La novel·la, el teatre i la poesia a Catalunya durant els anys 30

La novel·la dels anys 30 a Catalunya

La novel·la havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes, que veien aquest gènere com un producte d'entreteniment burgès, que no s'adeia amb les seves aspiracions. A partir de 1917, es fa palesa la necessitat de la novel·la en una cultura que pretén ser normal. S'inicia una polèmica a través de la premsa, que aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere novel·lesc en la societat i la cultura.

Josep M. de Sagarra publica l'any 1925 un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba. La defensa de la novel·la per part de Sagarra obre un període de recuperació de la narrativa catalana.

Novel·listes de la generació dels anys 30

• Joan Puig i Ferreter
• Carles Soldevila
• Miquel Llor
• Josep M. de Sagarra

Joan Puig i Ferreter va ser un autor dramàtic d'èxit durant el modernisme, i va trobar en la narrativa la via per explorar la seva complexa personalitat. L'obra més important és Camins de França (1934).

El teatre dels anys 30 a Catalunya

El teatre que triomfava als escenaris catalans era la comèdia burgesa, representada per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit el teatre d'entreteniment. Se'n cultivà un altre de caràcter innovador, que criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris. El dramaturg més important és Josep Maria de Sagarra.

Josep Maria Sagarra (1894-1961)

Era descendent d'una família aristocràtica. Es llicencià en dret i inicià la carrera diplomàtica, que deixà per dedicar-se a la literatura. Autor d'una extensa obra, que comprèn la poesia, la narrativa i el teatre, també es dedicà al periodisme i a la traducció d'autors clàssics europeus. Com a poeta, conreà la poesia lírica, satírica i èpica. Com a narrador, va escriure contes i novel·les, especialment Vida Privada, on descriu la decadència de l'aristocràcia.

La poesia dels anys 30 a Catalunya

En el primer terç del segle XX, les avantguardes van determinar la trajectòria. Però d'altres van explorar camins diferents, seguint un moviment poètic que va sorgir a França a mitjan segle XIX: el simbolisme. Va exercir una decisiva influència en la poesia catalana del noucentisme i dels anys trenta. Els poetes busquen una poesia pura, perfecta i desllligada de la vida real, on la bellesa es manifesti en valor simbòlic i en la musicalitat de les paraules.

Carles Riba (1893-1959)

Va estar format pel Noucentisme. És una figura central en el panorama intel·lectual, literari i polític de la Catalunya del segle XX. Professor, poeta, traductor, crític, prosista, va excel·lir en tots els camps. Fidel a la República, es va exiliar en acabar la guerra, però va tornar el 1943. A Catalunya, es va mantenir fidel als seus principis polítics i nacionals; tot i que les condicions eren molt adverses, Riba va desenvolupar una important tasca intel·lectual i artística dins l'estret món cultural del moment, i esdevingué mestre i referent de tota la generació posterior d'escriptors.

Com a poeta, va seguir el corrent postsimbolista, que va evolucionar cap a la poesia pura. La seva obra mostra una gran perfecció formal. Els seus reculls més importants són: Primer llibre d'Estances (1919), Segon llibre d'Estances (1930), Elegies de Bierville (1943) i Salvatge cor (1952).