Literatura Catalana Medieval: Cancelleria Reial, Ramon Llull, Cròniques y Humanisme Valencià

Literatura Catalana Medieval

La Cancelleria Reial

Va ser creada amb la finalitat de posar ordre administratiu en aquell creixement. Era una institució de la cort encarregada d’elaborar i arxivar la documentació oficial de la corona. De primer utilitzaven el llatí, una llengua culta que s’aprenia a l’escola. Després passaren a ser redactats també en romanç aragonès i en romanç català, però conservant l’estil dels textos llatins.

La prosa cancelleresca adquirí una perfecció i un equilibri clàssics i insòlits. La maduresa fou possible gràcies a la influència de Ramon Llull i Arnau de Vilanova. S’arribà a crear una prosa literària culta i es va fer una estandardització, que va ser el punt de referència dels escriptors humanistes del segle XIV, com Bernat Metge o Antoni Canals.

Ramon Llull

És la primera gran personalitat intel·lectual i literària de la nostra història cultural. Nascut a Mallorca, segons relata la seua autobiografia, va tindre una aparició divina que es va repetir fins a 5 vegades. Aquest fet va marcar la seua vida i la va canviar radicalment. Va començar una labor missional i de conversió dels infidels i, més endavant, la creació d’un pla de composició de llibres per a combatre els errors dels infidels i, finalment, la creació d’escoles de llengües amb l’objectiu de formar un exèrcit de missioners.

És l’autor d’una obra extensa i variada que comprén 250 treballs escrits en català, àrab i llatí, que configura el pensament lul·lià.

Obra de Ramon Llull

La seua obra abasta multitud d’estils, temes i continguts, girant al voltant de la religió i la necessitat de propagar la fe. Es basa en:

• La mística (diàleg entre l’home i Déu)
• La filosofia i la doctrina (l’educació dels cavallers)
• L’obra en vers (un poeta que confessa els seus pecats, projectes i decepcions)

El seu estil era la prosa narrativa de Ramon Llull, on destaca el Llibre de les meravelles, en el qual el protagonista fa un camí cap a la perfecció personal i espiritual.

La literatura com a instrument

També l’obra literària va ser un mitjà per a convéncer i propagar la seua convicció, i va ser el creador de la prosa literària.

Les Cròniques

Són narracions de fets històrics barrejats amb elements llegendaris, exageracions i manipulacions intencionades. Hi domina la visió objectiva del narrador, que intenta fomentar un sentiment nacional i heroic. Tenen un interès lingüístic i literari i presenten una gran uniformitat. Ens deixen veure, de manera més o menys directa o indirecta, les suposades cançons de gesta.

• Crònica de Bernat Descolt: passatges més èpics i llegendaris, especialment rica en aquests ritmes interns.
• Crònica de Jaume I (Llibre dels feits): fou redactada per algú molt pròxim al monarca i dictada per ell mateix, ja que narra fets difícils de conèixer.
• Crònica de Ramon Muntaner: la més extensa i la més personal. La va escriure a l’alqueria valenciana de Xirivella. Es mostra com un defensor dels monarques i un propagandista d’aquella corona en expansió i de la nostra llengua comuna, amb l’objectiu de deixar constància dels seus serveis a la corona.

Caracterització del valencià

La desinència -e del present, la desinència amb -r- de l’imperfet de subjuntiu, la generalització dels possessius femenins amb -u- (seu), la combinació pronominal ci + cd (li la donaré) o la pronunciació de la -r final (cantar).

Isoglosses i dialectes

Les isoglosses són línies imaginàries traçades sobre un mapa que indiquen l’abast geogràfic d’un fenomen lingüístic.

La Prosa Religiosa i l’Obra Moralista

És un corrent d’escriptura moralista que arranca al segle XIII amb Arnau de Vilanova, que defensava la més pura ortodòxia cristiana medieval.

Francesc Eiximenis

Es va fer frare franciscà i va prendre part activa en la vida pública de la ciutat com a conseller dels jurats. Allà es dedicà a escriure i va confeccionar gran part de la seua obra:

• La Crestià: una obra concebuda com una vasta enciclopèdia amb la qual pretenia orientar el comportament del bon cristià.
• Regiment de la cosa pública (el Dotze): un tractat sobre el govern de les comunitats polítiques, que va dedicar als jurats de València.
• Llibre de les dones: dins de la tradició misògina medieval, moralitza sobre les virtuts i els defectes de les dones per tal d’adoctrinar la dona cristiana perfecta.

La característica fonamental és la voluntat didàctica, amb la intenció d’exposar les idees cristianes d’una manera senzilla, amb exemples i elements quotidians, a fi d’aproximar-se al seu destinatari urbà. Té una prosa directa, fluida i fresca.

Vicent Ferrer

És, sense dubte, el valencià de renom universal, gràcies a la seua activitat com a predicador i a la seua proximitat al poder polític i religiós. Fou un famós sant; la tradició oral encara conta llegendes i miracles, especialment en terres valencianes. Es va fer frare dominicà i fou conseller i confessor de diversos membres de la família reial i prelats d’altra categoria.

Els sermons de Vicent Ferrer

Fou un orador de moda en aquell temps. Els seus sermons deixaven fortament impressionats el públic davant d’una posada en escena molt efectiva. Tenia una visió antihumanista, defensava les idees més tradicionals del seu temps i atacava constantment la renovació dels postulats medievals.

Els sermons responen a una estructura fixa: enunciació en llatí, desenvolupament en romanç i final. En la prosa oratòria s’utilitzaven aquests recursos: temes quotidians, lèxic senzill, oracions breus i simples, i es basen en el criteri d’autoritat.

Els Nous Temps: L’Humanisme

L’escriptor més proper al corrent humanista de la nostra literatura fou Bernat Metge, i també Antoni Canals, alumne de Vicent Ferrer.

Bernat Metge

El seu padrastre el va introduir en la cancelleria reial, on va ocupar càrrecs importants. Va ser un dels escriptors més influents del primer humanisme, i també s’allunya de la literatura medieval, tant en els temes com en la forma, com per exemple en l’abundància de llatinismes lèxics i oracions subordinades. El seu llibre més important és Lo Somni, en el qual fa front al procés judicial i a l’empresonament que va patir arran de la mort de Joan I, i que l’exculpava de les responsabilitats de la seua mort.

Jaume Roig

Exercí de metge i d’examinador de metges a València, va atendre la reina Maria de Castella, fou espòs i pare feliç, també administrador d’hospitals i protector de convents. Fugint de la pesta, es va refugiar a Callosa, on va escriure el Llibre de les dones, una llarga tirada de versos tetrasíl·labs amb la tècnica medieval de les rimes encadenades. Està sintetitzat al màxim, on utilitza frases necessàriament partides per imposició del metre.

Conta la seua vida des de noi i va ser foragitat de casa per sa mare fins a la seua mort en solitud. En el llibre, la dona apareix com un cúmul de tots els defectes. És un antiheroi que acabarà renunciant a tot i dedicant-se a la contemplació espiritual, i és un precedent de la picaresca castellana.

La misogínia

És un pensament generalitzat al llarg de la història de la humanitat, que té la base en el paper mil·lenari de marginalitat social que ha tingut la dona en moltes cultures. La conquesta dels drets i de la igualtat real d’homes i dones va paral·lela a la desaparició d’aquest tòpic.