Intervenció en families i situacions de risc
Enviado por airun y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 22,77 KB
Una aproximació al concepte d’infància:
El període de la vida que comprèn des del naixement fins a la pubertat (0 – 12 anys).
Es produeixen canvis psicològics, socials i ideològics importants.
Del seu correcte desenvolupament dependrà en gran manera l’evolució de les etapes vitals posteriors.
L’atenció a la infància la llarg de l’historia.:
La consideració de la infància en el món antic:
Antiga Mesopotàmia (Alnajarai)i els Vede de la Índia: trobem textos dedicats a la higiene i la cura dels infants i el codi d’Hammurabi; la primera legislació que regula la protecció dels òrfenes (en llengua semítica acadi).
Les antigues societats de Grècia i Roma:
Consideracions de l’infant com a una propietat o una inversió en el futur adult.
Poca valoració dels vincles de sang .
Abandonament, infanticidi, esclavitud i maltractament infantil eren pràctiques habituals i tolerades.
l’època medieval i renaixentista:
expansió i consolidació del cristianisme (S II – III):
s’imposa la nova moral cristiana.
Repercussions en la conservació de la família i la infància:
Matrimoni com a forma principal d’unió.
Relacions de consanguinitat, com a lligam d’unió indissoluble.
Infanticidi considerat delicte.
Religió musulmana (S VII):
Propagació d’idees que milloren l’atenció a la infància.
Ibn- Al-Jazzar publica el llibre de la criança de l’infant.
Altres aportacions en la pediatria:
Sant agustí (354-430).
Sant Joan Crisòstom (384-407)
Inb Niskawyj (1030)
Avicena (980- 1047) (Ibn- Sina)
Averrois (1126-1198) (Ibn-Rush)
Ramon Llull (1232-1315)
Alfons X el savi (1221-1284): cal educar als menor; per llei natural els fills propis, per bondat els d’altri i per motius morals els abandonats.
L’humanisme i l’inici de l’educació:
Renaixement: interès específic per l’atenció a la infància com a objecte d’atenció.
Institucions: “els orfenats”.
El mestre centre de coneixement.
Destaquen les idees de:
J. Comenius (1592-1670)
Jean Baotiste de la Salle (1651-1684)
Vicenç de Paul (1581-1660)
L’educació és fonamentava en la disciplina i la severitat dels mètodes educatius, que podrien arribar al maltractament.
de la il·lustració al segle XX:
amb la il·lustració apareixen noves idees sobre la infància i l’educació:
J.J. Rousseau (1712-1778) l’Emili (publica): reclama el respecte per les emocions i les fases maduratives de l’infant.
Pestalozzi (1746-1827):
Atenció de la infància en risc social.
Integració social dels menors de pocs recursos mitjançant l’aprenentatge d’un ofici.
Educadors: persones al servei de les necessitats de l’alumnat.
Fröbel (1752-1852):
Introdueix el joc com l’estratègia pedagògica fonamental en els primers jardins d’infància (Kinder Garten).
Industrialització i reglamentació estatal:
La industrialització implica els menors com a força de treball.
Adopció progressiva de lleis protectores de la infància per part de l’estat.
Espanya : llei de Tolosa Latur (1904) protegeix els infants menors de 10 anys i regula la seva activitat.
L’època d’or de la pedagogia i la psicologia:
Escola nova: moviment pedagògic :
Renovació dels mètodes pedagògics a partir d’una concepció nova i diferent de la infància.
Maria Montessori (1870-1952) - Declory (1871-1932)
Freinet (1896-1966) - Neill (1883-1973)
La psicologia s’aboca a l’estudi de la infància com a etapa decisiva:
Piaget (1896-1980) - Vigotsky (1896-1934)
Wallon (1879-1962) - Freud (1856-1939)
Organismes internacionals relacionats amb l’atenció a la infància.
A la segona Guerra mundial milers d’infants queden orfes i sense casa, a partir d’aquí sorgeixen organismes de protecció per a la infància:
organismes oficials o governamentals:
UNICEF: neix al 1946 per resolució de l’assemblea de l’ONU, com a fons Internacional d’emergència per atendre els infants europeus de postguerra.
L’any 1953 amplia els seu objectiu a escala mundial. Treballa per la protecció dels infants sense distinció de raça creença, nacionalitat o religió.
