Mercat de Treball i Sistema Financer: Conceptes Clau
Indicadors del mercat laboral
- Taxa d'activitat:
(Població Activa / Població de 16 anys o més) × 100(es considera població ocupada si ha treballat almenys 1 hora setmanal). - Taxa d'ocupació:
(Ocupats / Població de 16 anys o més) × 100. - Taxa d'assalariats:
(Assalariats / Ocupats) × 100. - Taxa de temporalitat:
(Temporals / Assalariats) × 100. - Taxa d'atur:
(Aturats / Actius) × 100. - Percentatge d'atur de llarga durada:
(Aturats de llarga durada / Total d'aturats) × 100.
Estratègies del mercat de treball
1a estratègia: Facilitar contractes temporals
- Produeix un augment de la taxa de temporalitat, elevada rotació laboral, menor formació, menor productivitat, major despesa per prestacions d'atur i volatilitat de l'ocupació sensible al cicle econòmic.
- Per reduir la temporalitat es proposa eliminar el contracte temporal abusiu.
2a estratègia: Flexibilització i acomiadament
- Abaratiment de la indemnització, introducció de noves causes d'acomiadament i menors indemnitzacions per contracte indefinit.
Cicles econòmics i ocupació
Etapa expansiva
- Creació d'ocupació i reducció de l'atur.
- Taxa de temporalitat elevada, especialment en el sector de la construcció.
- Xocs favorables: reducció de tipus d'interès, avenços en la liberalització de serveis, fluxos migratoris, flexibilitat i moderació salarial.
Etapa de crisi
- Destrucció d'ocupació i ajust via finalització de contractes temporals.
- Població activa estancada, salaris poc sensibles al cicle i rigidesa en la negociació col·lectiva.
- Xoc de demanda recessiu amb un fort augment de l'atur conjuntural.
Atur de llarga durada i marcs institucionals
L'atur de llarga durada es vincula a costos d'acomiadament i prestacions d'atur, generant desajust de qualificació i desajust geogràfic entre aturats i llocs vacants.
4 institucions bàsiques (flexiseguretat):
- Model de negociació col·lectiva.
- Prestacions d'atur.
- Despeses en polítiques actives d'ocupació.
- Costos d'acomiadament fixos.
Reforma laboral de 2012
- Negociació col·lectiva descentralitzada: facilitat pel despenjament de convenis, major flexibilitat interna i adaptació del temps de treball, així com facilitat per a la mobilitat funcional i geogràfica.
- Costos d'acomiadament: concreció de causes econòmiques i eliminació de l'autorització administrativa prèvia en els ERO.
- Prestacions d'atur: mesures destinades a reduir la despesa pública.
Estructura del sistema financer
Models de sistemes financers
- Predomini dels mercats financers: Millor cost de finançament global; no obstant això, genera majors dificultats per a les pimes i les turbulències dels mercats afecten directament les empreses. Correspon al model anglosaxó, amb mercats financers especialitzats (separació entre banca comercial i banca d'inversió) i poca implicació de la banca en la indústria.
- Predomini dels intermediaris financers: Finançament generalment més car i existència del perill de dependència empresarial respecte de la banca. Correspon al model continental, basat en intermediaris i el model de banca universal. A Espanya s'observa una implicació activa en el capital i en la gestió de grans empreses industrials i de serveis.
Transformacions recents del sistema financer
- Creixement general de l'activitat financera.
- Desenvolupament dels mercats financers (emissió de títols per aconseguir finançament): necessitat de finançar el dèficit del sector públic, acompanyat d'un augment de la renda i la cultura financera.
- Creixement de la recerca de major rendibilitat, necessitat de complementar pensions futures i existència d'un marc fiscal favorable.
- Pèrdua relativa d'importància dels intermediaris tradicionals i impuls del procés de bancarització.
Mesures adoptades davant la crisi financera
- Injecció de liquiditat i impuls de processos de fusió entre entitats.
- Creació del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària).
- Transformació de caixes d'estalvis en bancs (procés de bancarització).
- Exercicis de transparència i proves d'estrès (stress tests), acompanyats d'un augment de les provisions.
- Reducció del nombre d'entitats bancàries, eliminació de l'excés de capacitat instal·lada i gran desenvolupament dels mercats monetaris.
Causes de l'evolució dels mercats
- Oferta: Mercats més ben regulats i amb un funcionament més eficient.
- Demanda: Creixement de la participació d'inversors institucionals, estrangers i particulars.
- Renda fixa: Participació de petits inversors, expansió del deute públic i de la renda fixa privada; les empreses emeten títols i adquireixen un paper secundari com a meres receptores de crèdit.
- Renda variable: Augment de la dimensió del mercat durant l'expansió, convergint amb la Unió Europea gràcies a processos de privatització, la sortida de noves empreses a borsa i l'augment de les cotitzacions.