Marxisme, Anarquisme i Sindicalisme: Ideologies i Lluites Socials
El Marxisme: Fonaments i Teoria Social
El marxisme pren el nom de Karl Marx, el qual, juntament amb Friedrich Engels, va qualificar el primer pensament socialista d'utòpic i va elaborar una teoria que era un programa d'acció per canviar la societat: el socialisme científic. El seu corpus doctrinal va tenir un primer referent en el Manifest Comunista. El marxisme descansa sobre tres grans eixos:
- L'anàlisi del passat a través de la lluita de classes. Aquesta contradicció s'originava en les relacions socials de cada etapa històrica (l'esclavisme, el feudalisme, el capitalisme).
- La crítica del present en funció de l'anàlisi del sistema capitalista. És a dir, el treball de l'obrer genera un benefici superior al salari que percep, i aquesta plusvàlua queda en mans del capitalista, el qual en reinverteix una part per millorar els mitjans de producció i se n'apropia de la resta.
- La necessitat de superar aquest present s'associa a un projecte de futur. D'aquesta manera s'obriria una situació transitòria de dictadura del proletariat.
L'Anarquisme: Llibertat Individual i Revolució Social
L'anarquisme no té un cos doctrinal tan homogeni. El primer referent de l'anarquisme va ser Pierre-Joseph Proudhon, qui considerava la propietat un robatori i va defensar un sistema social basat en el treball autònom i en l'expansió del mutualisme i del cooperativisme. La difusió d'aquestes idees per activistes vinculats a les lluites reivindicatives i revolucionàries va donar força a l'anarquisme. Mikhaïl Bakunin hi va tenir un paper decisiu. Va plantejar que la revolució seria protagonitzada per tots els sectors oprimits de la societat i seria el resultat de la lluita espontània de les masses contra l'explotació. L'objectiu era la destrucció de l'Estat i la creació d'una societat igualitària. Amb la base de pensament d'aquests dirigents anarquistes, es configurava un ideari llibertari que proposava com a model de societat assentada en la llibertat individual, la justícia social, la crítica de la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l'oposició a tota mena d'organització jeràrquica.
Avenços del Sindicalisme i Drets Laborals
El món del treball va experimentar transformacions importants. El creixement del capitalisme va produir un extraordinari augment del proletariat industrial. La difusió del socialisme va afavorir la constitució d'un nou sindicalisme molt més massiu.
Treball Infantil i Femení: Regulació i Límits
La legislació va començar a posar límits al treball d'infants i dones:
- 1819 (Govern Britànic): Edat mínima de 8 anys.
- 1841 (França): Edat mínima de 8 anys.
- 1874 (França): Edat mínima de 10 anys.
- 1892 (França): Edat mínima de 12 anys.
Assegurances Obligatòries: Protecció Social
Alemanya va ser pionera a crear assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa. França i Anglaterra van establir legislacions semblants; el 1908, una llei assegurava una indemnització als aturats.
Jornades Laborals: La Lluita per les Vuit Hores
A gran part dels països industrialitzats es van establir la jornada de 10 hores als tallers i la jornada de 8 hores a les mines. Les 8 hores de treball diari no es van assolir fins després de la Primera Guerra Mundial.