Nivells d'organització i teixits humans
catalán con un tamaño de 167,53 KB Nivells d'organització
S'anomenen nivells d'organització cadascun dels diferents graus de complexitat en què s'organitza la matèria.
Nivell Atòmic
Format pels àtoms (el àtom d'oxigen).
Nivell Molecular
Molècules resultants de l'enllaç de diferents àtoms (Principis Immediats: 1 Inorgànics, 2 Orgànics).
Nivell Cel·lular
És el primer nivell biòtic, és a dir, amb vida.
Nivell de Teixit
Conjunts de cèl·lules especialitzades amb una mateixa funció i un mateix origen.
La cèl·lula humana
Les cèl·lules que tenen nutrició heteròtrofa prenen les substàncies nutritives fabricades per altres cèl·lules i les utilitzen per reposar els seus components i obtenir l'energia que els permet realitzar les funcions vitals. Les cèl·lules eucariotes tenen una estructura bàsica en què es distingeixen la membrana plasmàtica, el citoplasma i el nucli cel·lular.
La membrana plasmàtica
Limita el exterior de la cèl·lula, protegeix la cèl·lula i regula l'entrada i sortida de molècules. El citoplasma produeix i llibera energia, realitza síntesi de proteïnes, contribueix al creixement, la motilitat i la fagocitosi de la cèl·lula.
Els teixits humans
Què és un teixit? Un teixit és un grup de cèl·lules que tenen la mateixa forma i estructura (o similar), i que s'han especialitzat a fer la mateixa funció. Hi ha 4 tipus: epitelial, muscular, nerviós i connectiu.
El teixit epitelial o epitelial
Està format per una o diverses capes de cèl·lules, que es disposen les unes al costat de les altres sense deixar espais enmig. Hi ha dos tipus: l'epiteli de revestiment, que recobreix i protegeix superfícies externes o cavitats internes del nostre organisme, i l'epiteli glandular, que forma les glàndules.
El teixit muscular
Inclou cèl·lules de forma allargada: les fibres musculars. Aquestes fibres són contràctils, és a dir, davant un estímul poden escurçar-se. El teixit muscular forma els músculs de l'aparell locomotor, del cor i de les parets de diversos òrgans.
El teixit nerviós
Està format per neurones, que són capaces de captar i de respondre davant els estímuls, i per cèl·lules de glia, que acompanyen les neurones.
El teixit connectiu
Conté cèl·lules separades per una substància intercel·lular anomenada matriu, que serveix d'unió i de suport. Existeixen diversos tipus de teixits connectius: conjuntiu, cartilaginós, adipós, ossi i sanguini.
Òrgans, aparells i sistemes
Els teixits es reuneixen per formar òrgans, i aquests, al seu torn, constitueixen aparells i sistemes.
Un òrgan és una agrupació de teixits que fa una funció determinada. Exemples: cor, estómac, músculs...
Els aparells i els sistemes són grups d'òrgans que, d'una manera conjunta, fan una funció comuna. Exemples: digestiu, respiratori...
Aparells i sistemes de l'ésser humà
Per dur a terme les funcions vitals, l'ésser humà utilitza els aparells i sistemes: digestiu, respiratori, circulatori, limfàtic i excretor.
Aparell digestiu
Transforma els aliments en nutrients que passen a la sang.
Aparell respiratori
Intercanvia oxigen i diòxid de carboni amb l'exterior.
Aparell circulatori
Transporta substàncies a través de la sang.
Sistema limfàtic
Col·labora amb l'aparell circulatori en el transport de substàncies.
Aparell excretor
Elimina les substàncies de rebuig de la sang.
Funció de relació
Per realitzar la funció de relació, l'ésser humà utilitza els sistemes nerviós, endocrí, muscular i esquelètic.
Sistema nerviós
Reb la informació de l'exterior i elabora ordres per coordinar el funcionament de l'organisme.
Sistema endocrí
Produeix substàncies que provoquen respostes en alguns òrgans.
Sistemes muscular i esquelètic
Constitueixen l'aparell locomotor i originen els moviments.
Funció de reproducció
Per dur a terme la funció de reproducció, l'ésser humà utilitza els aparells reproductors femení i masculí.
L'aparell reproductor femení produeix els gàmetes femenins i alberga l'embrió mentre es desenvolupa.
L'aparell reproductor masculí produeix els gàmetes masculins.
