El Modernisme Català: Literatura, Autors i Obres Clau

El Modernisme Literari Català: Visió General

La literatura modernista reflecteix la funció social de l'art i les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa (crítica).

Plataformes de Difusió del Modernisme

• Revistes i diaris: Com L'Avenç, on amb els articles de Pompeu Fabra es va consolidar un model de llengua vàlid.
• Les Festes Modernistes: Celebrades durant la dècada de 1890 a casa de Santiago Rusiñol. La més emblemàtica fou la manifestació amb la traducció per Pompeu Fabra de La intrusa de Maeterlinck.

La Poesia Modernista

Poetes influïts pels simbolistes i parnassians francesos. Poesia de caràcter artificiós que propugnava l'ús del sonet.

Els Quatre Gats

Cerveseria a Barcelona que fou nucli aglutinador del Modernisme barceloní i punt de trobada d'artistes atrets pels prerafaelites i el món medievalitzant.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911)

Va escriure poesia, teatre i prosa caracteritzats per l'ús espontani del llenguatge i per una actitud optimista i vitalista. Considerava el paisatgisme, la recreació del passat i el patriotisme com a motius d'orgull i confiança en el futur. Representant de la bohèmia daurada.

Obra poètica més significativa de Maragall

• Poesies: Amb aquest poemari utilitza el vitalisme nietzschià: el superhome caracteritzat per la voluntat de ser, enfront de l'home dèbil i obedient.
• L'oda infinita: Inici de la seva història poètica; recull la concepció de la poesia com a vocació i la creació literària com a inspiració.
• La vaca cega: Poema amb tema principal la natura, que expressa el que el poeta veu, i l'exaltació provocada pel paisatge contemplat.
• Visions i cants: Segueix la línia vitalista, la més destacada del Modernisme. Estructurada en tres parts:
  • «Visions»: Herois romàntics de la Renaixença i llegendes per reflectir l'ànima del poble català. Herois = capacitat de l'individu d'exercir el dret de llibertat i voluntat de poder.
  • «Intermezzo»: Fets vitals com notes familiars o festes de Nadal.
  • «Cants»: Inclou «La Sardana», que representa la col·lectivitat, ja que té la voluntat de captar l'expressió poètica del poble català, i «Oda a Espanya», sobre la pèrdua de les colònies com a crítica al govern (cant de guerra).

Darrers anys i obra de Maragall

Publicació de Les disperses, Enllà i Seqüències. Rep crítiques dels noucentistes per l'ús d'un llenguatge amb col·loquialismes, repeticions o castellanismes, i deixa d'escriure. Viu una situació de crisi traduïda en silenci, però sotmet la seva obra a revisió i mostra que és capaç de fer el que els noucentistes deien que havien de fer els grans poetes. Oda nova a Barcelona recull cants plens de simbolisme, on tanca cicles temàtics o n'enceta de nous. Fou publicada poc abans de la seva mort i apareix en el darrer volum, Seqüències.

La Prosa Modernista

Caracteritzada pel triomf de la narrativa gràcies a les campanyes per a la depuració del llenguatge, facilitant l'aparició d'escriptors, obres i noves editorials. Tenen la voluntat de reproduir les tensions entre l'individu i la societat.

Característiques de la Prosa Modernista

• Heroi intel·ligent: Té una sensibilitat especial que li permet analitzar la realitat; es troba enfrontat al medi social o natural, marginat.
• Personatges analitzats des de la profunditat psicològica.
• Prosa poètica: Apareix com a nou estil narratiu per la voluntat d'integrar les diferents manifestacions artístiques.
• Ús del simbolisme: Per anomenar personatges, certs objectes o elements del paisatge.
• Obra configurada a partir de descripcions visuals.
• Estil "mascle" o "femella": Reproducció del llenguatge rural.

Tipus de Novel·la Modernista

Novel·la Decadentista: Realitat Interior

Amb figures europees com Oscar Wilde i Gabriele D'Annunzio. Exemples catalans com Jusepa i Camí de nit. Personatges inadaptats, marginals i amb problemes psicològics, per escandalitzar amb l'ús d'un to líric, carregat de sensualitat.

Novel·la Rural: Crítica a la Societat

L'acció transcorre en un medi rural amb personatges que viuen en condicions molt precàries. En tenim com a exemples Els sots feréstecs, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals i Solitud (Víctor Català).

Caterina Albert / Víctor Català (L'Escala, 1869-1966)

Filla primogènita, va haver de cuidar la mare i l'àvia. Als 20 anys administrava el patrimoni familiar i començà a escriure en català per la subscripció a la revista La Renaixença. Primer va escriure poesia, encara que en narrativa va tenir més èxit.

La infanticida: Monòleg teatral en vers, premiat, d'una cruesa extrema en què condensa el conflicte universal de la condició femenina. El gran escàndol en saber-se que obra tan escabrosa estava signada per una dona la va dur a amagar-se rere el pseudònim masculí de Víctor Català.

Etapes de l'obra de Caterina Albert

• Etapa de consagració: Narracions Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i la novel·la Solitud. Mostra la marginació de la dona, sobretot en el medi rural.
  • Tema de Solitud: Lluita de la protagonista en un entorn agressiu.
  • Personatges amb força simbòlica i formant antítesis (el materialisme i l'apatia); és a dir, són bons i dolents.
  • Muntanya: Difícil convivència i vida + tradició i recuperació històrica (romanticisme).
• Etapa de represa: Noves tècniques (provinents del cinema) plasmades en Un film i Marines, després d'un silenci causat pels atacs dels noucentistes.
• Etapa de postguerra: Va escriure els contes Vida mòlta i Jubileu.

El Teatre Modernista: Acte Cultural

Corrents Principals del Teatre Modernista

• Teatre Regeneracionista:

  També conegut com a teatre d'idees. Influït per les obres de Henrik Ibsen, reprodueix el conflicte entre l'individu i la societat. Santiago Rusiñol va ser un exponent destacat d'aquest corrent.

• Teatre Simbolista:

  Pren com a model les obres de Maurice Maeterlinck i busca la comunicació a través de l'escenografia. Figures clau inclouen Santiago Rusiñol (en la seva primera etapa) i Adrià Gual. Exemples d'obres d'Adrià Gual dins d'aquest corrent són:

  • Nocturn
  • Blancafort
  • Misteri de dolor
  • Els pobres menestrals

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-1931)

Autèntic motor del Modernisme, va ser un artista polifacètic empès per la idea d'inserir l'art en la vida social.

Evolució del Teatre de Rusiñol

• 1a Etapa (Simbolista): Tema de l'enfrontament entre l'artista i la burgesia en obres com L'alegria que passa, El jardí abandonat, Cigales i formigues.
• 2a Etapa (Regeneracionista): Més èxits, on defensa l'espontaneïtat i la sinceritat fent ús d'un llenguatge més clar i menys críptic. Obres: Llibertat!, L'hèroe, El místic.
• 3a Etapa (Concessions al públic): A partir d'El místic, emprèn el camí de les concessions al gran públic en una nova concepció de les relacions entre l'artista i la societat. El 1907 es publica L'auca del senyor Esteve (combinació de narrativa i auca) i el 1917 se n'estrenà la versió teatral, que esdevingué l'èxit més aclaparador de Rusiñol.