Mercat de Treball i Sistema Financer: Conceptes Clau

Economía5,63 KB

Indicadors del mercat laboral

  • Taxa d'activitat: (Població Activa / Població de 16 anys o més) × 100 (es considera població ocupada si ha treballat almenys 1 hora setmanal).
  • Taxa d'ocupació: (Ocupats / Població de 16 anys o més) × 100.
  • Taxa d'assalariats: (Assalariats / Ocupats) × 100.
  • Taxa de temporalitat: (Temporals / Assalariats) × 100.
  • Taxa d'atur: (Aturats / Actius) × 100.
  • Percentatge d'atur de llarga durada: (Aturats de llarga durada / Total d'aturats) × 100.

Estratègies del mercat de treball

1a estratègia: Facilitar contractes temporals

  • Produeix un augment de la taxa de temporalitat, elevada rotació laboral, menor formació, menor productivitat, major despesa per prestacions d'atur i volatilitat de l'ocupació sensible al cicle econòmic.
  • Per reduir la temporalitat es proposa eliminar el contracte temporal abusiu.

2a estratègia: Flexibilització i acomiadament

  • Abaratiment de la indemnització, introducció de noves causes d'acomiadament i menors indemnitzacions per contracte indefinit.

Cicles econòmics i ocupació

Etapa expansiva

  • Creació d'ocupació i reducció de l'atur.
  • Taxa de temporalitat elevada, especialment en el sector de la construcció.
  • Xocs favorables: reducció de tipus d'interès, avenços en la liberalització de serveis, fluxos migratoris, flexibilitat i moderació salarial.

Etapa de crisi

  • Destrucció d'ocupació i ajust via finalització de contractes temporals.
  • Població activa estancada, salaris poc sensibles al cicle i rigidesa en la negociació col·lectiva.
  • Xoc de demanda recessiu amb un fort augment de l'atur conjuntural.

Atur de llarga durada i marcs institucionals

L'atur de llarga durada es vincula a costos d'acomiadament i prestacions d'atur, generant desajust de qualificació i desajust geogràfic entre aturats i llocs vacants.

4 institucions bàsiques (flexiseguretat):

  1. Model de negociació col·lectiva.
  2. Prestacions d'atur.
  3. Despeses en polítiques actives d'ocupació.
  4. Costos d'acomiadament fixos.

Reforma laboral de 2012

  • Negociació col·lectiva descentralitzada: facilitat pel despenjament de convenis, major flexibilitat interna i adaptació del temps de treball, així com facilitat per a la mobilitat funcional i geogràfica.
  • Costos d'acomiadament: concreció de causes econòmiques i eliminació de l'autorització administrativa prèvia en els ERO.
  • Prestacions d'atur: mesures destinades a reduir la despesa pública.

Estructura del sistema financer

Models de sistemes financers

  • Predomini dels mercats financers: Millor cost de finançament global; no obstant això, genera majors dificultats per a les pimes i les turbulències dels mercats afecten directament les empreses. Correspon al model anglosaxó, amb mercats financers especialitzats (separació entre banca comercial i banca d'inversió) i poca implicació de la banca en la indústria.
  • Predomini dels intermediaris financers: Finançament generalment més car i existència del perill de dependència empresarial respecte de la banca. Correspon al model continental, basat en intermediaris i el model de banca universal. A Espanya s'observa una implicació activa en el capital i en la gestió de grans empreses industrials i de serveis.

Transformacions recents del sistema financer

  1. Creixement general de l'activitat financera.
  2. Desenvolupament dels mercats financers (emissió de títols per aconseguir finançament): necessitat de finançar el dèficit del sector públic, acompanyat d'un augment de la renda i la cultura financera.
  3. Creixement de la recerca de major rendibilitat, necessitat de complementar pensions futures i existència d'un marc fiscal favorable.
  4. Pèrdua relativa d'importància dels intermediaris tradicionals i impuls del procés de bancarització.

Mesures adoptades davant la crisi financera

  • Injecció de liquiditat i impuls de processos de fusió entre entitats.
  • Creació del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària).
  • Transformació de caixes d'estalvis en bancs (procés de bancarització).
  • Exercicis de transparència i proves d'estrès (stress tests), acompanyats d'un augment de les provisions.
  • Reducció del nombre d'entitats bancàries, eliminació de l'excés de capacitat instal·lada i gran desenvolupament dels mercats monetaris.

Causes de l'evolució dels mercats

  • Oferta: Mercats més ben regulats i amb un funcionament més eficient.
  • Demanda: Creixement de la participació d'inversors institucionals, estrangers i particulars.
  • Renda fixa: Participació de petits inversors, expansió del deute públic i de la renda fixa privada; les empreses emeten títols i adquireixen un paper secundari com a meres receptores de crèdit.
  • Renda variable: Augment de la dimensió del mercat durant l'expansió, convergint amb la Unió Europea gràcies a processos de privatització, la sortida de noves empreses a borsa i l'augment de les cotitzacions.

Descargar

PDF Word HTML