Glossari d'art i arquitectura: termes clau i definicions

Absis

És una construcció que està adossada a una de les naus de l'església, sovint darrere de l'altar, i que acostuma a ser circular. La seva forma pot donar lloc a petites capelles.

Acroteri

Ornament col·locat als extrems o sobre el frontó dels temples grecs, romans i etruscs, en forma de palmeta o de figura.

Aquarel·la

Tècnica pictòrica que utilitza colors diluïts en aigua, generalment sobre paper o cartró. Els colors utilitzats són més clars o més foscos segons la quantitat d'aigua amb la qual es barregen.

Sistema Arquitravat

Sistema arquitectònic que consisteix en la utilització d’elements verticals sobre elements horitzontals, com bigues a les cobertes, o sobre llindes en buits i obertures, amb la finalitat de fer de suport de tot el monument o edifici.

Arquitrau

L'arquitrau és l'element horitzontal de pedra que uneix dues pilastres o columnes. En l'arquitectura clàssica, és la part inferior de l'entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna.

Arquivolta

Conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada. Va tenir gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic.

Carreu

Un carreu és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc. Es tracta de grans blocs de maçoneria esculpits per a tenir vores quadrades que encaixin millor entre ells. Els carreus s'utilitzen en la construcció d'edificis com a alternativa al maó. És freqüent trobar carreus a les construccions de l'arquitectura clàssica grega i romana, i a l'arquitectura gòtica.

Clarobscur

El clarobscur és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre. Inicialment, va ser desenvolupada pels pintors flamencs i italians del Cinquecento, però la tècnica assoliria la seva maduresa en el Barroc, en especial amb Caravaggio, i donaria lloc a l'estil anomenat tenebrisme.

Colors Càlids

Els colors càlids són els grocs, els vermells i els ataronjats. Aquests colors produeixen la sensació de sortir del pla i aproximar-se a l'observador. Per aquest motiu són anomenats també colors “sortints”.

Color Fred

És qualsevol color comprès en la gamma entre el color blau i el color verd. S'anomena d'aquesta manera a causa de la relació subjectiva que s'estableix entre la sensació tèrmica del fred i la gamma de colors a la qual pertany.

Color Primari

Es considera color primari aquell color que no es pot obtenir de la barreja d'altres. Es poden barrejar per produir la majoria de colors. Els pigments primaris dins el món de l'art són:

• El cyan (blau)
• El groc
• El magenta (rosa/fúcsia)

Cornisa

La cornisa és la part superior i la que sobresurt més d'un edifici. La protegeix de l'aigua de la pluja perquè no incideixi directament sobre el fris. També té la funció d'accentuar l'horitzontalitat de l'edifici. En l'ordre clàssic va adquirir una gran importància. S'utilitzava per a dues funcions: envoltar tot l'edifici i marcar la divisió de les plantes, i decorar. Avui dia, també s'utilitza la cornisa per decorar utilitzant altres tècniques i materials.

Cúpula

Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat superior del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior. Aquest element es troba en el Panteó de Roma, construïda en l'antiguitat, i també a Santa Sofia d'Istanbul. Brunelleschi va imitar l'esfera del Panteó i va construir la cúpula de la catedral de Santa Maria dei Fiori a Florència. Aquestes influències de Roma i Florència han perdurat en el Renaixement (Sant Pere del Vaticà), el Barroc i el Neoclassicisme europeu i nord-americà.

Dovella

La dovella és una peça trapezoidal que es fa servir per a la construcció d'arcs i voltes. En ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha sobre dels arcs. Poden ser de diferents materials, com per exemple, maó o pedra.

Ordre Dòric

És el més antic dels ordres pertanyents a l’arquitectura grega dins de l’època clàssica. Es caracteritza principalment per una columna acanalada d’arestes vives, sense base, amb capitell i amb un fris amb tríglifs i mètopes que es van alternant entre si.

Estàtua

Una estàtua és la representació estètica d’un animal, una persona o d’una situació concreta realitzada a través d’una escultura. Les més freqüents són les humanes, encara que es poden representar també animals amb l'efecte d'expressions o moviments que poden estar fent aquests personatges o animals. L'estàtua és la representació que es pot observar des de tots els punts possibles; si no és així, no es considera una estàtua pròpiament dita.

