Literatura Catalana Medieval: Eiximenis, Turmeda i el Segle XV Valencià

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,74 KB

FRANCESC EIXIMENIS (1327-1409)

Va nàixer a Girona. Va estudiar en moltes universitats europees i té una obra molt extensa que va ser traduïda a moltes llengües. Va gaudir de prestigi i popularitat, i va ingressar a l'Orde Franciscana.

Obra Principal

Escriu una obra psicopedagògica, "Lo Crestià", que és un compendi de 12 llibres, dels quals se'n conserva només 1. Conté un tractat de caràcter polític dirigit als jurats de València.

El Llibre de les Dones

Parla dels vicis de les dones, ridiculitzant-les amb un caràcter misògin.

Objectiu i Estil

  • L'objectiu central és la instrucció religiosa, posant èmfasi en el dogma cristià.
  • Intercala en les narracions elements com: exemples, faules, mirades i diàlegs per fer-la més amena.
  • L'estil és planer i clar. Crea prosa sense recursos retòrics, amb un to directe i irònic.

ANSELM TURMEDA

1. Vida

Va estudiar a la Universitat de València i es va interessar per la religió musulmana. L'any 1385 se'n va anar a Tunis, on va abandonar el cristianisme i es va convertir en mahometà. Les autoritats de Tunis li van atorgar els càrrecs de cap de duanes.

El Papa Benet XIII i alguns reis de la Corona d'Aragó van intentar convèncer-lo perquè tornés a terres cristianes, oferint-li tota mena de garanties i perdons, però Turmeda sempre s'hi va oposar.

2. Característiques de la seva obra

En general, l'obra de Turmeda reflecteix la crisi religiosa i espiritual de l'època. Tota la seva obra, tant en català com en àrab, la va escriure a Tunis.

  • Llibre dels bons amonestaments (1398): És un llibre molt divertit que arreplega consells per a la moral cristiana. També hi apareixen sàtires i crítiques que mostren el seu esteticisme humorístic.

SOR ISABEL DE VILLENA (1430-1490)

1. Vida

És l'única figura femenina destacada de la nostra literatura medieval catalana. Va nàixer a València, era filla natural de Don Enrique de Villena. L'any 1445 va ingressar a l'Orde de les Clarisses amb el nom de Sor Isabel. Va ser abadessa del convent de la Trinitat de València.

2. Obra

Isabel de Villena és autora d'una extensa obra en prosa anomenada "Vita Christi", on tracta de la infància de la Verge Maria i de Jesús, i per l'altra banda, la passió de Crist i l'ascensió de Maria. L'obra estava destinada a ser un manual de meditació per a les monges del convent de la Trinitat.

3. Llengua i estil

Sor Isabel de Villena usa un llenguatge de caràcter col·loquial, ple de diminutius (que donen tendresa al text), i apareixen detalls de la vida quotidiana quan explica la vida de Jesús i de la Mare de Déu. S'observa també una cura pels detalls menuts i a fer ressaltar el paper de les dones.

LA LITERATURA A LA VALÈNCIA DEL SEGLE XV

Contacte amb el Renaixement Italià

La ciutat de València durant el segle XV entra en contacte amb el Renaixement Italià. Tots els autors es trobaran influenciats per aquest moviment. Aquest contacte va ser possible per l'assentament de la cort del rei Alfons el Magnànim a Nàpols (Itàlia).

Tots els escriptors imiten la forma d'escriure dels escriptors italians del Renaixement (Petrarca i Boccaccio). A més, s'interessen també per l'altura clàssica (escriptors romans com Virgili, etc.).

Els Canvis dins de la Poesia

Els canvis més significatius són els següents:

  1. La dama a la qual va destinat el poema ja no ha d'estar casada. Les destinatàries del poema poden ser donzelles i fins i tot monges.
  2. La cort del rei ja no seria l'únic centre on es fomentaria la poesia. Apareixen altres focus culturals que fomenten la poesia, realitzant concursos poètics a les ciutats.
  3. Les composicions poètiques deixen de ser musicades, la qual cosa va provocar la desaparició del joglar com a divulgador. Aleshores el text poètic anava destinat a ser llegit.
  4. El senyal trobadoresc que apareixia al final del poema i que amagava el nom de la dona, poc a poc va desapareixent i el nom real de la dona apareix en el poema.
  5. Apareix el vers decassíl·lab (10 síl·labes) amb pausa o cesura a la quarta síl·laba.

Poetes anteriors a Ausiàs March (Tradició Trobadoresca)

  • Pere March (pare d'Ausiàs) (1338-1413): Es conserven 12 poemes, dos dels quals són de temàtica amorosa. Característiques de la seva prosa: Té un caràcter reflexiu. Exalta els ideals cavallerescos. Moralitza sobre temes com la mort, el menyspreu del món i els vicis dels homes.
  • Gilabert de Próixita (mitjan s. XIV-1405): D'origen italià. Es conserven 21 poemes de caràcter amorós, tots de caràcter trobadoresc, on ret vassallatge a la dama i analitza els seus estats d'ànim que provoca la passió amorosa.

