Normes de Pronunciació i Estructura Textual en Valencià
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,92 KB
El Vocalisme Tònic en Valencià: Les Set Vocals
El valencià té set vocals en posició tònica:
- [á]: cap, mà
- [é] (e tancada): febra, més
- [É] (e oberta): mel, rètol
- [í]: pi, física, ruïna
- [ó] (o tancada): dolç, emoció
- [Ó] (o oberta): cor, òbila
- [ú]: pur, dejú, peüc
Criteris Generals de Pronunciació
Les set vocals tòniques es pronuncien en tots els contextos de manera clara i ben diferenciada. L’oposició entre les vocals obertes [É] i [Ó] i les vocals tancades [é] i [ó] és un tret distintiu que permet diferenciar el significat d’algunes paraules:
- dona [dÓna] ‘nom referit a persona de sexe femení’, enfront de dona [dóna] ‘forma del verb donar’.
- set [sÉt] ‘numeral’, enfront de set [sét] ‘nom referit a ganes de beure’.
- seu [sÉw] ‘nom referit a domicili principal d’una institució’, enfront de seu [séw] ‘possessiu’.
- son [sÓn] ‘nom referit a ganes de dormir’, enfront de són [són] ‘forma del verb ser’.
La Distribució de la E i la O Obertes
Encara que el sistema vocàlic tònic presenta e oberta [É] i e tancada [é], i o oberta [Ó] i o tancada [ó], només hi ha un grafema (e i o) per a representar cadascuna de les dues parelles respectivament. De manera que, si una d'aquestes vocals no porta accent gràfic, l’ortografia no permet distingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada.
Per aquest motiu, i perquè l’obertura de la e i de la o és una característica general de la nostra llengua, és convenient donar unes orientacions generals que permeten diferenciar quan són obertes o tancades les vocals e i o tòniques.
Normes per a la Pronunciació de la E Oberta [É]
Com a norma general, la lletra e es pronuncia oberta [É] en els casos següents:
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, obsequi. (Però és tancada en algunes paraules com església, sépia, Dénia o séquia).
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu.
- En gairebé totes les paraules esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, rèplica. (Però és tancada en algunes paraules com llémena, témpores o térbola).
- En la major part de cultismes: acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espècimen, telègraf. (Però és tancada en les paraules acabades en -edre, -ense, -teca o -tema: poliedre, castrense, biblioteca o teorema).
- En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, afecte, correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte. (Però és tancada en les formes del verb reptar accentuades en el radical).
- Davant de l o l·l: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novel·la, parcel·la. (Però és tancada en algunes paraules com belga o selva).
- Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
- Davant de r seguida de consonant: cert, comerç, ert, hivern, perdre, verd, verge. (En canvi, si segueix una labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp, terme; cerca, cercle, perca, verga).
- En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb cerndre: cendra, divendres, gendre. (Però és tancada en els infinitius acabats en -endre, com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seva flexió).
- En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu, seu. (Però és tancada en algunes paraules com creu, greu o meu).
- En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.
Observació sobre la E Tancada per Excepció
Per excepció, en les paraules què, perquè i València, i en altres casos (època, sèrie, etc.) la e es pronuncia tancada.
Normes per a la Pronunciació de la O Oberta [Ó]
Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta [Ó] en els casos següents:
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic.
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: còmput, cònjuge, corpus, mòdul.
- En la majoria de paraules esdrúixoles: apòstata, còlera, còmoda, còmplice, nòmada, pòlissa. (Però és tancada en algunes paraules com fórmula, góndola, pólvora, tómbola o tórtora).
- En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot. (Però és tancada en algunes paraules acabades en els sufixos -forme o -oma, com pluriforme o glaucoma).
- En algunes paraules acabades en -os: arròs, espòs, gros, mos, terròs. (Però és tancada en els adjectius acabats en el sufix -ós, com animós, enfadós o poregós).
- En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa. (Però és tancada en algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).
- En les paraules que presenten les terminacions següents:
- -oc, -oca.
- -ofa.
- -oig, -oj.
- -ol, -ola.
- -oldre.
- -olt, -olta.
- -pondre.
