Mercat atomitzat
5.1 TIPUS DE MERCATS
Estructura de mercat:
nombre d'empreses que hi ha en una indústria i les seues dimensions relatives-
Mercat competitiu o mercat de competència perfecta:
mercat integrat per un gran nombre d'empreses que accepten el preu del lliure joc de l'oferta i la demanda.
Un mercat és monopòlic quan està integrat per una única empresa que produeix tota l'oferta dún bé determinat.
5.2 LA COMPETÈNCIA PERFECTA
Mercat de competència perfecta:
és aquell que hi ha molts compradors i venedors, cap productor no té capacitat per influir en el preu de mercat.
A-CONDICIONS DE LA COMPETÈNCIA PERFECTA
-Les empreses són preu acceptants
Les empreses venen al preu fixat pel mercat.-
Hi ha molts oferents i demandants
La decisió individual exerceix una influència excassa sobre el mercat global. Les empreses són preus acceptants.-
El producte és homogeni
Cap diferència entre el producte que ven un oferent i el que venen els altres.-
Hi ha informació perfecta
Tots han de tindre ple coneixement de les condicions generals en què opera el mercat.-
Hi ha llibertat d'entrada i sortida d'empreses
Totes les empreses poden entrar i eixir del mercat quan vulguen.B- EL FUNCIONAMENT DELS MERCATS DE COMPETÈNCIA PERFECTA
L'oferta i la demanda del mercat determinen un preu d'equilibri i, a aquest preu, les empreses decideien lliurement quina quantitat volen produir. El mercat determina el preu i cada empresa l'accepta com una dada fixa sobre la qual no pot influir. Les empreses són preus acceptants-Les empreses competitives són preus acceptants perquè consideren que el preu que percebran pel seu producte és una dada determinada pel mercat. La corba de demanda individual és horitzontal, la quantitat que llançarà al mercat serà determinada per la seua corba d'oferta.
Per precisar el tret diferenciador de la competència perfecta, cal que distingim entre la corba de demanda del mercat i la corba de demanda a què fa front una empresa.
C- LA COMPETÈNCIA PERFECTA I ELS BENEFICIS
Tot i que el preu d'equilibri competitiu és el mateix per a totes les empreses, els beneficis no ho són. Aquesta situació només pot produir-se a curt termini, quan no és possible la remodelació de les empreses.
Les empreses que no obtinguen beneficis normals hauran de fer:
-Readaptar els processos productius per augmentar els beneficis.
-Liquidar les instal·lacions i traslladar-se a un sector més rendible.
En els mercats de competència perfecta, es tendeix que, a llarg termini, els beneficis extraodinaris desapareguen i s'obtinguen beneficis normals.
Si hi ha beneficis extraodinaris, entren noves empreses. Si hi ha pèrdues, marxen empreses. A llarg termini, no hi haurà beneficis extraodinaris ni pèrdues.
L'entrada de nous productors de camises fara que el preu de les camises baixe; la corba d'oferta es desplaçarà cap a la dreta. L'entrada de nous oferents en el mercat, el preu continuarà baixant fins que desapareguen tots els beneficis, fins que es cobreixen tots els costos, inclosa una retribució lògica pel treball dels empresaris agrícoles.
5.3 LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA: EL MONOPOLI
Un mercat de competència imperfecta es produeix quan les empreses que l'integren tenen capacitat per influir en el preu del mercat actuant individualment.B- EL MONOPOLI
Els mercats monopolístics es caracteritzen per:-L'existència d'un únic oferent.
-L'homogeneïtat del producte
-L'existència de barreres a l'entrada d'empreses.
Un monopoli és un mercat en què hi ha un únic oferent, que té capacitat plena per determinat preus. En el cas del competidor imperfecte, el pendent de la corba de demanda és negatiu. En el cas concret del monopoli, desapareix la distincaió entree la corba de demada de la indústria i la corba de demanda a què fa front l'empresa. La corba de demanda del mercat és identica a la corba de demanda del mercat del producte.
C- CAUSES QUE EXPLIQUEN L'APARICIÓ DEL MONOPOLI
Podem destacar:-El control exclusiu d'un factor productiu per part d'una empresa
-La concessió d'una patent. En una patent confereix a un inventor el dret de fabricar un producte determinat durant un període de temps.
