Llista de recursos literaris i definicions

Guia de figures retòriques i recursos literaris

• Al·legoria: Conjunt de metàfores que amaguen una idea general (una història que en realitat en vol dir una altra).
• Al·literació: Repetició d’un mateix so per crear un efecte (moltes “s”, “r”, etc.).
• Anàfora: Repetir la mateixa paraula al començament de diversos versos o frases.
• Antítesi: Posar dues idees contràries juntes (amor/odi, llum/foscor).
• Antonomàsia: Dir un nom comú en lloc d’un propi o al revés per remarcar una qualitat (“un Einstein”).
• Aposició: Posar dos noms seguits on el segon explica el primer (“Barcelona, capital de Catalunya”).
• Apòstrofe: Parlar directament a algú o a una cosa (“Oh, mar…”).
• Asíndeton: Llista sense conjuncions (“va córrer, cridar, caure, plorar”).
• Comparació: Comparar dos elements amb “com”, “igual que…” (“és valent com un lleó”).
• Encavalcament: La frase continua al vers següent; la pausa no coincideix amb el final de vers.
• Enumeració: Llista ràpida de coses relacionades.
• Epítet: Adjectiu que expressa una qualitat inherent o típica (“blanca neu”).
• Hipèrbaton: Desordenar l’ordre sintàctic normal de les paraules.
• Hipèrbole: Exageració clara (“un milió de vegades”).
• Homofonia: Paraules que sonen igual però signifiquen coses diferents (“bé/ve”).
• Interrogació retòrica: Pregunta que no busca una resposta real, sinó remarcar una idea.
• Metàfora: Identificació d’un terme real amb un d’imaginari sense utilitzar el “com” (“ulls = estrelles”).
• Metonímia: Designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual té una relació de contigüitat (la marca pel producte, l’autor per l’obra).
• Onomatopeia: Paraula que imita un so (“miau”, “tic-tac”).
• Oxímoron: Dues paraules oposades juntes que formen un nou sentit (“silenci ensordidor”).
• Paradoxa: Idea que sembla impossible però que té sentit (“per guanyar-te, vaig haver de perdre’t”).
• Paral·lelisme: Repetir la mateixa estructura de frase o vers.
• Paranomàsia: Ús de paraules amb sons molt semblants per jugar amb el significat (“càrrec/carregar”).
• Personificació: Donar qualitats humanes a objectes o animals (“el vent xiuxiueja”).
• Polisíndeton: Repetir moltes vegades la conjunció (“i”, “o…”) per donar èmfasi.
• Quiasme: Estructura creuada d’elements: A–B / B–A (“el país per tu / tu pel país”).
• Símbol: Element concret que representa una idea abstracta (coloma = pau).
• Sinècdoque: Designar la part pel tot o el tot per la part (“molts caps” = moltes persones).
• Sinestèsia: Barrejar sensacions de sentits diferents (“música cega”, “olor dolça”).