Escultura Exempta

L’escultura exempta és una escultura de tres dimensions i de ple relleu, que és independent, sense relació amb res.

Escorç

L'escorç és una tècnica del dibuix i la pintura que s'utilitza per donar la impressió de profunditat. Les dimensions de la figura es reprodueixen de manera distorsionada per donar sensació de realitat. En l'escorç, la figura o alguna de les seves parts es dibuixa com si en la realitat estigués disposada perpendicularment o obliquament al pla del quadre.

Estilòbat

Base que serveix de suport a una columnata. Forma part del crepidoma, una plataforma escalonada que eleva l'edifici per sobre del terreny per donar-li més elegància.

Fosa o Buidatge

Una fosa o buidatge és una tècnica escultòrica que permet l'obtenció de peces de metall. Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l'obtenció de peces massisses; el coneixement del buidatge és més tardà. Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes: el de la cera perduda i el de l'arena.

Fris

S'anomena fris a l'element central de l'entaulament. L'entaulament, en ordre descendent, està integrat per:

• La cornisa
• El fris
• L'arquitrau

Per sota hi hauria el capitell de la columna. El fris pot ser llis o (en els ordres jònic i corinti) estar decorat amb baix relleus. En l'ordre dòric el fris acostuma a estar decorat amb mètopes i tríglifs.

Frontó

Element arquitectònic amb forma triangular que se situa sobre l'entaulament als temples grecs, com al Partenó. Acostuma a estar decorat amb relleus i altres elements decoratius, com petites escultures.

Girola

La girola és un passadís o un deambulatori que passa per darrere de l'altar principal d'una església. Es va començar a utilitzar en l'arquitectura romànica, per afavorir la circulació de fidels, i es va continuar utilitzant a les esglésies gòtiques.

Iconografia

Iconografia prové etimològicament del grec (Eikon i Graphia, descripció de la imatge). Per tant, és la ciència que estudia l'origen i formació de les imatges, la seva relació amb l’al·legoria i la simbologia, així com la identificació per mitjà dels atributs que gairebé sempre les acompanyen.

La diferència que s'estableix entre la iconografia i la iconologia és que la primera consisteix en la simple descripció d’imatges, mentre que la iconologia les estudia en tots els aspectes, les compara i les classifica, arribant fins i tot a formular lleis o regles per tal de conèixer la seva antiguitat i diversos significats i interpretacions.

Iconologia

Branca de la simbologia i de la semiologia que s'utilitza a l'art per materialitzar, mitjançant la figura humana, virtuts, defectes, vicis, etc.

També es tracta de la ciència que estudia les imatges i al·legories amb què els artistes s'han expressat al llarg de la història de l'art.

Iconòstasi

L'iconòstasi és un mur de pintures religioses que, en les esglésies cristianes de ritu bizantí, separa la nau del santuari. Particularment les de tradició ortodoxa.

Llanterna

És un tipus de torreta oberta pels costats, circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta o cúpula. Equipada amb finestres i vidrieres, es col·loca sobre un edifici per a il·luminar l'interior prop del sostre.

Llinda

En l'arquitectura arquitravada, bloc o part horitzontal que se situa sobre el forat de portes i finestres, i que se subjecta per dos suports verticals.

Mosaic

Mosaic: decoració d'una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d'altres materials de diferents colors que s'anomenen tessel·les. Aquesta tècnica simple va ser emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC (Pel·la) i més tard a Sicília.

Naos (Cel·la o Santuari)

El naos és la sala més important dels temples de l'Antic Egipte i de la Grècia Antiga. En els temples grecs i romans, el naos també es pot anomenar cel·la o santuari. Aquesta contenia l'estàtua del déu, i qui tenia cura del temple era el sacerdot. La sala podia estar constituïda d'una, dues o tres plantes i era un espai reduït i sense finestres; la il·luminació es feia amb llànties d'oli.

Nau

És l'espai que està comprès entre dues files de columnes o de murs. Sovint es troben a dins de les esglésies i altres temples religiosos, on poden ser:

• Naus principals: si són les més elevades i amples.
• Naus laterals: si estan situades a banda i banda de la principal i són més baixes i estretes.

