Literatura Medieval i Fonètica: Martorell i l'Articulació

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,02 KB

Literatura Medieval i Cavalleresca

Diferències entre gèneres

  • Llibre de cavalleries: Són narracions fabuloses situades en països exòtics (sovint inexistents), protagonitzades per cavallers d’uns dots excepcionals i irreals on s’enfronten a enemics de força descomunal i, de vegades, provinents de la imaginació del seu autor (dracs de dos caps, cavallers gegants, animals estranys, etc.).
  • Novel·la cavalleresca: Aquesta proposa reflectir la manera de viure dels cavallers errants, que existien i sostenien batalles i bregues amb altres cavallers ben reals. Les aventures són més mesurades i els cavallers actuen guiats per les seves habilitats, on s’enfronten a enemics reals.

Joanot Martorell

Joanot Martorell era un noble pertanyent a la petita noblesa (el seu avi era conseller reial) i era un cavaller bregós que lluitava contra els sarraïns i solia ficar-se en problemes i fer lletres de batalla. El seu gran enemic va ser Ausiàs March i va visitar moltes corts, països i ciutats importants com Anglaterra, França, Nàpols, Portugal, etc.

Context Històric i Cultural

En el segle XV, la Corona Catalanoaragonesa era l’imperi més important d’Occident i controlava tot el Mediterrani i el seu comerç (tenia territoris i ciutats com Roma, Nàpols, València, Rodes, tot el nord d’Àfrica, etc.). Tot i això, Barcelona estava en declivi per una pesta i València es trobava en ple auge econòmic i riquesa.

Teoria sobre l'Aparell Fonador

Punt d'Articulació

És el punt on s'origina el so:

  • Bilabial: Entre els dos llavis (superior i inferior) [p], [b], [β], [m].
  • Labiodental: Llavi inferior i dents incisives [f], [v], [ɱ].
  • Dental: Àpex de la llengua i dents incisives [t], [d], [ð].
  • Alveolar: Àpex de la llengua i alvèols [s], [ts], [z], [dz], [n], [l], [r], [ ].
  • Palatal: Dors de la llengua i paladar [ ], [t ], [ ], [d], [ɲ], [l].
  • Velar: Vel del paladar, al final [k], [g], [g], [h].

Mode d’Articulació

Com surt l’aire, quins obstacles troba al seu pas i la posició de la boca:

  • Oclusiu: Tancament de la boca i sortida de l’aire en forma d’explosió [p], [b], [t], [d], [k], [g].
  • Fricatiu: L’aire surt fregant per una petita escletxa [f], [v], [s], [z], [ ], [ ].
  • Africat: Dos períodes: l’oclusiu en què l’aire queda barrat i el fricatiu en què l’aire surt fregant tot seguit [ts], [dz], [t ], [ ].
  • Nasal: L’aire surt parcialment pel nas [m], [ɱ], [n], [ɲ], [h].
  • Lateral: L’aire surt pels costats de la boca [l], [ ].
  • Vibrant: L’àpex de la llengua produeix una vibració. Simple: [r]. Múltiple: [rr].