen a França, Alemanya, Suècia i el Regne Unit. Les de nivell de vida
més baix són les últimes a incorporar-se a la UE: Romania i Bulgària.
4. L’organització del territori: estats i regions
La UE és una organització formada per estats, però s’ha donat gran
importància a una unitat territorial més petita i més propera als ciutadans: la regió europea. Amb les regions es pot donar una millor resposta a les
necessitats de cada territori.
4.1. Catalunya, una regió europea
L’Estatut d’Autonomia reconeix la pertinença i la participació de Catalunya a la UE. A més, pertany a l’arc mediterrani, que és una important zona de
desenvolupament econòmic dins la UE, que va des de Múrcia fins a Itàlia.
Catalunya participa en l’associació Quatre Motors d’Europa, formada per
quatre regions que són motors de l’economia de la UE.
També forma part de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani, que té com a objectiu la creació d’una gran regió que pugui competir amb les més desenvolupades
d’Europa.
5. Els desequilibris regionals i les polítiques comunes a la UE
Els objectius principals de la UE són l’establiment del mercat únic, el progrés econòmic i social de tota la Uníó i la reducció de les desigualtats entre les regions. Per complir-los, la UE ha desenvolupat una sèrie de polítiques, entre les quals destaquen l’agrària, la pesquera, la industrial i la regional. Les seves finalitats són:
Política agrària
Assegurar el proveïment, incrementar la productivitat, modernitzar-se, millorar el nivell de vidadels agricultors.
Política pesquera
Assegurar proveïment, fixar zones de pesca, protegir espècies, fer acords amb altres països per utilitzar els seus caladors
Política industrial:
millorar la competitivitat, reconvertir
sectors en crisi, subvencionar sectors moderns
Política regional i social:
reduir desequilibris socials i econòmics,
ajudar les zones més desfavorides, cohesionar els estats.
Amb la política regional i social es traspassen diners
de les regions més riques a les més pobres mitjançant
els Fons Estructurals i els Fons de Cohesió