Modernisme, realisme,costumisme,naturalisme

L'APARICIO DE LA NOVL MODERNA CAT final de edat mitjana Tirant lo blanc1420 .1/3 XIX consum novl a españa traduccions castella  autors celebres de epoca, preparen el terreny  per nvl castella i cat |||1 novl historica aitor catala  Los bandos de castilla, el caballero del cisne 1830 Ramon Lopz soler , volien recuperar la tematica i la llengua propia Joan Cortada... cotradiccio: usar el castella per narrar el passar mediecal catala  amn la intencio dexaltar el sentiment catalanista, Pere Mataproleg poeta y en banquero 1842 o diu.PROBLEMES;- manca de prestigi de la llengua, totom preferia llegir en castella- anacrotics esquemes romatics-inexistencia codificacio linguistica-absensia de plataformes editorials adients que feia k es publikesin sols al kocs floral o x revistes-falta de professionalirar  escrptors -no critica solida i moderna k komentes les noveles

NOVEL.LA ROMANTICA 1 novel catla historica L'orfenete de Menargues o Catalunaya agonitzant ANtoni Bofarull 1862 inici XV cenyir en el genere historik i va influir sobre orientacio de la renaixença cap a la linia mes medievalitzant i conservadora , poc despres va adoptar ña realitat  del seu temps com a materia Julita Marti Genís i Aguila

El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals delsegle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen alproletariat.Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detalla amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països com Espanya mai no es deixa la religió de banda).L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és la bellesa sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant. Es presta atenció a la medicina, a la filosofia (sobretot alpositivisme) i a les reformes polítiques. Apareixen persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.El naturalisme i el realisme són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema. entre els anys 1830-1880, apareix després del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i ho fa a partir del teatreÉs un corrent que es caracteritza per :1.     espontaneïtat del personatge 2.     psicologia del personatge  El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura..Característiques--Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.--Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.--Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social.--Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

Novel·la Realista: Hereva de la costumista, es fixa en les classes socials després de la revolució industrial, temàticaà descripció objectiva de la realitat Novel·la Naturalista: Fonts filosòfiques i científiques, Emile Zola pretenen convertir la literatura en una ciència, creien en el determinisme. Tema:El determinisme, planteja la confrontació entre dos opinions per explicar el comportament del Serrallonga. 1.- Explicació científica: Determinista, no sentiment i moralitat defensada per Giberga 2.- Explicació contraria: Defensada pel narrador, contra figura d’Oller i per l’Armengol. El narrador es culpavilitza de la malaltia. Elements Romàntics: Suïcidi, paisatge cementiri (final

EL MODERNISME (1892 - 1911)
Idees bàsiques
-Moviment oposat a la renaixença (moviment anterior).-Considera la renaixença com poc ambiciosa i massa tradicional-Modernistes volen cultura més moderna i més ambiciosa (nivell nacional)-Crispació intel·lectuals->volen separar-se d?Espanya->Lliga Regionalista (1901)-Modernistes consideren a burgesia conservadora i tancada
Demostracions de la rebel·lia modernista
- Són bohemis (viuen de l?art) à tipus de bohèmia a)Rosa/daurada: mantinguts per els pares à suport burgesia (Santiago Russinyol)b)Negra: malvivien, no masses ingressos per l?art (Joan Puig i Ferreter)-Suïcidi: escandalitzaven a la societat-Abandonar el país i anar a l?estranger a viure-Mudes: anaven molt despenjats i descuidats ? alta burgesia (elegants i ben vestits)
Etapes del modernisme
§Etapa ideològica (1892-1900) -Sense creació literària és més de caràcter ideològic-Ideologia expressada a través de:1.Revistes; L?avenç, Els quatre gats...2.Festes modernistes de Sitges (Cau ferrat de S.Russinyol)-Corrents:1.Art per art: viuen dedicats per l'art i de l'art. Art = religió i refugi (Santiago Russinyol)2. Regeneracionista: intenten canviar la societat política o socialment (Joan Puig i Ferreter)-Diferencies entre obra naturalista i obra modernista:NaturalistaModernista1. visió objectiva 1. visió subjectivista2. coneixement racional 2. intuïció i imaginació (realitat amagada)3. realitat determinada 3. home autorealitzat-Artistes tenen visió fatalista de la vida (element realista), la lluita pot ser útil (autorealització) o pot ser inútil (suïcidi, bogeria)
§Etapa creativa(1900-1911)
-El modernisme plenament establert-La burgesia l'ha començat a acceptar gràcies a la desradicalització -S?escriu molta literatura
Narrativa modernista-Naturalisme natural: (Majoritàriament novel·les) Enfrontament entre l?individu i la natura, ambientades al camp.
· Raimon CASELLES, Els sots feréstecs (primera obra naturalista)· Víctor CATALÀ (Caterina Albert), Solitud (novel·la modernista més important)
-Novel·la decadentista:· Prudenci BERTARNA, Josafat (antiheroi que es va degradant i s?acaba destruint)
-Novel·la costumista:· Santiago RUSSINYOL, L'auca del Senyor Esteve (fill vs pare)· Josep POUS I PAGÈS, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (última obra costumista)
Poesia modernista
-Espontaneísme: poesia k busca la espontaneïtat partint de la teoria de la paraula viva de J. Maragall· J. Maragall, Visions i cants(obra més representativa, vol descobrir l'essència de la nació catalana)?El mite del Comte Arnau??Cant espiritual? (Poema més famós, sintetitza el seu pensament sobre l?essència de l?home)
· Blocs temàtics: 1. vinculats als jocs florals (fe, pàtria i amor) 2. paisatge i naturalesa     3. temàtica civil (crítica social i col·lectiva)-Arbitrarisme: antítesis Espontaneísme, molt artificiosa i treballada, busca la perfecció formal. Jeroni Zanné.
Teatre modernista-Art total (a través de l'art podien confluir totes les arts). Mitjà per difondre idees.-Teatre simbolista: influencia de Moris MAETERLINCK- Personatges simbòlics (personatges reflecteixen una idea o estat d?ànim)- Les obres s?ambienten en espais màgics, poètics, idealitzats...- Llenguatge poètic· Santiago RUSSINYOL, L'alegria que passa -Teatre regeneracionista (d'idees): influencia de Hernik IBSEN.- Crítica social amb voluntat que el públic reflexioni per a canviar les coses· Joan PUIG I FERRETER, Aigües encantades
L'ESCOLA MALLORQUINA
-Poesia del Modernisme encara que s?assembla més al noucentisme.
-Trets:1.temes paisatgístics (illes balears)2.segueix els paràmetres del classicisme3.busca la perfecció formal4.poesia en clau religiosa· Joan ALCOVER i Miquel COSTA I LLOBERA