Aspectes que tracta:
-Supervivència i desenvolupament dels infants.
-Educació bàsica i igualitària entre els sexes.
-El VIH i la SIDA.
-Protecció dels infants contra la violència, l’explotació i els maltractaments.
-Promoció de polítiques i associacions a favor dels drets dels infants.
UNESCO: neix el 1945 Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Objectius:
-Contribuir a la conservació de la pau i de la seguretat reforçant mitjançant l’educació, la ciència i la cultura la col·laboració entre nacions.
-Assegurar el respecte Universal de la justícia, la llei, els drets humans i les llibertats per a tothom.
-Donar suport al desenvolupament d’una política internacional que promogui l’atenció de la infància des de tots els àmbits.
OMS: Organització mundial de la Salut: neix al 1948 a Ginebra.
OMEP: neix 1948 Organització Mundial per a l’Educació Preescolar, promou:
-L’educació dels infants des del naixement.
-Les millors condicions de vida per els infants des de la família, institucions i la societat.
-Estimula la recerca científica que permet influir sobre les condicions esmentades.
UIPE: neix el 1946 Unió Internacional de Protecció a la Infància, és una organització pionera en la promoció dels drets de la infància.
IIN: neix el 1927 Institut Interamericà de Nen i la Nena, fomenta la protecció als infants menor en tots els aspectes i en tots el països americans.
organismes no governamentals (ONG):
són entitats de caràcter privat sense ànim de lucre i generalment creades independentment de governs i Organismes internacionals
-Les seves missions són:
-denunciar les causes de violació dels drets.
-Incidir en la modificació d’aquesta realitat injusta.
-Sensibilitzar la població sobre la realitat existent.
-El camp d’acció és molt divers, algunes destinades específicament a la infància són:
-Save de children
-S.O.S infància
-Pallassos sense fronteres
-Fundació Vicens Ferrer
el marc internacional dels drets de la infància.
La declaració de Ginebra (1924)
Eglantyne Jebb redacta el document l’any 1923 que serà reconegut l’any 1924 per la societat de Nacions com la declaració de Ginebre.
La humanitat ha de donar a l’infant el millor d’ella mateixa. I es declara que:
L’infant ha de tenir les condicions necessàries pera desenvolupar-se normalment des del punt de vista material i espiritual.
-L’infant que té fam ha de ser alimentat.
-L’infant malalt he de ser atès.
-L’infant deficient ha de ser ajudat.
-L’infant desadaptat ha de ser integrat.
-L’orfe i abandonat ha de ser recollit i ajudat.
-L’infant ha de ser el primer en rebre assistència en cas de desastre.
-L’infant ha de rebre les condicions necessàries per guanyar-se la vida i ha de ser protegit de qualsevol explotació.
-L’infant ha de ser educat amb el sentiment de deure que té de posar les seves millors qualitats al servei dels altres.
La declaració dels drets de la infància:
Aprovada l’any1959 al 20 de Novembre, per l’Assemblea general de les Nacions Unides.
Consta d’un preàmbul i 10 articles: la societat ha de proporcionar protecció als infants i dotar-los de drets, i insta els governs nacionals a reconèixer aquests drets i a incorporar-los a la seva normativa mitjançant mesures legislatives.
- L’infant ha de gaudir de tos els drets esmentats en aquesta declaració.
- L’infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei i d’altre mitjans per el seu desenvolupament integral (interès superior de l’infant).
- L’infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
- Ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social
- L’infant que pateixi impediments físics, mentals o socials ha de rebre tractament...
- Necessita amor i comprensió.
- Té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental.
- Ha de figurar entre els primers en rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
- Ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació.
- Ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altre mena.
La convenció sobre els drets dels infants 20 de Novembre de 1989:
-conserva els principis de la Declaració de 1859
-conté 54 articles referits a drets civils, polítics, econòmics, social i culturals.
-Els 4 grans principis són:
-No discriminació
-Interès superior de l’infant
-Dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament
-Participació.
Protocols facultatius: aprovats l’any 2000, s’agreguen a l’articulat de la convenció i el complementen:
-Protocol facultatiu relatiu a la participació d’infants en conflictes armats:
-Estableix els 18 anys com l’edat mínima per a reclutament obligatori
-Exigeix als estats signants evitar la participació en hostilitats.
