La llengua catalana durant el franquisme (1939-1975)
Enviado por lilpimpollo y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,26 KB
L'any 1939 quedaren abolits tots els progressos lingüístics de la República, que havia aprovat l'Estatut de Catalunya i l'oficialitat de la llengua catalana. La nostra llengua deixava de ser oficial i tornava a la clandestinitat. Per al règim de Franco, l'ús públic de les llengües diferents del castellà posava en perill l'Estat; per tant, les va prohibir i perseguir perquè el seu ús quedara reduït a les relacions familiars i privades.
L'objectiu era convertir el castellà en l'única llengua, aconseguint que aquesta tinguera un ús creixent en tots els àmbits i anara guanyant nous parlants, mentre que el català els perdia i esdevenia innecessari mitjançant multes i la prohibició d'edicions d'obres i representacions teatrals.
Etapes de la postguerra i el franquisme
- 1939-1946: L'època de màxima repressió. Desaparició de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. Va ser un temps d'aïllament cultural caracteritzat per les reunions clandestines i les edicions d'obres d'amagat.
- 1946-1956: L'alleujament de la repressió. Després de la Segona Guerra Mundial, la repressió franquista se suavitza. Tornen les representacions en català i es creen algunes editorials i premis literaris. Lentament, la llengua recupera el seu ús literari.
- Dècada dels seixanta: Consolidació i resistència. L'estabilitat política i la lenta recuperació econòmica afavoreixen l'escolarització massiva i l'expansió de RTVE, fet que va facilitar de nou la castellanització. No obstant això, la Llei de premsa de 1966 i l'atenuació de la censura van permetre una creixent activitat filològica i la creació de noves editorials.
La narrativa d'aquest període
Els narradors d'aquesta època ofereixen pinzellades de denúncia social, ja siga mitjançant la temàtica rural i costumista, les referències simbòliques i fantàstiques, les vivències de l'exili o l'enyorança dels "paradisos perduts". Les obres reflecteixen les vivències personals d'aquells que van patir la República, la guerra i els exilis.