Literatura Catalana S. XVI-XVIII: Prosa, Poesia i Teatre Barroc i Renaixentista

Prosa Catalana dels Segles XVI, XVII i XVIII

Prosa Didàctica

Exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d'ensenyar-les.

Cristòfor Despuig (S. XVI)

• Obra clau: Los col·loquis de la ciutat de Tortosa (1557).

Prosa Didàctica del S. XVIII (Assaig)

Literatura d'idees. Temes principals: filosofia, història, política, literatura, ciència o pedagogia.

Baldiri Reixac

• Obra: Instruccions per a l'ensenyament de minyons (1749).
• Aspectes destacats:
  1. Defensa la llengua materna.
  2. Denuncia la manca de traduccions.
  3. Elogi de la llengua catalana.

Dietari

El cronista escriu per dies els esdeveniments més notables.

Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà (1746-1818)

• Obra: Calaix de sastre.
• Descripció: Dietari que descriu la vida de les ciutats i terres de Catalunya durant 50 anys.
• Temes: Música, gastronomia, excursió, aristocràcia, descripcions de pobles i esdeveniments de l'època.

Narrativa Popular

Rondalla

• Temàtica: Espai i temps indeterminats, combina elements reals amb elements fantàstics, el conflicte acaba feliçment.
• Llenguatge: Senzill, ús d'onomatopeies, diminutius i augmentatius.
• Finalitat: Moralitzadora.

Llegenda

Parteix d'un fet històric real que, amb el pas dels segles, ha estat deformat i enriquit amb elements inversemblants i meravellosos.

• Exemple: El comte Arnau.

Poesia Catalana (S. XVI, XVII i XVIII): Renaixement i Barroc

La Poesia Renaixentista

La poesia culta va ser el gènere literari més conreat durant el Renaixement.

• Temes: El fet amorós i la Natura.
• Renovació Formal: Introducció del decasíl·lab sense cesura i del sonet.

Representants de la Poesia Culta

• Pere Serafí: Va remarcar aquesta forma poètica.

La Poesia Amorosa d'Arrel Popular

Alguns poetes aprofiten les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions.

• Joan Timoneda: Flor d'enamorats (1562).

Poesia Barroca

• Temes: El pas del temps i la mort, pessimisme polític, la caricatura tragicoburlesca de l'existència.
• Recursos: Artificiositat, contrast entre els conceptes, cultismes i castellanismes, figures retòriques.
• Màxims representants:
  • Francesc Fontanella: Temàtica de romanços i sonets.
  • Francesc Vicent Garcia: (Rector de Vallfogona).

Poesia Popular

• Temes: Amor, feines del camp i la casa, infantils, religió i històrics.
• Recursos: Versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi força senzills, arcaismes i dialectalismes, transmissió oral.

Gèneres de la Poesia Popular

• Goig: Cançons religioses.
• Nadales: Tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs.
• Corrandes: Gran nombre de cançons, de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant.

El Teatre Català dels Segles XVI, XVII i XVIII

En aquest període, el gènere teatral segueix els corrents barroc i neoclàssic per mitjà de la comèdia mitològica i la tragèdia neoclàssica.

El Teatre Barroc (Comèdia Mitològica)

El Barroc va generar un teatre molt diversificat quant als temes: l'amor, la mitologia, la comèdia pastoril, la història...

• Exemple: Francesc Fontanella, Lo desengany (1650).

La Tragèdia Neoclàssica

Els gèneres promoguts pel Neoclassicisme són la poesia de to i temàtica bucòlics i pastorils, les faules d'intenció moralitzant i la tragèdia de tema clàssic.

Joan Ramis

Autor de l'ègloga Tirsis i Filis i la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor. També va escriure l'obra teatral Lucrecia.

El Teatre Popular

Es va desenvolupar especialment en el vessant religiós amb els cicles temàtics:

• Cicle de Nadal
• Cicle de Pasqua
• Cicle hagiogràfic
• Cicle bíblic