Narcís Oller: Biografia, Obra i Naturalisme Català

Narcís Oller: Vida i Inicis Literaris

Narcís Oller (Valls, 1846) es va traslladar a Barcelona després d'acabar el batxillerat per estudiar Dret. Es va instal·lar a la ciutat, ja que allà va trobar feina com a procurador dels tribunals i, més tard, com a funcionari a la Diputació de Barcelona.

Va compartir amistat amb Josep Yxart, gran crític literari i cosí seu, i amb Joan Sardà, també crític i jurista, qui durant un temps va ser soci d'Oller. Aquestes dues persones van ser les que van animar Narcís Oller a escriure, i a fer-ho en català. Inicialment, Oller escrivia en castellà, ja que la poesia es feia més sovint en català.

Influència del Realisme i el Naturalisme Francès

Tot i que inicialment no va acabar cap de les novel·les escrites en català, gràcies als seus dos amics va conèixer les teories del Realisme i el Naturalisme francès, especialment les d'Émile Zola. Aquest coneixement va fer que s'impliqués de debò a escriure novel·la contemporània i poesia en català.

Volia fer una novel·la que es basés en l'entorn conegut de l'autor i retratar-lo tan fidelment com fos possible. I ho va fer en català, ja que el seu entorn era català, creant una novel·la realista i naturalista.

Obres Clau de Narcís Oller

A partir d'aquí, Oller escriuria diversos llibres de contes i novel·les. Sovint, els contes li servien de prova per introduir tècniques noves que aplicaria més tard a les novel·les.

La Papallona (1882)

La seva primera novel·la, La Papallona (1882), va ser un èxit absolut, atorgant-li una fama europea, i va ser traduïda al francès, al rus i al castellà.

La versió francesa portava un pròleg d'Émile Zola, qui declarava la seva admiració per Narcís Oller, però al mateix temps proclamava que aquesta novel·la tenia molt de romàntic i que no era la idea que tenia ell del naturalisme.

L’Escanyapobres (1884)

Novel·la curta. Narcís Oller fa el retrat d'uns personatges moguts per l'avarícia en un ambient rural que s'està transformant per l'aparició del ferrocarril i l'ús de la indústria. És una novel·la curta i naturalista, sense un bri d'idealisme ni de sentiments.

Vilaniu (1885)

Novel·la realista/romàntica, com La Papallona, ambientada a Valls, tot i que se li ha canviat el nom pel de Vilaniu, símbol de la Catalunya rural. Tracta una història d'adulteri i la hipocresia de les societats petites.

La Febre d’Or (1889-1892)

Novel·la molt extensa, amb nombrosos personatges, que relata la Barcelona de la dècada dels 80, on es va produir un creixement dels negocis de borsa que van enriquir moltes famílies humils. Aquesta etapa va ser coneguda com La Febre d'Or i va acabar amb el *crac* de la borsa, tornant a empobrir de nou moltes famílies.

La Bogeria (1898)

Caracteritzada per la vinculació amb el naturalisme. El tema narratiu és absolutament innovador, basat a repetir el punt de vista entre diversos personatges. Tot i que és una novel·la innovadora, és la penúltima novel·la de l'autor.

Darreres Obres i Retirada

Al segle XX, Oller només escriuria una novel·la, l'última, titulada Pilar Prim (1906). És una novel·la psicològica que retrata sobretot personatges femenins i que comença a tenir un aire de novel·la modernista.

Classificació de les Novel·les d'Oller

• Novel·la Realista: La Febre d'Or, La Papallona, Vilaniu.
• Novel·la Naturalista: L'Escanyapobres, La Bogeria.
• Novel·la Modernista: Pilar Prim.

Motius de la Retirada Literària

A partir de l'any 1906 es donen dos fets que fan que Oller es retiri de la novel·la:

1. La mort dels seus dos amics.
2. L'aparició del Modernisme, amb un grup de novel·listes molt potent que feien servir un llenguatge molt elaborat, del qual n'és exemple Víctor Català i la seva novel·la Solitud (1905).

Oller es va sentir acomplexat i incapaç de competir amb ells. Quan va deixar la novel·la, va escriure un parell de contes i es va dedicar a redactar les seves memòries literàries.

És evident que Oller volia fer un retrat general de la societat catalana de finals del segle XIX i començament del XX, on apareixen gairebé totes les classes socials i anècdotes històriques. Els personatges es repeteixen a les novel·les per donar la impressió de familiaritat.