Entitats locals a Catalunya: ordenances, vegueries, comarques i àrees metropolitanes

E. Reglaments i ordenances municipals

Les entitats locals podran aprovar ordenances i reglaments i els alcaldes dictar bans; no podran ser oposats a les lleis.

Les ordenances regulen aspectes relatius a la policia, la construcció i les exaccions.

Els reglaments es concentren en el funcionament de les corporacions, el seu règim interior i els seus funcionaris.

Els bans són disposicions adoptades per l’alcalde per a qüestions d’índole menor, com ara recordar dates i llocs en els quals han de dur a terme determinades actuacions, per exemple: vacunacions, empadronaments, processons religioses, etc.

Altres entitats locals

A. Entitats d’àmbit territorial inferior al municipi Les lleis de les CCAA sobre règim local regularan aquestes entitats per l’administració descentralitzada de nuclis urbans separats sota la seva denominació tradicional de caserius, parròquies, llogarets, barris, consells, pedanis, llocs annexos i altres d’anàlegs.

B. Comarques Les CCAA d’acord amb el que es disposa als estatuts podran crear al seu territori comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis, les característiques dels quals siguin determinades per interessos comuns necessitats d’una gestió pròpia o demanin prestació de serveis en aquest àmbit. Catalunya: 41 comarques amb òrgans de govern i administració respectius.

C. Vegueries Tenen doble naturalesa: corresponen a la divisió territorial de Catalunya i assumeixen les funcions de les diputacions provincials. Agrupen municipis limítrofs i disposen d’una extensió territorial més àmplia que les comarques. N’hi ha 7: La Vall d’Aran posseeix un règim especial. Disposen de President i Ple. Vegueries: Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona, Catalunya Central, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu (Aran).

D. Àrees metropolitanes Són entitats locals integrades per diversos municipis de grans aglomeracions urbanes, entre els nuclis de població de les quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta i coordinació de determinats serveis i obres. Com Barcelona (AMB) amb 35 municipis.

E. Mancomunitats Sorgeixen per la necessitat que els municipis s’associïn amb uns altres per l’execució en comú d’obres i serveis de la seva competència. Quan a la seva composició, formades pels municipis que decideixen mancomunar-se sense que sigui indispensable pertànyer a la mateixa província o tenir-hi continuïtat territorial si aquesta no és necessària per la naturalesa de la finalitat de la mancomunitat.

Tipus de test

1. La norma bàsica de les CCAA és: Estatut d'autonomia, sense perjudici de la Constitució. 2. En cas de conflicte entre les normes de l’Estat i les d’una CA quines hi prevaldran? La norma de l’Estat en tot allò que no estigui atribuït a la competència exclusiva de la CA. 3. És aplicable a l’administració d’una CA la llei de règim jurídic de l’administració pública i del procediment administratiu comú (norma aprovada per les Corts)? Sí, és d’aplicació plena a la CA. 4. La CA que no es finança mitjançant el règim comú és: País Basc. 5. Les CCAA de règim foral contribueixen al finançament de les càrregues generals de l’Estat mitjançant: Contingents. 6. En una diputació provincial hi ha, entre altres òrgans: president, vicepresident, comissió de govern i ple. 7. L’examen, l’estudi i l’informe del pressupost de la Diputació correspon a: Comissió especial de comptes. 8. La divisió del terme municipal en districtes és competència de: ajuntament respectiu. 9. Per ser veí d’un municipi: Cal estar empadronat al municipi. 10. Què són les comissions informatives municipals: òrgans del Ple. Hi ha representats tots els partits polítics que han obtingut representació a les eleccions municipals. La seva funció és l’estudi, informe o consulta dels afers que calgui sotmetre a la decisió del Ple de l’ajuntament. 11. Les disposicions adoptades per l’alcalde per a qüestions d’índole menor són: Bans.