Nàrtex

En l'Arquitectura Romànica, s'anomena nàrtex a l'atri de les basíliques separat de la resta de les naus per unes separacions fixes i que era el lloc on es destinaven als penitents i als no batejats.

Opistòdom

Un opistòdom és el pòrtic posterior d'un temple grec, habitualment tancat, destinat a magatzem o a guardar-hi el tresor.

Perspectiva Aèria

La perspectiva aèria és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles a distància mitjana i llunyana.

Perspectiva Lineal

Quan parlem de perspectiva lineal ens referim als mètodes de representació de la profunditat espacial. En aquest sentit, aquesta perspectiva lineal apareix vinculada al concepte de punt de fugida, concebut com aquell en el qual convergeixen totes les línies de profunditat.

Pigment

Material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva de la llum. La majoria de pigments utilitzats són colorants secs, generalment en forma de pols.

Pilar

Element de suport vertical que, a diferència de la columna, no necessita ser cilíndric ni seguir les proporcions d'un ordre.

Pilastra

Consisteix en una columna de secció quadrada o rectangular, adossada a un mur o paret i a vegades composta d'un basament i d'un capitell.

Portalada

El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.

Una portalada és el conjunt d'elements arquitectònics que formen la porta i la seva ornamentació, que acostuma a recollir els caràcters peculiars de l'estil de l'edifici.

Exemples notables:

• Art grecoromà: Sovint es componia de columnes superposades adossades a la paret.
• Estil bizantí o romànic: Sant Marc de Venècia i la catedral d'Angulema, monestirs d'Oseira i Ripoll.
• Estil gòtic: Catedrals de Reims, Estrasburg, Notre-Dame de París, Tarragona, Lleó o Burgos.
• Arquitectura moderna: Basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma, Saint Paul de Londres, La Madeleine de París.

Presbiteri

Espai en una església o catedral que envolta l'altar major, generalment situat en un nivell més alt que la resta de la nau central. Està normalment separat per una graonada, un cancell o un reixat.

Pronaos (Pròdom)

La pronaos o Pròdom és l'espai arquitectònic situat davant de la cel·la del temple. Es podria dir que era el vestíbul o entrada. És un element típic dels temples grecs i romans.

Relleu

És una tècnica escultòrica on, a partir d'un material principal que es fa servir com a fons, es talla una figura reservant la peça original de manera que la figura tallada només sobresurti, molt o poc, depenent si és alt relleu o baix relleu.

Talla

És una tècnica escultòrica on l'artista parteix d'un material com a base, ja sigui pedra, marbre, fusta, etc., per a crear la seva obra. Aquest material l'ha de modelar amb els utensilis adequats.

Tambor

En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula. En la majoria de casos és de forma circular o octogonal i té una alçada proporcional a la de la cúpula que sosté.

El tambor pot ajudar a la transició i distribució de càrregues de la cúpula cap a altres elements estructurals. A més a més, pot comptar amb finestres que permetin una entrada de llum, donant-li a la cúpula un efecte de lleugeresa o d'estar "flotant en l'aire".

Temple

Edifici sagrat on es fa culte als déus. El primer temple es va construir al segle X aC. És conegut també com la imatge terrestre de la casa celestial.

Transsepte

Nau transversal que creua perpendicularment la nau central de l'edifici. Se situa habitualment entre el presbiteri i la nau longitudinal com a element de separació d'ambdós espais.

Trompa (Petxina)

La petxina o trompa, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol la trobada entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat. Té una superfície esfèrica triangular limitada per tres arcs de circumferència. És molt comú inserir un tambor cilíndric amb vitralls entre les petxines i la cúpula per augmentar l'elevació de la cúpula i al mateix temps millorar la il·luminació del recinte.

Tríglif

El tríglif és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga. Està format per tres estries que el recorren en vertical i s'alternen amb les mètopes.

Octàstil

Diem que un edifici és octàstil quan trobem 8 columnes a la façana principal i a l'oposada. És propi dels temples clàssics.

Pintura a l'Oli

La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és tela tensada en un bastidor amb una preparació específica i l'aglutinant és oli, normalment de llinosa. L'oli va permetre la pintura amb un realisme extrem.

Vitrall

Finestra amb fragments de vidre de colors, construïda segons un dibuix previ. Normalment es construeix sobre una estructura metàl·lica.