Ausiàs March i la Poesia Catalana del Segle XV

Jaume Marc i Pere Marc: Precursors d'Ausiàs March

Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338?-1413), oncle i pare d'Ausiàs March respectivament, van ser figures clau en la transició de la poesia trobadoresca a la lírica del segle XV. Jaume va ser mantenidor del Consistori poètic barceloní i autor d'un diccionari de rimes. Pere, defensor de la societat estamental, va introduir la lírica a la seva obra. Ambdós van contribuir al reforçament moral de la societat.

Finals del Segle XIV i Principis del XV

Gilabert de Pròixita (?-1405), Andreu Febrer (1375/1380-1444?) i Jordi de Sant Jordi (finals del segle XIV - 1424/1425) representen un retorn als models dels trobadors clàssics, amb una acurada elaboració temàtica i formal, i un estil personal. El fet que Febrer traduís la Divina Comèdia de Dante no implica una influència remarcable del nou estil poètic toscà en els seus poemes. Al contrari, les composicions d'aquests poetes representen la maduresa d'una tradició poètica d'origen occità, considerada a la Corona catalanoaragonesa com un patrimoni cultural propi.

Ausiàs March: El Cim de la Poesia Catalana

Ausiàs March va néixer l'any 1400. Va participar en campanyes d'Alfons el Magnànim, fet que li va reportar privilegis sobre les terres familiars al ducat i una posició destacada a la cort com a falconer major del rei. Posteriorment, es va establir a les seves terres per dedicar-se a l'administració dels seus béns i a la producció poètica. Es va casar amb Isabel, germana de l'autor de Tirant lo Blanc.

Obra Poètica d'Ausiàs March

La seva obra poètica és extensa, composta per decasíl·labs en estrofes de vuit versos anomenades cobles. La darrera estrofa de cada composició sol ser una tornada de quatre versos. Utilitza la llengua catalana, tot i que s'hi detecta algun provençalisme ocasional. L'ús del català és la culminació d'un procés progressiu i es deu a l'oposició estilística per una poesia personal i realista.

En l'obra de March, distingim diversos cicles de tema amorós i moral segons el senyal que inclou la tornada de cada composició: "Llir entre cards", "Plena de seny", "Amor, amor" o "Oh foll amor". En els Cants de mort, apareix el tema del destí de l'ànima i de la relació amorosa després de la mort. El tema religiós es fa present en el Cant espiritual, adreçat a Déu.

March mostra un jo líric que es té pel més gran dels amadors i que no dubta a teoritzar sobre els aspectes psicològics i morals que provoca el sentiment amorós. Aquesta "ciència amorosa" se sobreposa, però, a una personalitat plena de contradiccions, que oscil·la entre la perfecció espiritual i estats terrenals.

El poeta no s'adreça als amadors que pretenen satisfer un apetit merament carnal, sinó a aquells a qui l'amor produeix un sofriment espiritual, i ho fa per oferir-los una lliçó amatòria. La figura de la dona no és un ésser ideal ni angelical a la manera dels estilnovistes, sinó una realitat psicològica amb qui el poeta es planteja una relació humana versemblant.

Amb un estil molt personal, alhora sincer i intel·lectual, ple d'imatges originals, d'una gran vivesa i sovint hiperbòliques, March expressa les vicissituds morals d'un home escindit en cos i esperit. L'amor li serveix per expressar aquesta situació.

L'Evolució de la Poesia: De Jaume Marc a Jordi de Sant Jordi

Jaume Marc i Pere Marc

Jaume Marc i Pere Marc, germans i alhora oncle i pare, respectivament, del poeta Ausiàs March, van escriure una poesia encara molt lligada a les fórmules trobadoresques. Jaume Marc va ser un personatge important als certàmens poètics de la "Gaia Ciència" de Barcelona. Són autors de caire narratiu de cançons d'amor i encara no van adaptar la seva poesia als nous corrents de la lírica italiana.

Gilabert de Pròixita

Gilabert de Pròixita, de València, poc influït per la nova lírica italiana. La seva producció més important són els 21 poemes de temàtica preferentment amorosa: analitza els diversos estats d'ànim i el sentiment amorós de manera malenconiosa i desesperada, però sense deixar els tòpics de la poesia trobadoresca. Pròixita presenta influències de Dante, i la seva llengua barreja català i provençal.

Andreu Febrer

Andreu Febrer, nascut a Vic en una família menestral acomodada, va estar vinculat al rei Martí l'Humà com a alt funcionari de la cort i, posteriorment, va ser cambrer i algutzir d'Alfons el Magnànim. Va viatjar per tot Europa i, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, va entrar en contacte directe amb la lírica italiana, fins al punt que la seva traducció catalana de la Divina Comèdia de Dante és la primera del món en vers rimat. En els seus 15 poemes lírics es nota la influència de la lírica italiana. Va coincidir amb dos poetes més joves que ell i que segurament l'admiraven i el consideraven un mestre: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Encara segueix els cànons trobadorescos: dedica tots els poemes amorosos a una dama, Beatriu, que amaga, i la relació que hi descriu no s'allunya gaire del tòpic del vassallatge feudal i de l'amor cortès, en un català encara amb molts provençalismes.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi també va participar a l'expedició de l'any 1420, fet que li va permetre conèixer la lírica italiana. Poeta jove, va gaudir sempre de la protecció d'Alfons el Magnànim i de la seva dona, que li tenien una estimació especial.