Locke vs. Hobbes: El dret a la rebel·lió i el poder polític

Causes internes de la dissolució de l'estat

Causes internes: Alteració del poder legislatiu o acció negligent del poder executiu. Quan el poder executiu abandona les seves funcions per inacció o passivitat en el desenvolupament de l’acció política, s’obre el camí a l’anarquia. Les lleis donen seguretat jurídica. Quan el legislatiu o l’executiu actuen contra els drets de la població, negant-los, intenten reduir els ciutadans a l’esclavitud o restringir el dret a la propietat; perden la seva legitimitat i es posen en estat de guerra amb el poble. Quan el poder legislatiu o executiu actuen de manera arbitrària, en aquesta situació el poble queda eximit de tota obligació d’obediència: el poble té dret a la rebel·lió.

Consagrant aquest dret, es podria pensar que el poble aprofitarà qualsevol circumstància per llançar-se a la rebel·lió com a pretext per desobeir.

Crítiques i respostes sobre el dret a la revolta

Crítiques: Els pobles han donat constància que no són així; no es llancen fàcilment al carrer. Tot i que es digui que consagrant aquest dret s’obre el camí al caos, al desordre i a l’anarquia, en qualsevol cas, la revolta serà menys lesiva (un mal menor) per a l’estat que haver de suportar l’estat de guerra.

Les cinc característiques del poder segons Hobbes

• Indivisibilitat: El poder és indivisible, atribuït a un sol home o a una sola assemblea.
• Obediència absoluta: Els súbdits tenen un deure d’obediència absoluta.
• Superioritat de l'Estat: Hi ha una radical superioritat de l’Estat sobre la llei. El sobirà és absolut i no ha de retre comptes a ningú.
• Negació de drets: El contracte nega la llibertat o el dret a la rebel·lió dels súbdits.
• Fusió religiosa: Hi ha una total fusió entre religió i política. L’Estat pren les característiques del sagrat.

Les cinc característiques de l'Estat liberal de Locke

• Divisió de poders: L’autoritat s’ha de compartimentar i fraccionar per evitar que esdevingui tirànica.
• Límit de l'obediència: El límit de l’obediència dels súbdits està marcat per la llei, que obliga tant a governants com a governats.
• Fonament de la llei: La llei natural fonamenta la llei positiva i la convivència entre els humans. El rei ha de retre comptes al parlament.
• Dret a la rebel·lió: El contracte no significa mai una restricció arbitrària de la llibertat; els súbdits tenen dret a rebel·lar-se contra un rei tirànic.
• Llibertat de consciència: L’Estat ha de garantir la llibertat de consciència, tolerant els diversos cultes i, per la seva banda, la pràctica religiosa no ha d’interferir en la vida política.