Entrada en vigor, eficàcia, retroactivitat i derogació de les normes

1. Entrada en vigor de les normes: Publicació i Publicitat

1. Aprovació definitiva. Òrgan competent.

2. Sanció i promulgació:    a. Lleis estatals: 91 CE: el rei sancionarà, en el termini de 15 dies, les lleis aprovades per les Corts Generals i les promulgarà i ordenarà la seva immediata publicació.    b. Lleis autonòmiques: són sancionades pel president de la CA en nom del Rei, excepte en el País Basc, on no apareix "en nom del Rei".    c. Reglaments: no s'ha de parlar formalment de sancionar, sinó simplement de signatura del President de l’Executiu, Ministres/Consellers competents.

3. Publicació    a. Principi general: publicitat de les normes: art. 9.3 CE.    b. Funcionalitat: base per imposar obligació de coneixement; ignorància inexcusable.    c. Contingut:       i. Regla: Publicació del text íntegre (referit al contingut normatiu).       ii. Excepció: pressupostos locals: 169.3 TRy: al BOP s publica només 1 resum per capítols; el pressupost íntegre s publica al BO de la Corporació si en té.       d. Forma: lleis i NNFL: BOE o BO CCAA (art. 2.1 CC i art. 131 L 39/2015).       ii. Reglaments: 131 L 39/2015.       1. Publicació preceptiva: publicació al “DO corresponent”.       2. Publicació addicional facultativa: altres mitjans complementaris.       iii. Equivalència de publicació en paper o electrònica: si aquesta reuneix les condicions i garanties.

2. Eficàcia de les normes; el principi d’inderogabilitat singular.

1. VACATIO LEGIS: període temporal abans que entri en vigor la norma.

   a. Funcionalitat: la vacatio legis serveix per possibilitar el coneixement material de la norma i l’adopció de les mesures necessàries per a la seva aplicació.    b. Règim general: entrada en vigor als 20 dies de publicació, si no s disposa contrari (2.1 CC per lleis).    c. Especialitats:       i. Eficàcia immediata: no hi ha vacatio legis a partir de la publicació; avui s considera excepcional, i caldria justificar les raons que ho han permès. La majoria de la doctrina pensa que això és admissible quan:           ○ Urgència i necessitat.           ○ Molta difusió.           ○ No calen mesures especials abans de posar en pràctica.       ● OO FF EEy (ordenances fiscals entitats locals): 17.4 i 163 TRy: només requereixen publicació.       ii. Eficàcia posterior a publicació:       ● A 1 dia posterior concret (si hi ha previsió expressa).       ● Possibilitat d’eficàcia esgraonada (si hi ha previsió expressa).       ● Als 15 dies següents a comunicació a AP E o CCAA:           reglaments locals: art. 70.2 LB: l’entrada en vigor dels reglaments locals exigeix 2 requisits:           ○ Publicació.           ○ Recepció de la còpia de la norma per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma corresponent (si el termini perquè aquestes administracions puguin requerir l'anul·lació de la norma).       ● 1 de gener o 1 de juliol següents a la seva aprovació: llei o reglaments estatals que imposin noves obligacions a les persones físiques o jurídiques que exerceixin una activitat econòmica o professional com a conseqüència de l’exercici d’aquesta: art. 23 L 50/97:           ○ Excepció: decrets llei, o casos en què es tracti del compliment del termini de transposició de directives europees o altres raons justificades així ho aconsellin (abans d justificar a la Memòria).       iii. Eficàcia retroactiva: no hi ha vacatio legis.

3. Retroactivitat

   a. Irretroactivitat normes sancionadores i restrictives: 9.3 CE/ 47.2 L 39/2015 nul·les.    b. Jurisprudència: Ss TC 45/2018, de 26 d’abril i 51/2018, de 10 de maig.       i. Concepte disposició sancionadora: no abasta multes coercitives (sí les sancionadores) ni recàrrecs.       ii. Concepte disposició restrictiva de drets individuals:           ● Garantitza l'esfera de protecció de la persona: drets fonamentals, drets patrimonials, principis rectors de la política social i econòmica.           ● No garantitza la protecció dels drets adquirits: si s’adquireixen drets sota la normativa, aquesta pot ser objecte de canvi (i això no s'aplica retroactivament).

   c. Retroactivitat tàcita: en DA sancionador: aplicació dels principis del Dret Penal: és obligatòria l’aplicació retroactiva de norma posterior favorable, sigui quina sigui la instància (administrativa o judicial) o el procediment (declaratiu o d’execució) STS 25.2.2010.

4. Inderogabilitat singular

   a. Regulació: 37.1 L 39/2015; són nul·les les resolucions que vulnerin el que està establert a la disposició reglamentària.    b. Derogacions internes (significat intrínsec): no admissió de regulació a la carta: no s’admeten excepcions singulars no justificades, ni tan sols dins la pròpia normativa.    c. Derogacions externes (significat extrínsec):       i. Per actes no normatius d’aplicació: no admissió d’acte d’aplicació contrari a norma, encara que vingui d’òrgan jeràrquic superior.       ii. Per actes normatius d'igual o inferior jerarquia: tampoc pot ser objecte de derogació injustificada (STS 16/04/2010 RJ 2012/5825).

5. L’aplicació de les normes. L’avaluació ex post de les normes.

1. En general:    a. L’aplicació de les normes no comprometen la seva eficàcia (a diferència dels actes administratius: el compliment dels seus efectes extingeix la seva eficàcia).    b. Sempre hi ha norma aplicable: non liquet (traducció literal: no està clar).    c. Anàlisi d’ofici: iura novit curia (traducció literal: el Tribunal coneix el dret).

