Mecanismes d'alteració i metasomatisme: Temes 7, 9 i 10 de Geologia

Ambient i mecanismes d'alteració

1. Dissolució: important en carbonats.

2. Hidratació: incorporació d'aigua als minerals.

3. Oxidació: quan un element cedeix electrons; important en minerals que contenen Fe.

4. Hidròlisi: procés normal d'atac dels silicats que els destrueix a través de la presència de l'aigua.

Potencial iònic

Relació entre la càrrega i el radi d'un element que influeix en el comportament dels elements en un medi exogen. Hi ha 3 camps de comportament:

• 1. Potencial iònic baix: elements bastant solubles que segueixen en solució gairebé durant tot el procés de sedimentació. Es formen cations solubles.
• 2. Potencial iònic mitjà: formen compostos solubles en forma d'anions.
• 3. Potencial iònic alt: són insolubles.

Altres paràmetres

pH: condiciona la solubilitat dels ions en el medi sedimentari.

Potencial d'oxidació-reducció: és el caràcter oxidant o reductor del medi. El valor de referència és el potencial 0. Per sobre tenim potencials oxidants i per sota reductors.

Biosíntesi mineral: alguns organismes són capaços de formar nuclis de cristal·lització i posteriorment cristalls. Les formes de la sílice de baixa temperatura, l'òpal i la calcedònia, són produïdes per radiolaris i altres organismes. Molts fosfats provenen de l'acumulació de parts d'organismes (peixos). Formació de carbonats.

Tipus de metasomatisme

1. Química: el metasomatisme es nomena segons els elements significatius en el procés.
2. Autometasomatisme: els fluids s'acumulen a la cúpula i, si no tenen via d'escapament, acaben alterant la roca.
3. En venes: els fluids segueixen la longitud de les venes amb distribució simètrica i ataquen a ambdós costats.
4. Regional: relacionat amb un enriquiment de Na.

Skarn: depòsit metasomàtic amb interès mineralògic, format sempre en la zona de contacte d'un cos intrusiu, produint atacs generalitzats. Es dóna en una roca encaixant de calcària o dolomia.

Remplaçament: procés solapat on es donen simultàniament dissolució i precipitació. Es dona un alliberament d'elements que passen a la fase fluida i que precipiten posteriorment, de manera que un mineral es remplaça per un altre gairebé sense canvi de volum. Es conserven estructures prèvies. El metasomatisme es dóna en roques reactives i poc permeables on pot entrar el fluid.

Geotermometria i principals mètodes de cristal·lització

1. A partir de solucions: una solució aquosa +o- saturada; si se sobresatura es produeix la cristal·lització. Una altra alternativa és l'evaporació lenta, que aconsegueix la saturació a través de l'evaporació i facilita un major desenvolupament dels cristalls.
2. Reacció entre solucions: consisteix a barrejar 2 solucions que porten ions solubles. En barrejar-se precipiten els ions.
3. Difusió de dissolucions de reactius: consisteix a provocar la reacció de 2 solucions connectades mitjançant tubs. Un filtre porós amb sílice s'injecta entre ambdues i les solucions en entrar penetren en la solució de sílice. En trobar-se les solucions comença la reacció.
4. Síntesi hidrotermal: la solució s'introdueix en un recipient amb una substància nutrient al fons. S'escalfa tot i el material del fons es dissol alimentant els nous cristalls; a la part alta es col·loquen cristalls llavor perquè actuïn com a nucli.
5. Síntesi per reacció gas-sòlid: consisteix a fer reaccionar un gas sobre un sòlid.
6. Creixement en estat sòlid: es fon un sòlid i es deixa refredar.
7. Creixement a partir de fos: s'utilitza per obtenir cristalls amb aplicació tecnològica.