Normes Ortogràfiques Catalanes: Accent Diacrític, Dièresi i Composició
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,6 KB
Accent Diacrític i Dièresi
L'Accent Diacrític
L'accent diacrític s'utilitza per distingir dues paraules que s'escriuen igual, però tenen diferent significat. L'accent no s'aplica en compostos i derivats d'aquestes paraules (p. ex., adeu, rodamon...), però sí en les paraules que s'escriuen amb guionet: pèl-roig.
La Dièresi
La dièresi (¨) és el signe gràfic que consta de dos punts que es posen en algunes ocasions damunt de la i o de la u. Té diverses funcions:
- Marcar la u en els grups qüe, qüi, güe, güi.
- Indicar si la i/u no formen diftong amb la vocal del costat.
- Separar vocals tòniques (i/u): país → països.
- Indicar la i tònica entre vocals, quan no forma diftong: agrair → agraïa.
- En derivats que contenen i/u tòniques: veí → veïnat.
- En el present de subjuntiu acabats en v + -ar: estudiar → estudïi, estudïis, estudïin.
Excepcions de la Dièresi
No s'utilitza la dièresi en:
- Mots acabats en -en, -isme, -ista.
- Infinitiu, gerundi, futur, condicional, acabats en vocal + ir (p. ex., agrair, agraint, agrairé, agrairia).
- Mots amb prefixos anti-, co-, contra-, re- (p. ex., antiinflamatori).
La Composició de Paraules
La composició és un mecanisme que consisteix a combinar dues o més paraules amb sentit propi per crear-ne una altra de nova amb un significat diferent (p. ex., cassoles + escurar = escuracassoles).
La majoria dels mots compostos s’escriuen junts, però de vegades amb guionet:
- Punts cardinals: nord-americà.
- Mots expressius / onomatopeies: xano-xano.
- Mots acabats en v + (r-, s-, x-): cararotó, poca-solta, para-xocs.
- Elements de l’esquerra que duen accent gràfic: pèl-roig.
Taula de Distinció de l'Accent Diacrític
| Sense Accent Diacrític | Amb Accent Diacrític |
| be, bens (xai; nom de lletra) | bé, béns (adverbi; patrimoni) |
| deu, deus (numeral, verb deure, font) | déu, déus (divinitat) |
| es (pronom feble) | és (verb ser) |
| ma (la meva) | mà (extremitat del cos) |
| mes (part de l’any, les meves, però) | més (quantitat) |
| mon (el meu) | món (univers) |
| pel, pels (per + el, per + els) | pèl, pèls (cabell) |
| que (conjunció, pronom relatiu àton) | què (pronom interrogatiu, pronom relatiu precedit de preposició) |
| se (pronom) | sé (verb saber) |
| si, sis (conjugació, nota musical, pronom) | sí, sís (afirmació) |
| sol, sols (astre, adjectiu, nota musical, adverbi) | sòl, sòls (superfície de terra) |
| son (acció o desig de dormir) | són (verb ser) |
| te (infusió, o nom de lletra) | té (verb tenir) |
| us (pronom feble) | ús (acció d’usar) |
| vos (pronom feble) | vós (pronom fort) |
Categories dels Components en la Composició
Es classifiquen segons la categoria gramatical dels elements que la formen:
- Verb + substantiu = substantiu: eixugamà.
- Substantiu + adjectiu = adjectiu: cararotó.
- Adjectiu + substantiu = substantiu: migdia.
- Adjectiu + adjectiu = adjectiu: agredolç.
- Substantiu + verb = verb: ullprendre.
- Substantiu + substantiu = substantiu: vagó-llit.