Protocol facultatiu relacionat a la venda d’infants, prostitució infantil i la utilització dels infants en la pornografia.
Aquestes violacions dels drets dels infants han de ser contemplades en les legislacions penals dels diferents països.
Conscienciació pública i cooperació internacional per combatre’ls.
els drets de la infància a la Unió europea:
la carta europea dels drets de l’infant:
resolució: A3/0172/92 (8 de Juliol de 1992).
Concreta de manera específica els problemes dels menors derivats de la integració europea i el mercat únic.
La carta de drets Fonamentals de la U.E (7 Desembre 200):
Al seu article 24 reconeix espacialment els drets de la infància.
L’estratègia sobre els drets de la infància (Juliol 2006):
Per tal de promoure i protegir de forma eficaç els drets de la infància en al política interior i exterior de la U.E i recolzar la tasca dels Estats Membre en aquest àmbit.
El marc jurídic de l’atenció a la infància a Espanya.
El marc internacional:
Estableix tant la convenció de drets dels infants, que espanya ha ratificat com a estat, com la seva pertinença a la Unió Europea.
La legislació espanyola, tant estatal com autonòmica, no pot negar ni contradir la Declaració dels Drets Humans, la convenció sobre el Drets dels infants, ni qualsevol altre tractat o acord internacional que haig ratificat.
El criteri jeràrquic que imposa el dret internacional ha de ser respectat per tots els estats membres els quals assumeixen la responsabilitat d’elaborar les lleis, els plans o els programes necessaris per fer respectar aquests drets al seu país.
Els marc institucional:
Qualsevol acció s’haurà de circumscriure al que permet la constitució de1978.
S’estableix:
La justícia, la llibertat i la seguretat com a paràmetres a promoure per garantir la convivència democràtica.
Introdueix el concepte d’Estat social de dret, que pretén garantir l’exercici els drets individuals i aconseguir el benestar social col·lectiu, respectant les diferents cultures, tradicions, llengües i institucions.
Drets i deures fonamentals més importants:
Article 10: menció genèrica a la dignitat de la persona i als drets humans que lo són inherents.
Article 14: fa menció explícita del principi de no discriminació.
Article 20: en relació amb la llibertat d’expressió posa el límit en el dret a l’honor, la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.
Article 27: dret a l’educació.
Article 39: protecció a la infància i la família, i de la responsabilitat dels pares.
Articles 41 a 47: drets a l’assistència i a les prestacions socials, a la protecció de la salut, a la cultura i a disposar d’un medi ambient i un habitatge digne i adequat.
Article 49: prevenció, tractament, rehabilitació i integració de disminuïts físics sensorials i psíquics.
La protecció jurídica del menor.
figures jurídiques relacionades amb al protecció del menor:
la pàtria potestat: conjunt de drets i deures que la llei reconeix las pares sobre els seus fills i els seus béns menors d’edat o majors d’edat incapacitats, i té coma objectiu vetllar per l’interès superior dels seus fills.
Tutela, curatela, i defensor judicial: són les institucions encarregades de la guarda i la protecció legal dels menors i els seus béns no subjectes a la pàtria potestat dels seus pares.
Tutela: institució jurídica que consisteix en el poder concedit per la llei a una persona física o jurídica sobre la persona i els seus béns.
La curatela: té per objecte la intervenció de la figura del curador en les actuacions en què el menor o la persona incapacitada no pot intervenir per ella mateixa.
El defensor judicial: defensa els interessos del menor en les casos següents:
Quan hi ha un conflicte d’interessos entre l menor i els seus representants legals o curadors.
Quan el tutor o educador no exerceixi les seves funcions.
Acolliment i adopció: són figures que impliquen la inserció d’un menor en un nucli familiar:
Acolliment: atorga la guarda d’un menor a una persona o nucli familiar temporalment amb l’objectiu d’integrar socialment els menors en un nucli familiar que respecti la seva història i la seva identitat.
L’adopció: és una figura jurídica que consisteix en crear una filiació per decisió judicial.
