Estats de la Matèria i Teoria Cinètica Molecular

Estats de la Matèria

Sòlid: Volum i forma constants, densitat sol ser gran, rígids i difícil de comprimir.
Líquid: No rígids, difícil de comprimir, volum constant, forma variable, densitat sol ser gran.
Gasos: s'expandeixen i es comprimeixen fàcilment, forma variable, densitat molt petita.

Teoria Cinètica Molecular

La matèria és discontinua (formada per un gran nombre de partícules separades unes d'altres), les molècules estan en continu moviment, i entre les partícules hi ha forces d'atracció o de cohesió.

Comportament segons l'estat

• Sòlid: Atracció entre partícules molt intensa, estan molt junts, ocupen una posició fixa, només tenen moviment de vibració.
• Líquid: Forces d'atracció intenses, estan junts però no ocupen posicions fixes, tenen llibertat per desplaçar-se.
• Gasos: Forces d'atracció entre partícules negligible, partícules molt allunyades unes de les altres (total desordre), es mouen amb tota llibertat i xoquen elàsticament.

Lleis dels Gasos

• Llei de Boyle-Mariotte: A temperatura constant, si augmenta el volum, disminueix la pressió (i a la inversa).
• Llei de Charles i Gay-Lussac: Per mantenir la pressió constant, si augmentem la temperatura hem d'augmentar el volum.

Classificació de la Matèria

La matèria pot ser heterogènia o homogènia (solucions o substàncies pures: compostos i elements).

Solució saturada: Solució que a certa temperatura no admet més solut.

Factors que Influeixen en la Solubilitat i la Rapidesa

• Solubilitat de gasos en líquids: Augmenta amb la pressió i disminueix amb la temperatura.
• Solubilitat de sòlids en líquids: Augmenta amb la temperatura.
• Rapidesa de dissolució: Més superfície de contacte fa la dissolució més ràpida; més agitació augmenta la rapidesa de dissolució.

Teoria Atòmica de Dalton

John Dalton (1766-1844) el 1808 va enunciar la seva teoria que justifica aquestes lleis.

El 1811 Amadeu Avogadro (1776-1856) va anomenar molècules als àtoms compostos de Dalton.

Els Principis Immediats

• 1. Inorgànics: Aigua i sals minerals.
• 2. Orgànics: Glúcids, proteïnes, lípids i àcids nucleics.

Proporcionen els elements químics bàsics dels éssers vius: carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, potassi, calci, ferro, sofre, fòsor, magnesi, sodi i clor.

Símbols Químics

Ag: argent, Al: alumini, Ar: argó, As: arsènic, Au: or, B: bor, Ba: bari, Be: berili, Bi: bismut, Br: brom, C: carboni, Ca: calci, Cd: cadmi, Cl: clor, Co: cobalt, Cr: crom, Cs: cesi, Cm: curi, Cu: coure, F: fluor, Fe: ferro, Ga: gal·li, Ge: germani, H: hidrogen, He: heli, Hg: mercuri, I: iod, Ir: iridi, K: potassi, Kr: criptó, La: lantani, Li: liti, Mg: magnesi, Mn: manganès, N: nitrogen, Na: sodi, Ne: neó, Ni: níquel, O: oxigen, P: fòsfor, Pb: plom, Pd: paladi, Pt: platí, Pu: plutoni, Ra: radi, Rb: rubidi, Rh: rodi, S: sofre, Sb: antimoni, Se: seleni, Si: silici, Sn: estany, Sr: stronci, Te: teluri, Ti: titani, U: urani, V: vanadi, W: tungstè, Xe: xenó, Zn: zinc.