Llei de Gravitació Universal, Forats Negres i Astronomia

Llei de Gravitació i Fenòmens Astronòmics

Llei de gravitació

Els cossos s'atrauen, tant més com més pròxims estiguin i més gran sigui la seva massa.

Forats negres

Quan es produeix l'atracció gravitacional més intensa, són concentracions de matèria d'altíssima densitat. El camp gravitacional és tan gran que ni la llum en pot sortir, i els coneixem gràcies a la radiació. Es formen quan una estrella explota en una supernova, expulsant els materials de la capa exterior, i si la massa residual es queda a l'estrella, neix el forat negres.

Efecte Doppler

Quan les galàxies s'allunyen una de les altres, es veu que les línies de l'espectre que representen diferents elements químics no estaven col·locades al seu lloc, sinó que estaven desplaçades.

Origen d'una estrella

Quan explota una supernova, genera una ona de xoc que s'apropa a la nebulosa. Aquesta ona comprimeix la nebulosa, que col·lapsa; així s'escalfa i així neix l'estrella.

Nebuloses

Gran núvol de gas i pols que està en una regió del medi interestel·lar. Les podem trobar en els braços de les galàxies espirals i en qualsevol galàxia irregular. La pols prové de les estrelles.

Tipus de nebuloses

• Nebuloses d'emissió
• Nebuloses de reflexió
• Nebuloses d'absorció
• Nebuloses planetàries

Planetes extrasolars

Planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella excepte el Sol. Per detectar-los s'utilitzen diversos mètodes:

• Astrometria
• Efecte Doppler
• Trànsits planetaris
• Observació visual directa
• Anomalies en el període de púlsars
• Microlents gravitatòries
• Pertorbacions en discs circumstel·lars

Condicions per a la vida planetària

• Distància del planeta a l'estrella
• Gravetat suficient al planeta
• Nucli metàl·lic fos
• Presència d'un satèl·lit gran
• Temps de vida de l'estrella
• Existència de planetes gegants propers
• Situació dins de la Via Làctia

Galàxies

Conjunt massiu d'estrelles, núvols de gas, planetes, pols i matèria fosca que està sota l'efecte de la gravetat. Formen agrupacions més nombroses anomenades cúmuls.

Tipus de galàxies

• El·líptiques
• Spirals
• Irregulars

La Terra, Saturn i Mart

La Terra

• Període de rotació: 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons
• Diàmetre: 12.756 km
• Composició: Ferro, oxigen, silici, magnesi, níquel, sofre i titani

Capes de la Terra

• Escorça (oceànica / continental): Capa més superficial.
• Mantell superior: (Fins a la discontinuïtat de Mohorovičić).
• Mantell inferior: Fins a la discontinuïtat de Wiechert-Gutenberg.
• Nucli extern: Fins a la discontinuïtat de Lehmann.
• Nucli intern: Capa més profunda.

Alfred Wegener i la deriva continental

Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, afirment que aquests van estar units fa uns 200 milions d'anys.

Proves de la deriva continental

• Geogràfiques: Coincidència entre la forma dels continents.
• Paleontològiques: Referint-se als fòssils.
• Geològiques i tectòniques: Uneixen els continents en un de sol, formant primer un cinturó gairebé continu.
• Paleoclimàtiques: Zones actualment càlides van estar cobertes de gel (com l'Índia i Austràlia).

Saturn

És el sisè planeta del sistema solar. Galileo Galilei va ser el primer a veure'l. Té una atmosfera d'hidrogen, amb una petita quantitat d'heli i metà.

Llunes de Saturn

Tità, Rea, Japet, Dione i Tetis.

Mart

És el quart planeta. Presenta cràters, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes de sorra. Les diferències de temperatura provoquen vents forts. L'atmosfera conté diòxid de carboni, nitrogen, argó, oxigen, neó i aigua.

Satèl·lits de Mart

Fobos i Deimos.