- -ort, -orta.
- -ost, -osta.
- -ot, -ota.
- En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira, heroi, troica. (Però és tancada en algunes paraules acabades en -oix, com coix o moix).
- En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou. (Però és tancada en alguna paraula com sou [del verb ‘ser’] i en alguna altra presenta alternança en l’obertura de la vocal o, com pou [pów] o [pÓw]).
- En els participis dels verbs cloure i els seus compostos: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs. (Però és tancada en els participis del verb fondre i compostos, com fos, confós, difós o infós).
- En els pronoms demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus compostos acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.
Els Connectors Textuals
Els connectors textuals són paraules que cohesionen les idees d'un text i ajuden a estructurar-ne les parts. Segons la funció, n’hi ha de diversos tipus:
Connectors que Estructuren les Idees del Text
| Funció | Exemples de Connectors | |
|---|---|---|
| Per indicar causa | Perquè, ja que, a causa de, a força de, per culpa de, com que, gràcies a… | |
| Per indicar conseqüència | En conseqüència, de manera que, per això, per tal que, per tant, consegüentment… | |
| Per indicar condició | Si, en cas de, llevat que, només que, posat que, a menys que, a condició de… | |
| Per indicar finalitat | Perquè, a fi de, per tal que, amb l’objectiu de, amb la finalitat de… | |
| Per indicar oposició | En canvi, per contra, al contrari, tanmateix, ara bé, no obstant això, malgrat això… | |
| Per indicar objecció | Encara que, malgrat que, tot i que, amb tot i que, per bé que… | |
Connectors que Estructuren les Parts del Text
| Funció | Exemples de Connectors | |
|---|---|---|
| Per introduir un tema | Aquest text tracta de, l’objectiu principal del text és, respecte a, pel que fa a, quant a, en relació amb, un altre punt és… | |
| Per marcar ordre | En primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc, per començar, per acabar, d’entrada, d’antuvi, finalment, en últim lloc… | |
| Per distingir arguments | Per una banda, en lloc de, per una altra, al contrari, en canvi, per un costat… | |
| Per continuar sobre un mateix punt | A més a més, a més, tot seguit, així mateix, també… | |
| Per emfasitzar una idea | És a dir, en altres paraules, dit d’una altra manera, el més important, la idea central és, convé ressaltar, cal insistir en… | |
| Per posar exemples | Per exemple, un bon exemple d’açò, com a exemple, per exemplificar… | |
| Per resumir | En resum, el més important és, en conjunt, en poques paraules… | |
| Per acabar | En conclusió, en definitiva, en conseqüència, finalment… | |
Els Textos Expositius
Finalitat i Funció
- Finalitat: Presenten informació per a fer comprendre una idea o un tema.
- Funció del llenguatge predominant: Referencial.
Estructura del Text Expositiu
Divisió en tres parts:
- Introducció: S'hi ha de presentar el tema de què es parlarà. Cal aprofitar aquesta primera part per descriure l’objecte, el fet o el concepte esmentant les parts i propietats més importants.
- Desenvolupament del tema: Aquesta ha de ser la part més extensa del text. S'hi ha de presentar un problema de coneixement que cal resoldre i, tot seguit, exposar-hi la solució.
- Conclusió: S'ha d’acabar fent un resum de les idees principals que s'han exposat en els apartats anteriors.
Trets Lingüístics
- Claredat i ordre:
- Exemplificació, citacions, definicions, aclariments.
- Abundància de connectors discursius.
- Objectivitat:
- Predomini del present d’indicatiu, pel seu valor universal, però també passat i futur. És freqüent el present atemporal.
- Lèxic denotatiu i monosèmic, per a donar precisió al text.
- Adjectivació escassa. Ús d’adjectius relacionals.
- Ús de la modalitat oracional enunciativa per a transmetre informació objectivament.
- Ús d’oracions impersonals i elisió freqüent del subjecte, per a amagar l’emissor i expressar objectivitat.
- Oracions atributives.
- Persones gramaticals diferents de la primera del singular.
- Construccions d’infinitiu.
Formes Textuals
Llibres de text, notícies, enciclopèdies, diccionaris, conferències.