Quina diferència hi ha entre delegació i avocació?

La delegació trasllada l'exercici de competències entre òrgans de la mateixa administració sense necessitat de jerarquia. L'avocació, en canvi, requereix que existeixi relació jeràrquica entre els òrgans implicats, i és l'òrgan superior qui assumeix un assumpte inferior.

Quina és la majoria necessària per adoptar acords en un òrgan col·legiat?

La regla general és la majoria simple. Tanmateix, cada òrgan pot establir una majoria diferent, però sempre garantint que cada membre pugui votar.

Atribució de competències, delegació de govern i òrgans col·legiats

Resumen

El document explica les tècniques d'alteració de l'exercici de competències (delegació i avocació), la figura de les delegacions de govern com a representació del Govern central al territori i el funcionament dels òrgans col·legiats. També recull la distinció entre potestat reglada i discrecional de l'Administració pública.

Puntos clave

La delegació permet traslladar l'exercici de competències a un altre òrgan de la mateixa administració, amb limitacions i publicació al Butlletí Oficial.
L'avocació es produeix quan un òrgan superior assumeix la resolució d'un assumpte que correspon a un inferior, i requereix relació de jerarquia.
Les delegacions de govern representen el Govern central en cada comunitat autònoma i garanteixen la cooperació i coordinació amb l'Administració autonòmica.
Els òrgans col·legiats es formen per una pluralitat de persones en relació d'igualtat, i els seus acords s'adopten generalment per majoria simple.
La potestat reglada no deixa marge d'apreciació a l'Administració, mentre que la discrecional permet diverses opcions justes dins de límits legals.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Atribució de Competències, Delegació i Avocació

Principi de l'atribució de competències: La llei preveu diverses tècniques que permeten alterar no la titularitat de la competència, però sí el seu exercici, distingint entre delegació i avocació.

DELEGACIÓ (Art. 9 LRJSP): tècnica que permet que un òrgan administratiu traslladi l'exercici de les competències que tingui atribuïdes a un altre òrgan. No obstant això, aquesta tècnica està sotmesa a diverses limitacions:
- a) Tots dos òrgans han de pertànyer a la mateixa administració.
- b) L'article 9.2 LRJSP estableix una sèrie de competències que no poden ser delegades, com per exemple, la resolució de recursos en els òrgans administratius, entre d'altres.
- c) La llei exigeix que les delegacions de competències es publiquin en el Butlletí Oficial.
AVOCACIÓ: es produeix quan els òrgans superiors d'una administració recapten el coneixement d'un assumpte la resolució del qual correspon a algun dels òrgans administratius inferiors. A diferència de la delegació, en l'avocació sí que és necessari que entre els òrgans administratius implicats existeixi una relació de jerarquia.

Delegació de Govern

DELEGACIÓ DE GOVERN: L'administració perifèrica de l'Estat està composta per aquells òrgans de l'Administració estatal que no despleguen la seva activitat en tot el territori, sinó que les seves competències es circumscriuen a una part concreta del territori, que pot ser una CA (delegats de govern) o una província (subdelegats de govern).

Característiques:

Les delegacions de govern es configuren com la representació del Govern central en el territori de cada CA.
Es tracta d'un òrgan d'existència obligatòria (Art. 154 CE) i està regulat en els articles 72 i 73 LRJSP.
La seva missió principal és garantir la cooperació i coordinació entre l'Administració General de l'Estat i la CA.

Òrgans Col·legiats

ÒRGANS COL·LEGIATS: són els que estan conformats per una pluralitat de persones físiques entre les quals existeix una relació d'igualtat, de manera que la voluntat de l'òrgan és la suma de voluntats de tots els seus membres. Així, són exemples d'òrgans col·legiats el Consell de Ministres, el TS, etc. La seva gran complexitat es troba en la determinació de la seva voluntat, per la qual cosa és necessari atendre a les regles de funcionament i formació de majories.

Regles generals de funcionament dels òrgans col·legiats:

Convocatòria i ordre del dia: amb antelació, els membres de l'òrgan col·legiat han de conèixer el moment i lloc en què tindrà lloc la sessió, així com els assumptes que es tractaran en la mateixa.
La documentació de la sessió: també l'han de tenir tots els membres amb antelació per tal de poder decidir correctament.
Constitució de l'òrgan: perquè l'òrgan sigui constituït, és necessària la presència del president, del secretari i almenys de la meitat dels seus membres.
Regles de votació: la regla general és que els acords dels òrgans s'adopten per majoria simple, encara que cada òrgan pot establir una majoria diferent, però en tot cas, cada membre ha de tenir la possibilitat de votar.
Acta de la sessió: a cada sessió és necessari que el secretari estengui l'acta, on s'hi han d'exposar totes les dades de la sessió. També es pot gravar la sessió, per tal d'alleugerir el contingut de l'acta.

Potestat Reglada i Discrecional

POTESTAT REGLADA I DISCRECIONAL: Potestat és sinònim de poder, poder atribuït a l'Administració per l'ordenament, el qual altres subjectes no tenen.

P. REGLADA: és aquella en què l'ordenament determina a l'administració totes les seves conductes. Per tant, la norma que l'AP ha d'aplicar no deixa marge d'apreciació subjectiva a la mateixa. Només hi ha una solució justa. L'ordenament descriu el supòsit de fet i concreta tota l'actuació administrativa; defineix el com, el quan i en quin sentit ha de ser aquesta actuació.
P. DISCRECIONAL: pel contrari, l'exercici de les potestats discrecionals consisteix en què l'AP posseeix un marge d'apreciació subjectiva. La llei concreta com s'ha d'actuar, quan s'ha d'actuar o en quin sentit s'ha de fer, però no especifica totes i cada una de les conductes possibles futures de l'AP. En definitiva, l'ordenament deixa un marge d'apreciació subjectiva a l'AP i, dins d'uns límits, hi ha diverses opcions, totes elles justes.