Teatre Català Modernista: Idees, Simbolisme i Autors Clau

Teatre Compromès: Idees i Regeneració Social

Alguns autors van creure que el teatre podia ser molt eficaç per difondre les seves crítiques a la societat del moment i, així, regenerar i modernitzar-la. Aquest tipus de teatre s'anomena «teatre d'idees» o regeneracionista.

Henrik Ibsen va ser el dramaturg europeu que va exercir més influència sobre aquest tipus de teatre. El missatge moral i ideològic de les seves obres va servir de model a Ignasi Iglésias i a Joan Puig i Ferreter, els autors catalans més representatius del teatre d'idees. Un dels temes predilectes de les obres del teatre d'idees era el conflicte de l'individu modernista (rebel, incomprès i marginat) amb la societat, que volia transformar.

Aigües Encantades (1907) de Joan Puig i Ferreter

Aigües Encantades és la història d'un enginyer que s'enfronta a l'immobilisme d'un poble tarragoní. L'enginyer, culte i partidari de la ciència i el progrés, recomana als seus habitants l'ús d'unes aigües subterrànies per resoldre un problema de sequera. No obstant això, la gent del poble rebutja qualsevol mecanisme de progrés, perquè creu que les aigües dels gorgs estan encantades.

Entre els habitants del poble, l'enginyer coneix la Cecília, la filla d'un terratinent, una noia rebel amb moltes ganes de transformar la societat. Cap dels dos pot evitar l'expulsió de l'enginyer, que al final és foragitat a pedregades.

Aquesta obra recull l'argument d'Un enemic del poble, d'Ibsen, que va ser la primera obra a ser qualificada amb el nom de teatre d'idees. De fet, els temes són els mateixos que a Aigües Encantades: la lluita entre l'individu i la massa, la tradició i la modernitat, la ciència i la ignorància.

En aquest fragment, la Cecília parla amb Vergés, el mestre del poble. La Cecília, que és una jove estudiant que vol ser mestra, li diu que s'ha de lluitar per canviar la societat. Vergés creu que canviar les coses no és pas fàcil.

L'Art per l'Art: Teatre Simbolista Català

Alguns autors, com Rusiñol (sobretot en les seves primeres obres) o Adrià Gual, defensaven un teatre simbolista. Aquests escriptors eren partidaris de l'art per l'art. Això vol dir que creien que l'art era l'únic fi de l'art. Per això les seves obres tenen escenaris suggeridors, misteriosos i simbòlics, i reflecteixen l'estat d'ànim dels personatges.

Adrià Gual: Innovació i Direcció Teatral

Adrià Gual va ser un dramaturg molt important, ja que va estar al capdavant d'empreses teatrals com la Nova Empresa del Teatre Català o el Teatre Íntim. Gual no només va voler demostrar una actitud renovadora pel que fa a l'orientació artística, sinó que també va introduir a Catalunya una nova figura: la del director d'escena.

També va participar en unes reunions força sofisticades que s'anomenaven Vetllades Selectes, trobades on s'hi representaven autors com Hauptmann o l'italià D'Annunzio. Però, sens dubte, el més important va ser la creació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, que va dirigir entre el 1913 i el 1932. Entre les seves obres de teatre simbolista destaquen:

• Donzell qui cerca muller (1910)
• La comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps (1914)
• Fígaro o la dama que s'avorria (1916)

L'Alegria que Passa (1891) de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol va ser l'escriptor més important del teatre simbolista. L'Alegria que Passa és una de les obres més conegudes d'aquestes característiques. L'argument narra l'arribada d'uns artistes de circ a un poble ensopit i ignorant. El fill de l'alcalde, en Joanet, s'enamora de la Zaira, una dona del circ que representa la Poesia i l'Art.

Però el poble els rebutja i es produeix l'enfrontament entre els habitants del poble (la monotonia i el materialisme, simbolitzats per la Prosa) i els integrants del circ. Aquest conflicte arriba al seu punt àlgid quan l'alcalde els empeny a marxar, fet que demostra el triomf de la Prosa sobre la Poesia, que malgrat el seu esforç no ha aconseguit transformar la societat a través de l'art.

Rusiñol defensava que la societat havia de dedicar-se al cultiu de l'art per l'art, però el rebuig d'aquest model conduïa inevitablement a l'enfrontament entre l'artista i el seu entorn. El teatre simbolista ho expressa amb situacions dramàtiques, un llenguatge suggeridor i l'anàlisi psicològica dels seus personatges.

Aquest és el primer fragment de l'obra. Descriu un escenari avorrit i monòton, que simbolitza l'immobilisme de la societat:

Santiago Rusiñol: Vida i Llegat Modernista

Santiago Rusiñol va néixer el 1861. Pertanyia a una família de fabricants de teixits de l'alta burgesia, però ell no estava massa interessat en el negoci i anava a l'Escola de la Llotja, a classes de pintura. Rusiñol es va enfrontar amb el seu avi, i aquest fet el va acompanyar tota la vida.

Va viure un temps a París, i quan va tornar a Catalunya va organitzar les Festes Modernistes de Sitges. L'estrena de La intrusa, una obra del dramaturg Maeterlinck, a la Segona Festa de Sitges va significar la introducció del teatre simbolista a Catalunya.

Rusiñol va ser un avançat en tots els sentits. Es va casar el 1889, però el matrimoni no va anar bé i, malgrat que tenia una filla, se'n va anar a París, on passava llargues temporades i vivia de forma disbauxada. Va ser en aquest moment que va prendre la imatge d'artista bohemi i es va proposar viure al marge de la societat. Però els excessos d'aquesta etapa li van passar factura i la seva salut mai es va restablir.

A Barcelona, assistia a les reunions d'Els Quatre Gats, que aplegava els artistes més destacats del moment, i escrivia crítiques per a L'Avenç. També exposava la seva pintura i conreava tots els gèneres: el teatre, la novel·la, la poesia en prosa, el llibre de viatges o l'article periodístic.

Tota aquesta frenètica activitat el va convertir en la figura capdavantera del Modernisme català. De fet, quan va morir el 1931 a la ciutat d'Aranjuez, on estava pintant uns jardins, el món cultural li va retre un sentit homenatge.