Noucentrisme: Principis, Obres i Autors Clau

Sons s i ss en català

S sonora i S sorda:

S sonora:

• +s: sempre entre vocals: música, brasilera.
• +z: al principi de paraula i després de consonant: zoològic, pinzell.
• Sovint en paraules derivades del grec, entre vocals: amazona, bizantí.

S sorda:

• +c: davant de les vocals e, i: recepció, cirera.
• +ç: davant de les vocals a, o, u, i en posició final: força, caça, cançó.
• +ss: sempre entre vocals: passar, eixa.
• +s: en qualsevol posició excepte entre vocals: silenci, dansa.

Principis bàsics del noucentrisme

• Arbitrarisme: s'ha de construir una literatura escrita amb un model de llengua normativitzat, basat en la raó i en la lògica.
• Civilitat: el model de vida ideal per als noucentistes era un lloc on tothom tingués un lloc per viure sense tensions i amb tota mena de privilegis, com museus, biblioteques...
• Classicisme: s'ajusta al cànon del classicisme, és a dir, equilibrat en les proposicions i en l'harmonia.

Textos periodístics d'opinió

Article d'opinió: text en què l'autor exposa les seves reflexions sobre temes d'actualitat i d'interès general.

Estructura:

• Introducció: part en què es presenta el tema.
• Desenvolupament: arguments que demostren la tesi.
• Conclusió: síntesi del que s'ha argumentat.

Columna: és el més breu dels articles d'opinió. Es titula amb el nom de la columna i es troba imprès en un diari. Sol estar signat pel periodista i sol anar acompanyat d'una foto de l'autor.

Cartes al director: són articles dels quals són lectors del diari els que fan les seves aportacions, exposant crítiques, denúncies... sobre fets d'actualitat. L'autor exposa el seu punt de vista en primera persona.

Oració composta

Oració composta: és aquella en la qual la seva estructura és d'un subjecte + un predicat. Inclou diverses oracions o proposicions que formen part d'una mateixa unitat sintàctica i semàntica. Hi ha tres tipus: per coordinació, jusxtaposició i subordinació.

Les oracions coordinades són oracions compostes unides mitjançant una conjunció. Si les separem, les dues frases poden funcionar independentment, és a dir, l'una no depèn de l'altra per tenir sentit.

Tipus:

• Copulatius: el significat d'una proposició se suma a l'altra (i, ni).
• Adversatius: expressa una oposició, una rectificació o una restricció respecte a l'que diu l'altra (però, sinó, en canvi).
• Disjuntius: el significat de la proposició exclou l'altra (o, o bé, si no).
• Distributius: la proposició planteja una alternança sense exclusions (ni... ni, ara... ara...).
• Explicatius: la segona proposició explica o aclareix el significat de l'anterior (és a dir, això és).

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina: generació d'escriptors que s'agrupen sobre aquest nom i que varen escriure la revista Mirjor (1906). El noucentrisme va ser un moviment literari de renovació cultural amb l'objectiu de modernitzar la cultura catalana i posar-la a l'altura de les europees.

Els temes: tracten sobre la descripció ideològica del paisatge. Els intel·lectuals noucentistes intentaven dissenyar els seus poemes en un model de ciutat ideal, cosmopolita i europeïtzada. Davant la impossibilitat de renovació, es van centrar en la descripció del paisatge ajudada de qualsevol signe de progrés o cosmopolitisme.

Autors: els representants van ser Mikel Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel Ferrà. La resta s'agrupen al voltant de dues generacions:

• 1906: formada per Maria Antònia Salvà, Miquel Ferrà i Bernat Riera.
• 1917: Joan Pons Gimeno, Col·lom, Miquel Forteza.

Mikel Costa i Llobera

Mikel Costa i Llobera: va néixer a Pollença el 1854 i va morir a Palma el 1922. Era fill d'una família de terratinents, on va estudiar batxillerat a l'Institut Balear de Palma i, el 1872, va començar els seus estudis de Dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb els capdavanters de la Renaixença literària: Marià Aguiló i Jacint Verdaguer. El 1902 va participar en els Jocs Florals de Catalunya i dos anys més tard presideix els Jocs Florals a Mallorca.