La Literatura: Gèneres, Característiques i Mètrica

La Literatura: Un Art Expressiu

La literatura és l'art de descriure amb un objectiu estètic, diferenciant-se d'altres textos. L'objectiu és que la comunicació provoqui en el receptor una emoció estètica per mitjà d'un registre literari, creant missatges amb finalitat artística.

Tipus de Literatura

• Literatura culta: Transmissió escrita, dirigida a un públic il·lustrat.
• Literatura popular: Transmissió oral i dirigida a un públic senzill.

Característiques del Text Literari

• Caràcter subjectiu: L'autor crea un món de ficció.
• Llenguatge connotatiu: Pretén suggerir múltiples significats.
• Recreació personal del llenguatge: L'autor utilitza el llenguatge de forma original.
• Figures literàries o retòriques: Formes expressives per aconseguir la bellesa formal.

Gèneres Literaris

Èpica

• L'autor assumeix altres personalitats.
• Fa ús de la funció referencial, amb to objectiu i distant.
• Temàtica heroica, amb personatges nobles i elements sobrenaturals.
• Forma narrativa en prosa o vers, amb estructura de plantejament, nus i desenllaç.

Lírica

• L'autor parla en primera persona del seu món interior.
• Utilitza la funció expressiva, amb to subjectiu i afectiu.
• Temàtica sentimental, expressant estats d'ànim.
• Forma poètica, amb el vers com a mitjà expressiu.

Dramàtica

• L'autor crea una realitat externa per ser representada per actors.
• Utilitza la funció apel·lativa, amb to greu, seriós o humorístic.
• Temàtica tràgica, dramàtica o còmica.
• Forma teatral, en prosa o vers, amb estil directe, diàleg i monòleg.

La Poesia: Ritme i Mètrica

La poesia es distingeix de la prosa per l'ús del llenguatge combinant i repetint harmònicament sons i ritmes, semblant al cant. El vers és la unitat bàsica, i la mètrica estudia les tècniques de composició.

El Metre

• Elisió: Supressió fonètica d'una vocal en contacte.
• Sinalefa: Fusió de dues vocals en contacte en una síl·laba rítmica.
• Hiat: Concurrència de dues vocals sense formació de diftong.
• Cesura: Pausa mètrica interior que divideix el vers en dos hemistiquis (en versos llargs).

Classificació segons el nombre de síl·labes:

• Versos curts: Menys de 9 síl·labes (sense cesura).
• Versos llargs: Més de 8 síl·labes (generalment amb cesura). Els més utilitzats són el decasíl·lab i l'alexandrí.

La Rima

• Rima consonant (perfecta): Repetició de tots els sons (vocals i consonants) des de l'última vocal tònica.
• Rima assonant (imperfecta): Només es repeteixen els sons vocàlics.
• Rima masculina: Versos que rimen acaben en mots aguts.
• Rima femenina: Versos que rimen acaben en mots plans o esdrúixols.
• Rima interna: Entre dues paraules d'un mateix vers o de dos versos consecutius.

Les Estrofes

1. Apariat: 2 versos (curts o llargs) amb rima consonant. Noves rimades (tirada de versos isosil·làbics amb rima consonant) i codolades (versos anisosil·làbics, alternant curts i llargs).
2. Tercet: 3 versos (curts o llargs) que rimen.
3. Quarteta i quartet: 4 versos (curts i llargs respectivament). Rima consonant creuada o encadenada.
4. Quintet: 5 versos (curts o llargs), amb dues rimes consonants diferents.
5. Sexteta i sextet: 6 versos (curts i llargs respectivament) amb dues o tres rimes consonants.