LA LITERATURA DEL SEGLES D'OR (S. XV)

Esquema

  1. Introducció: Característiques del segle XV.
  2. Els gèneres literaris: 2a- La poesia d'Ausiàs March. 2b- La novel·la de Tirant lo Blanc.

1. Característiques socials, econòmiques, culturals i polítiques del s. XV

A nivell general, és un segle de crisi i canvi (crisi del feudalisme i avenç cap al Renaixement i l'Edat Moderna).

A la Corona Catalanoaragonesa:

  • Enfonsament del Principat de Catalunya a mitjans del s. XV (constants epidèmies de la pesta negra, revoltes antisenyorials o antifeudals dels camperols "Guerra dels Remences") i Guerra Civil Catalana entre dos partits de la burgesia ("La Biga" i "La Busca").

B: Auge i floriment del Regne de València:

  • València esdevé el centre econòmic, cultural i comercial de la Corona Catalanoaragonesa, substituint Barcelona.
  • Incrementa la seva població, té una expansió econòmica i comercial.
  • Es constitueixen edificis civils i gòtics religiosos: Les Torres de Serrans, Les Torres de Quart, La Llotja de València, La Seu o la Catedral i el Palau de la Generalitat.
  • A València, s'instal·la la primera impremta (1474).

Temes, Gèneres i Actituds

La literatura religiosa neix amb la voluntat de convèncer i adoctrinar en els valors més tradicionals. No obstant això, la societat medieval d'aquesta època es troba enmig de les velles estructures socials, polítiques i religioses. Les actituds dels diferents escriptors són diverses i contradictòries. La majoria es decantarà pel tradicionalisme, altres com Sant Vicent Ferrer o Francesc Eiximenis faran llibres i sermons senzills i didàctics amb la intenció d'arribar a les audiències populars.

Gèneres:

  • L'Oratòria: Va ser cultivada especialment pels frares dominics i es dirigeix al poble utilitzant els recursos que les gents senzilles utilitzaven, els mateixos que feien servir els joglars. Els sermons són generalment de caràcter apocalíptic, centrats en temes de la mort i la fi del món, sempre presentats com un càstig de Déu.
  • La Controverisa: Debats de caràcter oral amb els jueus i els heretges per tal de demostrar la superioritat de la religió cristiana.
  • La literatura polèmica antijueva i antimusulmana: Tenia objectius didàctics, amb l'objectiu de moralitzar.
  • Literatura moralitzada.

3. FRANCESC EIXIMENIS: Vida i Obra

Vida

Va nàixer a Girona en una família burgesa, va fer molts viatges i va estudiar en moltes universitats europees. Té una obra molt extensa que va ser traduïda a moltes llengües. Va ingressar a l'orde franciscana.

Obra

  • Escriu una obra psicopedagògica anomenada "Lo Crestià", que és un compendi de 12 llibres dels quals se'n conserva 1.
  • Regiment de la cosa pública: Tractat de caràcter polític en el qual exposa la seva visió de la política, de com s'havien de governar les ciutats i els pobles. Aquesta obra anava dirigida als jurats de València.
  • El llibre de les dones: Parla dels vicis de les dones ridiculitzant-les, té un caràcter misògin.

Objectiu

L'objectiu central d'Eiximenis és la instrucció religiosa de la gent del carrer que estava en perill de desviar-se de les pautes d'una societat teocèntrica que estava en crisi i que posava en perill el dogma cristià. Com a conseqüència, li calia escriure llibres que fossin senzills i agradables.

Recursos i Estil

  • Recursos: En les seves narracions intercala una sèrie d'elements per tal de fer més amena la lectura dels 7 llibres: contes curts, faules, diàlegs.
  • L'Estil: És planer i clar. Crea una prosa que no té recursos retòrics ni difícils d'entendre; el seu to és de caràcter directe i irònic. Els seus llibres tenen una forta base argumentativa per tal de convèncer el lector. Podem dir que Francesc és un observador de la societat del seu temps des del punt de vista religiós i des de la moral cristiana catòlica, retratant els vicis i els mals costums amb ironia. La seva obra va dirigida fonamentalment a la burgesia mercantil i critica la dona i els pagesos, que considerava com a persones incultes i brutals.

ALTRES CONCEPTES

Cancelleria Real

És un òrgan burocràtic que redactava tots els documents oficials de l'administració de la Corona Catalanoaragonesa. Els redactaven uns funcionaris molt preparats. La va crear Jaume I al segle XIII i va ser redactada en català.

Consistori

Concursos literaris que formaven la supervivència de la lírica trobadoresca, a causa de la pèrdua d'influència de les corts reials que fomentaven aquesta lírica.

Poesia de Sant Jordi

Poesia emblemàtica dins de la literatura catalana medieval. Fa al·lusió a la fortuna i a l'honor, temes medievals. S'inclouria en la poesia medieval.