2. Interpretació de les normes:    3.1. CC: segons “el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas”.    a. Interpretació literal: sentit filològic o gramatical de les paraules.    b. Interpretació en context.    c. Interpretació històrica: antecedents (mens legis & mens legislatoris).    d. Interpretació ajustada a la realitat actual.    e. Interpretació teleològica.    3. d’equitat: aplicació del dret adaptada a les circumstàncies particulars del cas, per tal que aquesta solució sigui justa.

6. Integració de les normes

Mètode d'aplicació de la norma, davant buits o llacunes, consistent a recórrer a altres normes presents a l'ordenament jurídic per eliminar aquestes faltes o omissions.

   a. L’analogia: art. 4.1 CC: “Procederá la aplicación analógica de las normas cuando éstas no contemplen un supuesto específico, pero regulen otro semejante entre los que se aprecie identidad de razón”.

   i. Classes d'analogia:       ● Analogia a partir d’una norma que contempla un supòsit anàleg.       ● Analogia de principis generals: és una tècnica d'aplicació de principis generals del dret, que consisteix a induir d'un conjunt de normes un principi general que serà el que s'apliqui per al supòsit no contemplat.    ii. No val analogia en lleis penals, excepcionals o temporals (art. 4.2 CC).

   b. La supletorietat:       i. General.       ii. Exclusió expressa de supletorietat en alguns casos: art. 1976 CC; FD 1ª Decret 305/2006.

7. L’aplicació irregular de les normes: el frau de llei

art. 6.4 CC: “Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir.”

8. Derogació i anul·lació de les normes: el control judicial sobre la potestat normativa.

1. Derogació:    a. Concepte: norma de superior o igual jerarquia que declara la derogació d’una norma anterior.    b. Efectes:       i. En general:           ● A futur (excepció feta retroactivitat);           ● Els requisits de forma introduïts per normativa nova no deroga la normativa antiga que no els respecti.       ii. Aplicació transitòria de norma derogada: a situacions de fet nascudes sota vigència de norma antiga.       iii. No reviviscència de norma derogada per norma derogada.

   c. Classes:       i. Derogació expressa: parcial o total.       ii. Derogació tàcita: es produeix quan hi ha contradicció entre normativa nova i antiga, de igual o superior (la nova) jerarquia. Preval en funció de criteris.           ● Especialitat: la més especial preval a la general. Si una norma és més específica que una altra encara que sigui jeràrquicament menor, preval.           ● Jerarquia.           ● Temporal: norma posterior preval a l’anterior.

2. Anul·lació:    a. Concepte: després de l’entrada en vigor es produeix una decisió administrativa o jurisdiccional que diu que la norma és contrària a l’ordenament jurídic. És una decisió de la mateixa administració, o del jutge, per motius de legalitat.    b. Efectes:       i. Futurs: des de publicació del fallo, erga omnes (72.2 LJ).           ● En actes administratius: l’acte deixa de produir efectes respecte a tots els afectats.           ● En Reglaments: el reglament deixa d’aplicar-se:           ○ A tots els casos futurs; la norma derogada no pot aplicar-se ni transitòriament.           ○ Reviviscència de la norma derogada per la norma anul·lada.

      ii. Passats:           ● En actes administratius:           ○ Inter partes: a les parts litigants si es declara inadmissibilitat o desestimació del recurs (72.1 LJ).           ○ A tots els afectats, si es declara anul·lació d’un acte que afecta a diverses persones (72.2 LJ).           ○ Extensió de l’anul·lació d’un acte a altres actes: en matèria tributària, de personal i d’unitat de mercat, si es           situació individualitzada, qui reclama extensió té una situació jurídica idèntica i es demana extensió d’efectes de sentència en la seva execució (110 LJ).

   ● En reglaments: l’anul·lació d’un reglament elimina els actes d’aplicació del mateix:       ○ Si és un reglament de desenvolupament del reglament anul·lat (STS 15.12.2009).       ○ Si és un acte d’aplicació no ferm (73 LJ).       ○ Si l’anul·lació suposa excloure o reduir sancions no executades completament (73 LJ).

   c. Procediment d’anul·lació:       i. Penal: Art. 506 CP “la autoridad o funcionario público que, careciendo de atribuciones para ello, dictare una disposición general o suspender su ejecución…”.       ii. Administratiu:           ● Recurs administratiu: 112.3 L 39/2015: no cap recurs en via administrativa, sens perjudici de recurs indirecte.           ● Revisió d’ofici:               ○ Admissibilitat: art. 106.2 i 106.4 L 39/2015. Admissibilitat.           ○ Té sentit quan l’Administració pot derogar?       iii. Jurisdicció Contenciosa-administrativa.

      ● Recurs contenciós:           ○ Recurs directe: art 26.1 LJ.           ○ Recurs indirecte: art. 26.2 LJ: admissible malgrat no hagi existit impugnació directa.           ● Qüestió d’il·legalitat: posterior a dictar sentència en recurs indirecte (art. 27 i 123 LJ).           ○ No necessària si hi ha competència del Tribunal sentenciador.           ○ Es planteja davant Tribunal competent per anul·lar disposició.           ○ Posterior a sentència.

   ● Efectes de la resolució per futur: no afecta situació d’instància.    ● No aplicació reglament il·legal: art. 6 LOPJ (vincula a tot el poder).