La Literatura Catalana de Postguerra: Dictadura, Exili i Renovació

Context Sociopolític de la Literatura Catalana (1936-1970)

La dictadura franquista fa desaparèixer el català de l'àmbit públic.

Etapes de la Repressió i Recuperació

• 1936-1946: Màxima repressió. Execucions, afusellaments. Desapareixen obres, autors i lectors. La producció es redueix a l'àmbit folklòric o religiós.
• 1946-1955: Aïllament. Fi de la Segona Guerra Mundial. Aïllament ambiental i literari. Sorgeixen editorials com Moll, Edicions 62 i Proa. Es recuperen autors clàssics (Joanot Martorell, Rusiñol). Carles Salvador escriu diccionaris i cursos de llengua i literatura.
• 1955-1970: Renovació. Els escriptors exiliats tornen. Els joves s'inicien. Els autors majors recorden la postguerra; els joves busquen millorar la llengua.

Tendències Literàries

• Exiliats: Enyorament de la terra.
• Els que es van quedar: Continuen les tendències avantguardistes d'abans de la guerra.
• Novel·la d'evasió: Evadir-se de la realitat (Calders, Perucho, Sarsanedas).
• Novel·la psicològica: Temes de preguerra (Rodoreda, Villalonga).
• Novel·la realista: Com a tota Europa, reflecteix les condicions de la guerra.
• Altres gèneres: Enric Valor (vuitcentista), Pedrolo (existencialista), Tasis (policíaca).

Enric Valor (1911-2000): Paisatge i Llengua

Nascut a Castalla el 1911, va quedar en segon terme durant el franquisme. Col·laborador del diccionari.

«Rondalles Valencianes» (Dedicació i Passió)

Dedicació, passió i voluntat per a difondre el paisatge i la llengua del país. Personatges novel·litzats amb un món literari fascinant. El nucli de les rondalles és el seu caràcter oral, amb una escriptura millorada. Els contes van ser diferents de les rondalles, més cultes.

«Cassana» (Crònica de la Societat Rural)

Publicada als anys 70. Cassana és el nom d'un poble imaginari. S'hi conta la crònica de la societat rural de la primera meitat del segle XX. No amaga cap conflicte, els fica en primer pla. Està vinculat amb la Foia de Castalla: la lluita dels homes per a sobreviure.

• Heroi individual: Conflictes del protagonista amb el medi (l'ambició d'Aleix).
• Heroi individual substituït per un col·lectiu: Realisme narratiu i psicologia dels personatges.

Narrador omniscient i subjectiu. Domini de la llengua per la tradició popular. Narracions de la Foia de Castalla, perennes, intranscendentals.

Mercè Rodoreda (1908-1983): Novel·la Psicològica

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Romanyà 1983). La seva obra literària està profundament marcada pels esdeveniments socials, culturals i personals. Conrea la novel·la psicològica, centrant-se en el món interior de la vida d'un personatge. Va col·laborar en revistes i diaris (Aloma).

«La Plaça del Diamant» (1962)

Obra més important. Història senzilla d'una dona de classe popular. Contrast entre allò petit-íntim i allò tràgic-complex. L'element simbòlic són els coloms. No tracta directament sobre la Guerra Civil, sinó que és un tema secundari que s'inclou per a reforçar la narració. Utilitza el monòleg interior i l'estil directe i indirecte.

Altres Obres Clau

• 1966: Carrer de les Camèlies (personatge femení).
• 1967: Jardí vora el mar (home observador).
• 1974: Mirall trencat (obra mestra, vida d'una dona burgesa, s'inicia a principi de segle i acaba amb la Guerra Civil; novel·la més tràgica).

Trets Distintius de l'Obra de Rodoreda

• Simbolisme.
• Pensaments interiors.
• Personatges forts.
• La protagonista: el món extern ofega el món intern (cerca de l'equilibri).
• L'amor com a desequilibri.
• Llenguatge simbòlic.
• Recursos dels personatges: alienació, fugida, record, evocació.
• Temes: home/dona.
• Sensibilitat per l'època perduda.
• Dones: distants, fredes, maduren, víctimes.
• Prosa poètica, evocativa, lírica.
• Trama senzilla.

Quim Monzó (1952): Mestre de la Narrativa Breu

Nascut a Barcelona el 1952, autor de llibres de contes, fent referència a la narrativa curta. Vuitanta-sis contes (1999). Ha treballat, per exemple, de dissenyador gràfic. En les seves obres, el centre temàtic és la ciutat. Quim Monzó és l'autor més important de la narrativa breu actual. A Uf, va dir ell (1977) apareix un retrat de la vida quotidiana del món occidental, una societat hedonista, consumista i amb corrent ideològica. Als seus contes es reflecteix la societat contemporània. Narra temes de pudor, com el sexe, amb fredor. Utilitza la faula moral.

Trets Principals de la Narrativa de Monzó

• Ambientació urbana: La ciutat en abstracte, vida i pensament.
• Personatges esquemàtics: Es comuniquen amb molta gent, sense profunditat psicològica.
• Humor i ironia: Deixa al descobert l'absurditat dels consums, així com la política i l'economia.
• Elements absurds i fantàstics: Per a deformar la realitat.
• Metaficció: Actua de forma reflexiva sobre el lector recordant que tot és ficció.