Napoleó Bonaparte: Del Consolat a l'Imperi i la Caiguda (1799-1821)

Napoleó Bonaparte: Del Consolat a la Caiguda de l'Imperi

Napoleó: De Cònsol a Emperador (1799-1804)

L'any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, posant fi al Directori i inaugurant el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari, reflectit en la Constitució del 1800, sense separació de poders ni declaració de drets.

Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i allunyés del poder els sectors polítics més radicals. Les seves reformes clau van incloure:

• Liberalisme econòmic: Protecció de la iniciativa privada i dels interessos de la burgesia.
• Creació del Banc de França: Per impulsar la indústria i el comerç, i emissió de bitllets bancaris.
• Àmbit jurídic: Creació de codis (civil, penal i de comerç) que van servir per dotar França de lleis unificades.
• Reformes administratives: Reforma d'hisenda i del sistema d'ensenyament amb la creació dels liceus.

La Conquesta de l'Imperi Napoleònic

El prestigi i el poder de Napoleó es van fonamentar en la seva extraordinària capacitat militar, que li va permetre derrotar els monarques absoluts europeus (Rússia, Àustria, Nàpols, Holanda, Prússia, etc.) i conquerir una gran part d'Europa.

El 1811, l'Imperi napoleònic s'estenia d'Alemanya a Espanya i, excepte Gran Bretanya, dominava gran part de la resta d'Europa. Als països annexats es van destronar els reis i es van imposar noves idees liberals:

• Supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris.
• Consagració de la llibertat i la igualtat legal.
• Llibertat econòmica i dret a la propietat.
• Llibertat religiosa.

Cronologia Clau de la Revolució Francesa

• 1789: Presa de la Bastilla, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• 1791: Constitució del 1791, Fugida de Varennes.
• 1792: Proclamació de la República Francesa, Assalt al Palau Reial.
• 1793: Constitució del 1793, Execució del rei Lluís XVI.
• 1794: Llei del Màximum, Cop d'Estat de Termidor.
• 1795: Constitució del 1795.

La Caiguda de Napoleó i l'Exili

Les campanyes militars napoleòniques van contribuir a l'expansió de les idees liberals per Europa. Però, al seu torn, els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van col·locar al tron familiars de Napoleó o generals del seu exèrcit.

Així, a gran part dels territoris van sorgir moviments de resistència a la invasió, protagonitzats pels anomenats patriotes, que moltes vegades també s'identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals.

El 1814, Napoleó va abdicar després de ser vençut a Espanya i Rússia. Va ser desterrat a l'illa d'Elba, d'on va sortir el 1815 per reprendre el poder durant els Cent Dies. Després de ser derrotat definitivament a Waterloo (18 de juny de 1815), va abdicar una altra vegada i va ser desterrat a l'illa de Saint Helena, on va morir el 1821.