Modernisme i Avantguardes: Evolució de la Literatura Catalana

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB

El Modernisme i la Normalització Lingüística

La Prosa Modernista: Característiques Essencials

La prosa modernista presenta una sèrie de característiques distintives:

  • Heroi enfrontat al medi rural o natural: L'heroi lluita contra l'adversitat.
  • Profunditat psicològica dels personatges.
  • L'impressionisme.
  • Simbolisme.
  • Estil fort i arrelat: Fugint d'allò urbà, amb un llenguatge rural que inclou frases fetes i col·loquialismes.

El Camí Cap a la Normalització Lingüística del Català

El projecte de modernització lingüística iniciat pels modernistes va conduir a la seva normalització. Tanmateix, aquest projecte va ser aturat per la dictadura de Primo de Rivera. Després, a la Segona República, va recuperar les seves funcions.

El procés de normalització de la llengua catalana va culminar amb la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana, elaborat per l'IEC. Les Normes de Castelló van ser l'aposta més seriosa i responsable a favor de la normalització lingüística, i van significar la normativització de la llengua comuna.

A la Segona República es va aprovar l'Estatut de Catalunya i l'oficialitat de la llengua catalana, però la situació es va malmetre amb la dictadura franquista i la nostra llengua es va tornar a veure prohibida i menyspreada.

La Poesia Catalana Després del Noucentisme

Tendències Poètiques dels Anys 20

Durant els anys 20 trobem dues tendències poètiques principals: el simbolisme i l'avantguardisme.

El Simbolisme

El simbolisme pretenia substituir la realitat per la idea, és a dir, suggerir conceptes abstractes amb imatges poètiques. Era poesia pura, tancada i de difícil interpretació, que sovint plantejava interrogants sobre el seu significat. La seva funció és suggerir a través del ritme i el sentit figurat. El gran poeta del simbolisme fou Carles Riba.

Carles Riba: Vida i Obra

Carles Riba va viure exiliat a Bierville (França). Allà va escriure Les elegies de Bierville, el símbol de la qual és la destrucció del país durant i després de la Guerra Civil. En tornar de l'exili, va lluitar contra la injustícia de la prohibició de la llengua catalana, tot i que amb una actitud mesurada. Es va convertir en el mestre de les noves generacions de poetes. Les preocupacions religioses i existencials dominen gairebé tots els seus poemes.

Els Moviments d'Avantguarda

L'avantguardisme era una nova concepció de l'art que es caracteritzava per la ruptura total amb qualsevol norma establerta i amb qualsevol model artístic vigent, sobretot en pintura i poesia. Els moviments que més incidència van tenir van ser el futurisme i el surrealisme, representats per Salvat-Papasseit (futurisme) i Foix (surrealisme).

El Futurisme

El futurisme es caracteritza per la violència bèl·lica, el maquinisme i la virilitat. Les seves propostes literàries incloïen:

  • La destrucció de la sintaxi, de la morfologia i de la puntuació.
  • L'abolició dels adjectius i adverbis.
  • La referència a la vida moderna, l'esport, la violència, la velocitat i el militarisme.
  • La destrucció de l'arbitrarisme poètic, és a dir, la mètrica, la retòrica i l'ordre clàssics.
  • La introducció d'elements visuals i sensitius, com la poesia visual i el cal·ligrama (poemes escrits amb formes).
Joan Salvat-Papasseit: L'Exemple Futurista

Joan Salvat-Papasseit va ser el millor escriptor futurista. Provenia d'una família obrera i era orfe, de manera que la seva formació va ser autodidacta. Va morir de tuberculosi als 30 anys.

De la seva obra cal destacar Poemes en ondes hertzianes i El poema de la rosa als llavis (una història d'amor explicada en un llarg poema narratiu dividit en fragments de diverses fórmules mètriques).

El Surrealisme

El surrealisme és el resultat de l'evolució del dadaisme. El seu màxim exponent va exposar els principis fonamentals a partir de la teoria de la psicoanàlisi de Freud:

  • La realitat més autèntica és la del subconscient.
  • El llenguatge s'ha d'alliberar dels esquemes lògics.
  • L'explotació dels estats d'inconsciència, com el somni.

El resultat és un tipus de literatura amb metàfores inèdites que evoquen el món dels somnis amb la seva absurditat aparent.

J.V. Foix: La Perfecció Surrealista

De J.V. Foix, cal destacar la perfecció dels sonets a Sol i de dol, on reflexiona sobre l'ofici de poeta.