Naturalisme i Modernisme a l'Obra de Narcís Oller

El Naturalisme: Determinisme, Herència i Ambient

El Naturalisme va ser un moviment posterior al Realisme que intentava explicar la realitat de la conducta, les febres i les passions dels individus, les quals venen determinades per l’herència i per l’ambient.

Aquest corrent està fonamentat en la Filosofia Positivista i en les teories filosòfiques d’Arthur Schopenhauer. També presenta un vessant negativista, ja que suggereix que la situació de les classes socials desfavorides està determinada biològicament i per l’herència.

L'Obra de Narcís Oller: Del Realisme al Naturalisme

Narcís Oller (1846-1930) és un dels màxims exponents del Naturalisme català. Les seves obres principals inclouen:

1. La Papallona (1892)

Descriu la Barcelona menestral tal com Oller la devia veure durant els seus anys d'estudi. Lluís, el protagonista, un estudiant de províncies, es deixa portar per la vida alegre de la ciutat.

2. La Bogeria (1898)

S’estudia la personalitat de Daniel Serrallonga, el protagonista. El personatge narrador (un metge) i l’advocat comenten el procés de Daniel, que, degut al seu comportament genètic, acaba embogint.

3. La Febre d'Or (1890-1892)

Aquesta obra analitza la realitat social mitjançant l’observació i explica la transformació de la societat catalana durant la Restauració. Apareixen noves maneres de divertir-se i el diner esdevé molt important.

La ciutat de Barcelona es configura com el nou espai físic necessari, creixent amb nous edificis emblemàtics com La Borsa, el Liceu o l’Hipòdrom. L’obra mostra l’evolució del camp i la ciutat, units pel símbol de la nova civilització: el ferrocarril.

4. L’Escanyapobres (1884) i Vilaniu (1885)

L’Escanyapobres: La Paràlisi Agrària a Pratbell

L’obra se centra en la paralització econòmica agrària del poble imaginari de Pratbell. Oller contraposa dues visions econòmiques: Pratbell inicia l’eclosió industrial transformant els antics magatzems de blat en una colossal farinera i invertint diners en la construcció de mines de carbó.

L’Oleguer i la Tuies inicien un camí de regressió sense retorn. La història de l’Oleguer és la d’un fugitiu que, en sentir-se amenaçat per la nova economia, es refugia en el castell, que es transforma en un magatzem d’or.

Vilaniu: Decadència Rural i Lluites de Poder

A Vilaniu, les relacions entre la dona d’un cacic i un jove permeten descriure la decadència dels nuclis rurals i la burgesia que reclama el poder polític i social. Oller explica com la Revolució de Setembre de 1868 precipita les baralles de dues famílies de cacics més importants de Vilaniu, enfrontades en una guerra política.

El Modernisme: Estètica, Simbolisme i Superació del Romanticisme

El Modernisme representa un intent de modernitzar la cultura catalana, donant-li un caràcter universal i europeïtzador, i suposa una superació del Romanticisme. Els intel·lectuals i artistes, sovint incompresos pel poder, busquen la bellesa i l’estètica en tots els àmbits.

Els modernistes s’adonen que l’observació de la realitat des d’un punt de vista analític no pot explicar-ho tot, ja que consideren que hi ha forces supremes i alienes que poden ser determinants en els individus i que no tenen cap explicació. A l’artista li interessa una visió sintètica.

Conceptes Clau del Modernisme

• Aparició de la multitud com a fenomen sociològic nou, integrat en el Modernisme amb un caràcter simbòlic.
• Pèrdua de la individualitat, representada pels «adormits».
• Influència de la Teoria de Nietzsche.

Els «adormits» són descrits com a individus sense identitat, sense rostre i sense fisonomies clares.