-El control estatal de l'oferta de determinats serveis. És el que origina els monopolis estatals.
-L'existència d'un mercat de mida gran i una estructura de costos de la indústria peculiar. Es pot donar lloc a un monopoli natural.
Monopoli natural:
empresa que té un cost mitjà per unitat de producció que disminueix indefinidament.
D- ANÀLISI COMPARATIVA DEL MONOPOLI I LA COMPETÈNCIA PERFECTA
Quan una indústria és monopolista, el preu de venda és més alt que el preu que el mercat fixaria lliurement en competència perfecta, i el nivell de producció és inferior. L'empresa monopolística obtindrà uns beneficis més grans que en condicions de competència perfecta, i els consumidors es veuran perjudicats: haurna de pagar un preu superior i vveuran reduïda la quantitat oferta del bé.5.4 ELS MERCATS OLIGOPOLÍSTICS I LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
A- ELS MERCATS OLIGOPOLÍSTICS
Un mercat oligopolístic és aquell en què hi ha un nombre reduït de venedors que produeixen uns productes força homogenis i fan front a una gran quantitat de compradors. Es caracteritzen per l'existència d'un nombre reduïts d'oferents, que exerceixen un cert control sobre el preu i que són mútuament interdependents. La característica bàsica de l'oligopili és la interdependència estratègica.La interdependència estratègica: sorgeix quan només hi ha unes quantes empreses en un mercat, de manera que els plans d'una empresa depenen de la conducta de les seues rivals.
>
La fixació de preus en l'oligopili
Les empreses miren de determinar els preus basant-se en les previsions de la seua funció de demanda i tenint en compte les reaccions dels rivals. Hi ha diferents possiblititats:
-Intentar endivinar les accions dels rivals i dissenyar estratègies en conceqüència.
-Arribar a acords i formar un càrtel.
-Iniciar guerres de preus.
Càrtel:
és una agrupació d'empreses que tot conservant la seua independència s'associen per a disminuir o eliminar la competència del mercat. El problema és que tendeixen a ser inestables. Es Déu al fet que les empreses d'un cartel tenen incentius per trencar els acords que van servir per construir-lo. Qualsevol de les empreses decideix baixar els preus i elevar el nivell de producció, els beneficis augmentaran.
>
Les guerres de preus
Guerra de preus:
situació en la qual les empreses integrants d'un mercat oligopilístic decideixen entrar en una disputa econòmica de preus ruïnosament baixos.
Si totes les empreses abaixen els preus en la mateixa proporció, el resultat final de la guerra de preus serà que la quota de mercat de les empreses no serà modificada i disminuiran els ingressos obtinguts.
B- LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA I LA DIFERENCIACIÓ DEL PRODUCTE
La diferenciació del producte constitueix un factor important de creació de situacions no competitives, en particular, de la competència monopolística.Competència monopolística:
estructua de mercat en la qual moltes empreses venen productes semblants però no indèntics. La diferenciació entre béns i serveis és la clau de l'aparició de la competència monopolística.
L'amplia heterogeneïtat pot tenir l'origen tant en causes reals com en causes aparents.
>
Política de marques i llibertat d'entrada i sortida
La corba de demanda amb inclinació negativa.
Mercat de clienteles:
conjunt de mercaderies que satisfan un mateix tipus de necessitats peró diferenciadament.
>
Les claus de la competència monopolística
1-
Mercat atomititzat
El sector està format per moltes empreses, cap no abraça una part substancial del mercat.2-
Bens diferenciats
Els consumidors son capaços de distingir quins els fabrica una empresa i quins els fabrica una altra.3-
Poder de mercat limitat
Cada empresa pot fixar el preu del producte quan actua individualment.4-
Inexistència de barreres d'entrada i sortida
No hi ha barreres.>
El debat sobre la publicitat
Les empreses que venen productes molt diferenciats acostumen a dedicar entre 15 i 20% dels ingressos a la publicitat. Les empreses que venen productes industrials en dediquen ben pocs i els que venen productes heterogenis no solen gastar-ne gens.
Hi ha que pensa que la publicitat manipula despesa i crea desitjos artificialment per a altres tasmet informació i fomenta la competència. Les marques transmeten informació als consumidors i alhora són un incentiu per mantenir l'alta qualitat.