Llibertat de testar i restriccions legals: la successió forçosa al Dret civil

Llibertat de testar i les seves restriccions

La Constitució Espanyola, en el seu article 33, reconeix el dret a la propietat privada i als seus límits, i atén també el dret a l'herència. L'article 38 de la Constitució recull la economia de mercat com a base del sistema econòmic estatal.

Aquesta situació comporta el principi de llibertat de disposició de la mort per causa dels fills i de les persones properes. En aquest sentit, seguim allò establert en la Common Law. Tanmateix, en el nostre sistema, igual que en altres, no és possible que algú pugui disposar lliurement dels seus béns, ja que a les famílies se'ls reserva una determinada quota dels béns i drets propietat de la causant.

Hi ha, per tant, restriccions. És cert que a Espanya això implica que, a l'hora d'heretar, si hi ha fills s'els ha de deixar una quota, salvades les excepcions legalment tasades. Per això, hi ha llibertat restringida. A Espanya, el principi de llibertat de testar comporta el respecte d'una determinada part de l'herència a favor dels fills, encara que hi ha diferències segons s'ha pogut observar.

Subjectes amb dret a legítima

Són els anomenats legitimaris. L'article 807 del Codi civil estableix que són hereus forçosos:

1. Els fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents.
2. A falta dels anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents.
3. El viudo o viuda en la forma mitjana que estableix aquest Codi civil. Aquesta és la legítima del cònjuge supervivent.

No podem obviar el que diuen altres preceptes, com l'article 814, que ens parla de la preterició. També l'article 761. L'article 857 també estava regulat en la hipòtesi de desheretació.

Què succeeix amb la legítima dels descendents?

Opera una institució afí a la que en la successió intestada s'anomena dret de representació. Això significa que si algun dels legitimaris premorts o és declarat indigne de succeir, o se'l deshereta, els seus propis descendents ocupen el seu lloc com a legitimaris en la porció que els correspon a aquell, rebent aquesta porció per estirps. Si no hi ha descendents amb dret de representació, augmenta la porció de cadascun dels legitimaris d'acord amb l'article 895 del Codi civil.

Còmput de la legítima

Sent la legítima una quota d'un cabal, cal determinar quins béns componen aquest cabal i com s'ha de valorar. L'article 818 indica com s'ha d'operar: «per fixar la legítima s'atén al valor dels béns que quedaran a la mort del testador, amb deducció de les càrregues i deutes, sense comprendre entre ells les impostes en el testament». Al valor líquid dels béns hereditaris s'hi agregarà el de les donacions de col·lació.

Cal tenir en compte l'article 1187, que disposa que «la condonació podrà fer-se expressament o tàcitament. Una i altra estan sotmeses als preceptes que regeixen les donacions inofensives. La condonació express ha d'ajustar-se a les formes de donació».

En quin moment s'han de computar els valors dels béns, drets i deutes del causant? Cal tenir en compte el que pensa el Tribunal Suprem i el que diu l'Alt Tribunal, que afirmen que l'ideal és fer-ho en el moment de l'obertura de la successió. L'article 1045 es refereix a aquesta qüestió i disposa que «no han de traure's a col·lació i partició les mateixes coses donades, sinó el seu valor en el temps en què s'avaluen els béns hereditaris». L'article 1041 estableix que la despesa no està subjecta a col·lació.

Successió intestada: concepte i fonament

La successió intestada, també anomenada ab intestato, legal o legítima, es produeix quan el causant no ha disposat de tots els seus béns per via testamentària o per via de successió contractual, o bé quan alguna disposició esdevé ineficaç. L'article 825 disposa que cap donació per contracte entre vius, sigui simple o amb càrrega, a favor de fills o descendents que siguin hereus forçosos, es reputarà millora si el donant no ha declarat de manera expressa la seva voluntat de millorar. Es fa referència al fet que per via inter vivos també és possible la successió intestada per aquesta via.

L'article 658 disposa que la successió es defereix per la voluntat de l'home manifestada en testament i, a falta d'aquesta, per disposició de la llei. La primera s'anomena testamentària i la segona legítima. Podrà també deferir-se en una part per voluntat de l'home, i en una altra per disposició de la llei.

L'article 1036 també s'ocupa d'aquesta qüestió i disposa que «la col·lació no tindrà lloc entre hereus forçosos si el donant així ho hagués disposat expressament o si el donatari repudia l'herència, excepte en el cas en què la donació haurà de reduir-se».