L’emancipació: suposa l’extinció de la pàtria potestat o de la tutela sobre una persona, la qual ja pot començar a actuar com si fos major d’edat, es pot obtenir per les vies següents:
Majoria d’edat. -Matrimoni -Els més grans de 16 anys, per concessió paterna o materna -Per concessió judicial.
La protecció jurídica del menor: aquesta llei pretén donar resposta a les demandes que genera la situació social dels infants a causa de les transformacions socials i culturals de la societat actual, totes parteixen dels principis següents:
Preval l’interès del menor sobre qualsevol cosa.
Les mesures que s’hagin d’adoptar han de ser educatives.
S’ha de procurar la col·laboració de la família i preval la permanència en l’entorn familiar.
Els menor són subjectes de dret, per les característiques de l’edat, necessiten protecció.
S’ha de buscar l’adequació a la normativa internacional.
La llei de protecció del menor concep els menors com a subjectes actius, participatius i amb capacitat de modificar el seu entorn.
Article 4. Dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge
Articles del 5 al 8. Llibertats d’associació, manifestació i expressió.
Article 10. Mesures per facilitar l’exercici del drets: reconeix als menors estrangers el dret a l’educació, a l’atenció sanitària i als altre serveis públics, encara que no resideixin legalment.
Articles 12, 17, 18 i 19. Sobre les actuacions de protecció: es refereixen a els poders públics han d’establir per garantir la protecció dels menors:
-Situacions de risc: són aquelles que perjudiquen el desenvolupament personal o social del menor, però no són prou greus per justificar una separació del menor del nucli familiar.
-Situacions de desemparament: aquells casos en què el perjudici del menor és tan greu que la separació del nucli familiar és del tot justificada.
Articles 12 al 15. Obligacions dels ciutadans i les autoritats i atenció immediata: qualsevol persona que detecti una situació de risc o un possible desemparament d’un menor té l’obligació d’auxiliar-lo immediatament i comunicar a l’autoritat o als seus agents més propers.
Article 20. Acolliment familiar.
-Acolliment familiar simple: té caràcter transitori fins que s’adopta una mesura de protecció més estable.
-Acolliment familiar permanent: quan l’edat i les circumstàncies del menor així ho aconsellen.
-Acolliment familiar pre.adoptiu: període de preparació per a l’adopció plena; no pot passar de l’any.
Articles 21 i 22. Els serveis especialitzats i la informació als familiars: l’acolliment residencial d’un menor ha der ser en el menor temps possible.
Articles 24 i 25. Sobre l’adopció: la idoneïtat de l’adoptant o adoptants per a l’exercici de la pàtria potestat , amés de tenir condicions econòmiques necessàries.
Responsabilitat penal del menor.
La Llei orgànica 10/1995 23 de novembre, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i exigeix la regularitat expressa de la responsabilitat penal dels menors d’aquesta edat en una llei independent.
La llei que regula aquest responsabilitat és la Llei orgànica 5/200 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Aquesta llei pretén compaginar l’aplicació d’un procediment sancionador educatiu que respecti els interessos del menor, però sense oblidar l’interès de les persones perjudicades o víctimes del fet comès pel menor. La llei introdueix el principi de la responsabilitat solidària dels pares, tutors, acollidors o guardadors amb el menor responsable del fet. La llei estableix el límit dels 14 anys d’edat per exigir responsabilitat als menors entre dos trams d’edats 14 a 16 – 17 a 18 anys.
Mesures susceptibles de ser imposades als menors:
-internament: règim tancat, semi obert o obert.
-Internament terapèutic: atenció educativa especialitzada o tractament específic dirigit a menors que pateixen anomalies o alteracions psíquiques.
-Tractament ambulatori: assistència al entre designat amb periodicitat.
-Assistència a un centre de dia: viu en el seu domicili habitual.
-Permanència de cap de setmana: va casa o altre centre els caps d setmana.
-Llibertat vigilada
-Convivència amb una altre persona, família o grup educatiu
-Prestacions en benefici de la societat: no es pot portar a terme sense el consentiment del menor.
-Realització de tasques socioeducatives
-Amonestació: reprensió de la persona.
El sistema educatiu.
-El títol I : estableix l’ordenació dels ensenyaments en les etapes següents:
-Educació infantil
-Educació primària...
-El títol II: grups d’alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten alguna necessitat específica de suport educatiu.