Anàlisi Mètrica i Simbolisme de 'La Balanguera' i 'Lo Pi de Formentor'

Anàlisi del Poema 'La Balanguera' (Joan Alcover)

Estructura Mètrica i Forma

«La Balanguera» és un poema que està estructurat en cinc estrofes (sextetes) de sis versos octosíl·labs d’art menor amb una tornada de dos versos també de vuit síl·labes. L’esquema mètric que segueix el poema és: 8a, 8a, 8b, 8b, 8c, 8c / 8c, 8c. A més, s’estructura en cinc parts que es corresponen amb cadascuna de les estrofes. Tot i així, després de cada estrofa l’autor utilitza dos versos, d’una cançó popular mallorquina, que podem anomenar tornada.

Anàlisi Estrofa per Estrofa

Primera Estrofa: La Fada Teixidora

El poema s’inicia amb la següent estrofa: [Cita de la primera estrofa]. En aquests versos es fa referència a la vella fada màgica i enigmàtica, capaç de teixir els atzars de la vida. En els dos últims versos, mostra un futur present que ja ha estat “teixit” per la balanguera. A més, en els versos dos i cinc podem apreciar una anàfora on l’autor repeteix les paraules “Com una” i una comparació de la balanguera amb una aranya i amb la Parca.

Segona Estrofa: El Pas del Temps (Tempus Fugit)

A la segona estrofa, Alcover observa el passat i utilitza el tòpic literari, «tempus fugit» en els versos: [Cita dels versos]. En aquests versos utilitza simbolismes com les “ombres” per referir-se al passat i a la mort, i “la nova primavera” per referir-se al futur i a una nova renaixença. En els versos: [Cita dels versos], fa un cant d’esperança cap al futur i utilitza la naturalesa com a símbol de prosperitat i bonança. En els versos onze i dotze l’autor realitza un hipèrbaton on canvia l’ordre de la frase. I en els versos dotze i tretze podem observar una anàfora amb el verb saber.

Tercera Estrofa: Dolor i Fugacitat de la Vida

La tercera estrofa fa una visió cap a un futur on Alcover vol transmetre la realitat de la mort («...com davallen les fosses») que sorgeix del seu profund dolor provocat per la mort de la majoria dels seus fills i de la seva dona. En els tres últims versos parla de la fugacitat de la vida i torna a utilitzar el tòpic literari, «tempus fugit». A més, l’autor recorda parts de la seva vida, especialment la seva boda i els primers anys com a matrimoni quan van néixer els seus fills. Amb aquest record intenta expressar la fugacitat del temps i com aquest ha destrossat la seva vida. En el vers vint-i-u l’autor torna a utilitzar l’anàfora on repeteix les paraules “els que”.

Anàlisi del Poema 'Lo Pi de Formentor' (Miquel Costa i Llobera)

Descripció i Simbolisme Central

Miquel Costa i Llobera ens expressa la perfecció que té aquest arbre, descrivint-lo com un heroi, un vividor que ho observa tot, des dels ocells que passen pel seu voltant fins a la llum de l’alba. Està clar que parla d’un pi, que serveix com a font d'inspiració per al poeta. El personifica, destacant que és lluitador (per viure), lliure i realment bell.

És un pi que ha viscut tot tipus d’inclemències del temps, i encara així, és tan fort que ho aguanta tot. La simbologia de l’arbre apareix de manera constant i reiterada en la poesia de Miquel Costa i Llobera. L’arbre és un símbol recurrent que adopta valors diferents, on l’autor el personifica i l’elogia, posant-lo com a ésser dominant del paisatge.

Anàlisi Estrofal

• Primera estrofa: Descriu l'arbre amb admiració, fent una descripció detallada del pi, que és el tema central del poema.
• Segona estrofa: Ens diu que l’arbre no pot veure qui està enamorat d’ell, i que Déu l’ha posat en el lloc més alt on té i troba tota l’aigua que necessita. També es fa una descripció, però en aquest cas no del pi, sinó del lloc on es troba situat.
• Tercera estrofa: Ens diu que durant el transcurs del dia passen diferents ocells volant a prop seu, i que el sortir del sol fa moure les seves fulles situades a les branques.
• Quarta estrofa: Explica que té molts anys de vida, i per sobreviure només necessita allò que li ofereix la mare naturalesa.
• Cinquena i Sisena estrofes: El poeta dona atributs divins (de perfecció) a l’arbre. Esmenta que les muntanyes on es troba situat estan plenes d’arbres.
• Setena i Vuitena estrofes (Últimes): L’autor declara la seva admiració i, a la vegada, l’enveja que sent envers l’arbre.

Mètrica i Rima

Si parlem de la mètrica, s’ha de dir que són versos alexandrins, estructurats en 14 síl·labes (amb cesura interna). La rima és consonant. L'esquema de rima és complex i es repeteix en les primeres estrofes:

• Primera estrofa: a-b-a-a-b
• Segona estrofa: a’-b’-a’-a’-b’
• Tercera estrofa: d-e-d-d-e
• Quarta estrofa: d’-e’-d’-d’-e’

Així successivament, fins a la setena i penúltima estrofa, on fa ús de diferents tipus de rima, i només rimen el primer vers amb el tercer i el quart. El segon vers no acaba igual, però té el mateix so vocal que l’últim, creant una rima imperfecta o assonant parcial.