Mecanismes de Defensa del Cos Humà: Immunitat i Vacunació

Mecanismes de Defensa

Barreres Externes

Barreres Físiques

La pell: Els microorganismes infecciosos només poden penetrar dins del cos quan la pell es lesiona o s’esquinça (quan ens fem una ferida). Per això és important netejar i desinfectar la ferida amb sabó i una solució iodada.

Barreres Químiques

Hi ha diferents parts del nostre cos on no hi ha pell com per exemple, la boca, les fosses nasals, els ulls, l’anus, la uretra i la vagina. El revestiment d’aquestes parts són mucoses que secreten substàncies que eliminen els microorganismes, com el lisozim.

Aquesta és una substància bacteriana que es troba a la saliva i les llàgrimes. En la boca, a la vagina i a l’intestí hi ha una flora bacteriana que ens defensa d’altres infeccions.

Suor: Dificulta la proliferació de microorganismes i és eficaç per la refrigeració de la pell.

Greix: Secretació de les glàndules sebàcies de la pell que dificulta la seva proliferació.

Barreres Biològiques

Són microorganismes no patògens, és a dir, que no causen malalties i dificulten la invasió d’agents patògens a la pell o les mucoses.

Barreres Internes

Si els microorganismes infecciosos aconsegueixen traspassar la pell o les mocoses, intervenen diverses menes de glòbuls blancs.

Resposta immunitària inespecífica

Monòcits: Són una classe de glòbuls blancs que poden sortir dels vasos sanguinis i desplaçar-se entre les cèl·lules dels teixits. S’encarreguen de fagocitar els agents patògens d’una manera generalitzada, també se’ls anomena fagòcits o macròfags.

Resposta immunitària específica

Limfòcits: Són un altre tipus de glòbuls blancs, capaços de reconèixer qualsevol substància o molècula estranya al nostre cos, s’anomenen antígens.

En presència d’un determinant antigen, com els dels microbis (bacteris i virus), els limfòcits secreten anticossos. Cada antigen té el seu anticòs.

Quan l’organisme ha entrat en contacte amb un antigen i ha produït els anticossos corresponents, els limfòcits són capaços de convertir-se en cèl·lules que emmagatzemen la informació per produir més ràpidament i en més quantitat l’anticòs específic, és la memòria immunològica.

El Sistema Immunitari

Format pels òrgans on es produeixen glòbuls blancs:

• La medul·la roja dels ossos: El moll vermell de l'os, és on es formen la majoria dels glòbuls blancs. Entre aquests, els limfòcits, que són les cèl·lules que produeixen els anticossos, han madurat prèviament en el tim, en la mateixa medul·la roja dels ossos i en el fetge.
• En les plaques de Peyer de l'intestí prim, en la melsa i en els gànglis limfàtics es produeixen diferents tipus de limfòcits.

La Immunitat

La immunitat s’aconsegueix per mitjà d’anticossos, aquests anticossos poden provenir de diferents llocs.

Immunitat activa

És la capacitat de produir anticossos específics una vegada superada una malaltia infecciosa, d’això se’n diu memòria immunològica.

• Activa natural: Quan una persona supera una malaltia infecciosa per un microorganisme determinat, crea anticossos naturals i així queda immune per sempre.
• Activa artificial: S’obté a través de la vacunació, i els efectes poden persistir durant molt temps.

Immunitat passiva

L’organisme rep anticossos produïts prèviament (el cos no els produeix).

• Passiva natural: Els anticossos provenen de la mare a través de la placenta o el calostre de les glàndules mamàries. Fan efecte durant els primers tres mesos de vida del nadó.
• Passiva artificial: Es subministra un sèrum contra una malaltia determinada, per exemple, la injecció antitetànica (anticossos contra el tètan). Fan efecte temporalment, és eficaç mentre els anticossos són a la sang.

La Vacunació

La vacuna és un preparat amb algun antigen que injectat en el cos d’una persona provoca que el seu sistema immunitari produeixi anticossos específics contra aquest antigen. Provoca, per tant, immunitat a aquella persona (activa i artificial). Les vacunes estan formades per un antigen que conté virus o bacteris debilitats o morts, que no poden causar cap dany ni multiplicar-se.

Actualment hi ha vacunes per a moltes malalties, com ara el tètan, la còlera, la poliomielitis, la tuberculosi, la ràbia... Encara no s’han descobert algunes vacunes contra determinades malalties infeccioses. No són un mètode per tractar les malalties infeccioses, sinó un mètode de prevenció.

Des de l’any 1997, s’ha establert un calendari de vacunacions infantils sistemàtiques i obligatòries, que s’inicia als tres mesos de naixement. Algunes vacunes requereixen de dosis de “record”, és a dir, cada cert temps hem de tornar a vacunar-nos.

Els Tractaments de les Malalties Infeccioses

Cada tipus de malaltia infecciosa requereix un tractament diferent.

• Produïdes per fongs → Es tracten amb fungicides.
• Produïdes per protozous → Substàncies químiques específiques.
• Produïdes per virus → Cal esperar uns quants dies perquè el sistema immunitari produeixi anticossos específics per combatre la infecció. En alguns casos cal la seroteràpia. En d’altres cal dissenyar substàncies químiques específiques, com en el virus de la sida.
• Produïdes per bacteris → Es tracten amb antibiòtics.