Moviments Literaris Catalans i Figures Retòriques Essencials

La Renaixença (1833-1892): Orígens i Característiques

Inici del Moviment

• 1833: Amb el poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau.
• Impulsada pel romanticisme europeu, especialment l'alemany (amb idees com el Volksgeist).

Fets Destacats

• 1859: Restauració dels Jocs Florals:
  • Englantina d’Or: Tema religiós.
  • Viola d’Or i Plata: Tema patriòtic.
  • Flor Natural: Tema amorós.
  • Mestre en Gai Saber: Qui guanyava els tres premis en un any.

Autors Principals (Les Tres Corones)

• Jacint Verdaguer: Poesia, 100% romàntic.
• Àngel Guimerà: Teatre, combina romanticisme i realisme.
• Narcís Oller: Narrativa, realista-naturalista amb influència romàntica.

El Modernisme (1892-1911): Ruptura i Renovació Artística

Inici Oficial

• 1892: Primera Festa Modernista a Sitges.
• Figures clau: Santiago Rusiñol, Joan Maragall.

Característiques Principals

• Contrapunt a la Renaixença, considerada "passada de moda".
• Vida bohèmia: L'artista viu fora de les normes socials.
• Art total: Multidisciplinari (postals, làpides, etc.).
• Dicotomia artista-societat.
• Paisatges inspirats en el nord d’Europa.
• Decadentisme: Fascinació per la decadència i la mort.

Final del Moviment

• 1910-1911: Amb la mort de Maragall i el suïcidi de Casas.

El Noucentisme (1906-1923): Ordre, Claredat i Burgesia

Inici del Moviment

• 1906: Amb Eugeni d'Ors i el seu Glosari.
• Resposta burgesa i ordenada al caos modernista.

Característiques Essencials

• Catalunya idealitzada.
• Molta poesia com a instrument de propaganda cultural.
• Josep Carner: Gran poeta del moviment.
• Moviment elitista, burgès, europeista i ordenat.
• Campanyes contra l’arquitectura modernista.

Fi del Moviment

• 1923: Amb la dictadura de Primo de Rivera i la fi de la Mancomunitat Catalana.

Figures Retòriques Essencials: Definició i Ús

Al·legoria

Conjunt d'imatges vinculades entre elles que, combinades en un tot unitari, simbolitzen una única cosa.

Al·literació

Repetició intencionada de sons al llarg d’un vers, una estrofa o una frase.

Anàfora

Repetició d’una mateixa paraula o estructura sintàctica a l’inici de versos o grups de versos successius.

Antítesi

Unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.

Aposició

Juxtaposició d’una o més paraules a una altra o unes altres, de la mateixa categoria gramatical o equivalent, de manera que la segona o les segones exerceixin una funció explicativa.

Apòstrofe

Vocatiu que consisteix a adreçar la paraula en un to emocionant a una persona o una cosa personificada.

Asíndeton

Supressió de les conjuncions, sobretot en una mateixa frase. La figura contrària és el polisíndeton.

Comparació (o Símil)

Establiment d’una relació de semblança entre dos fets, objectes, etc., de manera que el segon (terme imaginat, B) faci més entenedor o gràfic el primer (terme real, A). A diferència de la metàfora, el nexe entre els dos termes ha de ser explícit: més... que, fa... pensar en, s'assembla a...

Encavallament

Ruptura més o menys brusca al final de vers que implica la fragmentació d’una estructura sintàctica. (Només apareix en poesia).

Enumeració

Idees referides sempre a una mateixa estructura.

Epítet

Adjectiu que reforça una qualitat ja inherent al substantiu que acompanya.

Hipèrbaton

Alteració de l’ordre gramatical dels elements d'una frase.

Hipèrbole

Exageració, utilitzada per atorgar una intensitat especial a allò que es vol dir.

Interrogació Retòrica

Pregunta emfàtica que no espera cap resposta.

Lítote

Expressió d’una afirmació per mitjà de la negació del seu contrari.

Metàfora

Caracterització d’un element real (A) a partir d’un altre imaginari (B) amb què guarda alguna relació d’analogia. A diferència de la comparació, no hi apareix cap nexe.

Metonímia

Designació d’una cosa per mitjà d’una altra amb què guarda una relació de causa-efecte, continent-contingut, la part pel tot, etc. Inclou la sinècdoque.

Oxímoron

Unió d’un nom i un adjectiu que s’exclouen entre ells a fi d’adquirir un sentit nou.

Paradoxa

Unió de paraules o idees només aparentment contradictòries i contràries al sentit comú, però que expressa un enunciat exacte i veritable per a l’emissor.

Paral·lelisme

Ordenació simètrica d'un conjunt de frases o de les seves parts.

Paronomàsia

Col·locació de dos o més mots que es diferencien únicament per un fonema, o repetició del mateix mot amb dos sentits diferents.

Perífrasi

Substitució d’una paraula o d’una expressió per unes d’equivalents més extenses amb propòsit explicatiu, eufemístic, embellidor, humorístic, etc.

Personificació

Atribució de qualitats humanes a éssers o objectes inanimats.

Pleonasme

Repetició d’una paraula o una idea per reforçar l’expressió.

Polisíndeton

Ús reiterat de conjuncions que crea un efecte d’acumulació. La figura contrària és l’asíndeton.

Quiasme

Disposició encreuada dels elements que formen dos sintagmes o dues frases.

Sinècdoque

Tipus de metonímia que designa un element per un concepte més ampli que l’inclou o un de més reduït que en forma part (el tot per la part o la part pel tot).

Sinestèsia

Associació d’elements que provenen de diferents sentits (vista, oïda, gust, tacte o olfacte).