Literatura Catalana Medieval: Llull, Cròniques i Tirant lo Blanc
Ramon Llull
Ramon Llull va néixer entre 1232 i 1235 a Mallorca. Va ser senescal de Jaume II, es va casar i va tenir fills. El canvi radical a la seva vida va ser guiat per tres objectius:
- Conversió d’infidels.
- Elaboració de llibres per difondre doctrines.
- Creació d’escoles de llengües per formar en l’àrab els futurs missioners.
El seu sistema filosòfic es basava en el platonisme cristià i en el pensament oriental, i la seva obra comprèn uns 250 títols.
Llibre d’Evast i Blanquerna
Aquesta obra exemplifica els estats de vida religiosa.
Cròniques Reials Medievals
Llibre dels feits (Jaume I)
El Llibre dels feits narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants de Jaume I el Conqueridor. Té una intenció didàctica i justificadora amb un to religiós i providencial: les victòries i els encerts s'aconsegueixen per intervenció divina. Utilitza un llenguatge viu i popular.
Crònica de Bernat Desclot
La Crònica de Bernat Desclot es proposa historiar els regnats d’Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran. Explica fets del passat i conté gestes prosificades pels joglars i narracions llegendàries. Quan se centra en Pere el Gran, narra la campanya italiana i la lluita contra els invasors francesos. Són històries plenes d’informacions rigoroses i detallades.
Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner és la més extensa. Tracta fets que no va viure, i per a això se serveix de textos historiogràfics anteriors i de la prosificació de narracions èpiques. Quan són fets viscuts, narra el que ha vist. El protagonisme principal recau en reis i grans senyors, fet que justifica les exageracions. Exalta el sentit de nació catalana i la importància del bell catalanesc.
Crònica de Pere III el Cerimoniós
Pere III el Cerimoniós va fer redactar una crònica del seu regnat i del seu pare, amb el desig de justificar la seva política.
Tirant lo Blanc
Escrit per Joanot Martorell (1460-1468), Tirant lo Blanc va ser dedicat a l’Infant Ferran de Portugal. La novel·la va veure la llum a València el 20 de novembre de 1490.
Estructura i Contingut
Consta de cinc parts:
- Capítols 1 a 97: Tirant assoleix fama com a cavaller en lluites cortesanes a Anglaterra.
- Capítols 98-114: L’heroi es converteix en un hàbil almirall a Sicília i Rodes.
- Capítols 115-297: El protagonista esdevé un cabdill contra els turcs, i es desenvolupa el seu amor amb la princesa Carmesina. Ambientat en l’Imperi Bizantí.
- Capítols 298-407: Tirant, després d’un naufragi, assoleix la conversió de nombrosos sarraïns.
- Capítols 408-487: Retorn a l’Imperi Bizantí, on allibera els turcs, es casa amb Carmesina i esdevé emperador fins a la mort.
Temes Principals
Els temes que caracteritzen el gènere són:
- Cavalleresca: Biografia d’un cavaller.
- Històrica: S’identifica amb la geografia.
- Social: Estrats de la societat.
- Eròtica: Importància de l’amor i del sexe.
- Psicològica: Anàlisi dels personatges.
Estils Literaris
El Tirant lo Blanc presenta dos estils principals:
- Un de culte, retòric i barroc, utilitzat en els parlaments i les lamentacions.
- Un de col·loquial, reflex de la parla viva de València.