Catala 3

Un teatre compromès
Alguns autors van creure que el teatre podia ser molt eficaç per difondre les seves crítiquesa la societat del moment i, així, regenerar i modernitzar la societat. Aquest tipus de
teatre sanomena «didees» o regeneracionista.Henrik Ibsen va ser el dramaturg europeu que va exercir més influència sobre aquest tipusde teatre. El missatge moral i ideològic de les seves obres va servir de model a Ignasi Iglésias i a Joan Puig i Ferreter, els autors catalans més representatius del teatre didees.Un dels temes predilectes de les obres del teatre didees era el conflicte de lindividu modernista (rebel, incomprès i marginat) amb la societat, que volia transformar.
Aigües encantades (1907), de Puig i FerreterAigües encantades és la història dun enginyer que senfronta a limmobilisme dun poble tarragoní. Lenginyer, culte i partidari de la ciència i el progrés, recomana als seus habitants lús dunes aigües subterrànies per resoldre un problema de sequera. No obstant això, la gent del poble rebutja qualsevol mecanisme de progrés, perquè creu que les aigües dels gorgs estan encantades. Entre els habitants del poble, lenginyer coneix la Cecília,la filla dun terratinent, una noia rebel amb moltes ganes de transformar la societat.Cap dels dos pot evitar lexpulsió del lenginyer, que al final és foragitat a pedregades.
Aquesta obra recull largument dUn enemic del poble, dIbsen, que va ser la primera obra en ser qualificada amb el nom de teatre didees. De fet, els temes són els mateixos que a
Aigües encantades: la lluita entre lindividu i la massa, la tradició i la modernitat, la ciència
i la ignorància.
En aquest fragment, la Cecília parla amb Vergés, el mestre del poble. La Cecília, que és
una jove estudiant que vol ser mestra, li diu que sha de lluitar per canviar la societat.
Vergés creu que canviar les coses no és pas fàcil.
Lart per lart
Alguns autors, com Rusiñol (sobretot en les seves primeres obres) o Adrià Gual, defensavenun teatre simbolista. Aquests escriptors eren partidaris de lart per lart. Això vol dir
que creien que lart era lúnic fi de lart. Per això les seves obres tenen escenaris suggeridors,misteriosos i simbòlics, i reflecteixen lestat dànim dels personatges.
Les empreses teatrals dAdrià Gual
Adrià Gual va ser un dramaturg molt important, ja que va estar al capdavant dempreses
teatrals com la Nova Empresa del Teatre Català, o el Teatre Íntim. Gual no només va voler
demostrar una actitud renovadora pel que fa a lorientació artística, sinó que també va
introduir a Catalunya una nova figura, la del director descena. També va participar en
unes reunions força sofisticades que sanomenaven Vetllades selectes, trobades on shi
representaven autors com Hauptmann o litalià DAnnunzio. Però, sens dubte, el més important
va ser la creació de lEscola Catalana dArt Dramàtic, que va dirigir entre el 1913
i el 1932. Entre les seves obres de teatre simbolista destaquen Donzell qui cerca muller
(1910), La comèdia extraordinària de lhome que va perdre el temps (1914), o Fígaro o la
dama que savorria (1916).Lalegria que passa (1891), de Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol va ser lescriptor més important del teatre simbolista. Lalegria que passaés una de les obres més conegudes daquestes característiques. Largument narra larribada, duns artistes de circ a un poble ensopit i ignorant. El fill de lalcalde, en Joanet,senamora de la Zaira, una dona del circ que representa la Poesia i lArt. Però, el poble
els rebutja i es produeix lenfrontament entre els habitants del poble la monotonia i el, materialisme simbolitzats per la Prosa i els integrants del circ. Aquest conflicte arriba
al seu punt àlgid quan lalcalde els empeny a marxar, fet que demostra el triomf de la , Prosa sobre la Poesia, que malgrat el seu esforç no ha aconseguit transformar la societat
a través de lart.Rusiñol defensava que la societat havia de dedicar-se al cultiu de lart per lart però el, rebuig daquest model conduïa inevitablement a lenfrontament entre lartista i el seu, entorn. El teatre simbolista ho expressa amb situacions dramàtiques, un llenguatge suggeridor,i lanàlisi psicològica dels seus personatges.
Aquest és el primer fragment de lobra. Descriu un escenari avorrit i monòton, que simbolitza
limmobilisme de la societat:

 La vidaSantiago Rusiñol va néixer el 1861. Pertanyia a una família de fabricants de teixits de lalta,burgesia però ell no estava massa interessat en el negoci i anava a lEscola de la Llotja,
a classes de pintura. Rusiñol es va enfrontar amb el seu avi i aquest fet el va acompanyar tota la vida.
Va viure un temps a París, i quan va tornar a Catalunya va organitzar les Festes ModernistesSitges. Lestrena de La intrusa, una obra del dramaturg Maeterlinck, a la segona
Festa de Sitges va significar la introducció del teatre simbolista a Catalunya.Rusiñol va ser un avançat en tots els sentits. Es va casar el 1889, però el matrimoni no va
anar bé i, malgrat que tenia una filla, sen va anar a París, on passava llargues temporades i vivia de forma disbauxada. Va ser en aquest moment que va prendre la imatge dartista bohemi i es va proposar viure al marge de la societat. Però els excessos daquesta etapa
li van passar factura i la seva salut mai es va restablir.A Barcelona, assistia a les reunions dEls Quatre Gats, que aplegava els artistes més destacats
del moment, i escrivia crítiques per a LAvenç. També exposava la seva pintura, i conreava tots els gèneres: el teatre, la novel·la, la poesia en prosa, el llibre de viatges o  larticle periodístic.
Tota aquesta frenètica activitat el va convertir en la figura capdavantera del Modernisme català. De fet, quan va morir el 1931 a la ciutat dAranjuez, on estava pintant uns jardins,
el món cultural li va retre un sentit homenatge.