Naixement de la prosa literària catalana medieval: Ramon Llull, Eiximenis i la prosa didàctica

Naixement de la prosa literària

La prosa literària catalana va començar a tenir prestigi amb la reforma de Pere el Cerimoniós. Ramon Llull va ser l'escriptor pioner: era plurilingüe i volia arribar a tot el món. Va tractar temes diversos i va ser el primer a fer servir una llengua romànica per tractar temes científics.

• Va utilitzar una sintaxi apta i flexible per a l'argumentació.
• Va ampliar i crear el lèxic amb la incorporació de cultismes, derivats i conversions.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Els temes principals eren Déu i el rei. La intenció era donar pautes cíviques i religioses de conducta moral.

• Religiositat: presència del sentiment de devoció a la divinitat.
• Moralització: orientació de l'opinió i de la conducta en favor dels valors ètics.
• Didactisme: voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals.

Gèneres i recursos

La prosa medieval tenia la finalitat de moralitzar i feia servir gèneres didàctics per fer més fàcil i agradable l'aprenentatge:

• Faula: protagonitzada per animals personificats que transmeten una lliçó.
• Exemple: il·lustra aquesta lliçó.
• Sermó: exposició oral sobre els preceptes morals i doctrinals.
• Poema didàctic: destinat a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

Com gairebé tota la població era analfabeta, s'utilitzaven recursos retòrics:

• Per cridar l'atenció: interrogació retòrica, la sentència i la gradació.
• Per facilitar la memorització: anàfores, paral·lelismes i enumeracions.

Autors i obres destacades

Arnau de Vilanova

Va destacar pels seus discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics i per les seves opinions polítiques. Va predir l'adveniment de l'Anticrist i la fi del món.

Ramon Llull

Aristòcrata, fill d'una família de cavallers, va conrear la poesia trobadoresca en provençal. Als trenta anys es va convertir en missioner per tal de difondre el seu projecte de salvació universal.

Característiques

• Idealista i utòpic: pla de salvació escrit en àrab, llatí i català.
• Tolerant i liberal: doctrina on conjuga judaisme, cristianisme i islam.
• Inquiet i depressiu: sol·licità la creació d'escoles de llengües orientals.

Quan es va veure frustrat, es va retirar a escriure obres de creació on reflecteix el seu estat d'ànim, en quatre idiomes (llatí, provençal, català i àrab): obres místiques, poètiques, didàctiques i narratives.

Didactisme de Ramon Llull

• Presència de personatges marginals que representen la veritat.
• Una estructura en cercles concèntrics.
• Personatges humans que expliquen exemples.

Creador de la prosa literària i primer constructor d'un model de llengua estàndard. Autor de més de 200 obres.

Francesc Eiximenis

• Gran formació intel·lectual (Lo Crestià), amb ideologia cristiana i intenció divulgativa i moral.
• Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules.
• Es dirigeix als burgesos, classe social emergent.
• Misogínia oposada al corrent feminista de la lírica trobadoresca.

Sant Vicent Ferrer

Va predicar per tot Europa i conservem els seus sermons gràcies als reportadors. Parlava a grans multituds durant un període limitat de temps.

Característiques dels sermons

• Col·loquial i popular.
• Escenificació i gesticulació.
• Vulgarització i actualització dels passatges bíblics.
• Recursos retòrics: exemples, comparacions i onomatopeies.

Isabel de Villena

Amb La Vita Christi, va presentar la vida de Jesucrist pensada per a les monges del seu convent, on les veritables protagonistes eren els personatges femenins. Va popularitzar la vida familiar de Jesús, amb un gran detallisme.

Literatura satírica

Hi ha un moralisme diferent: la ironia i l'humor inviten a considerar des de diferents punts de vista el sistema de valors de la societat medieval, quan la burgesia crea la seva pròpia cultura.

Anselm Turmeda

Va ser un franciscà que es va convertir a l'islam i va gaudir de prestigi com a home savi i sant. La seva millor obra, La disputa de l'ase, discuteix amb un ruc sobre la dignitat humana i la dels animals. Turmeda posa en dubte el comportament moral dels éssers humans; l'ase demostra que la dignitat dels animals és superior, fins que Jesucrist es va encarnar en humà. Consisteix en moralitzar des d'una actitud humanística.