Literatura Catalana del Segle XV: Roig i Corella

L’Espill de Jaume Roig i la misogínia medieval

• L’autor exposa L’Espill com si fóra un sermó per a prevenir els homes davant la malignitat de les dones. Aquest fet s’anomena misogínia.
• El pessimisme i la comicitat són les notes dominants en les dues obres.
• En aquesta narració, el propòsit principal dels personatges és aconseguir un bon casament i viure feliç amb els fills.
• En els quatre llibres que componen la seua biografia, el protagonista és abandonat per sa mare.
• Segons ell, totes les dones que coneix són la maldat en persona, totes menys la Mare de Déu i la seua pròpia esposa.
• Jaume Roig escriu la seua única obra vora el 1460.
• L’obra està composta per 16.359 versos tetrasil·làbics.
• La forma i el tema són pareguts a altres composicions dels segles XIV i XV amb característiques que imitaven el sermó.

El món dels cavallers i l'ideal de cavalleria

• El terme cavaller s'utilitza per a anomenar els professionals de la guerra lligats a grans senyors per juraments de fidelitat.
• A causa de l’expansió econòmica del segle XII, es van reclutar mercenaris i, així, la guerra deixà de ser la funció dels cavallers.
• El nom de cavaller passa a ser patrimoni de l’aristocràcia i s’elabora l’ordre de cavalleria.
• Un dels puntals de la pràctica cavalleresca és el judici de Déu: la confiança que Déu atorgarà la victòria en un combat a qui defensi la causa justa.
• Els conflictes s’iniciaven amb unes lletres de batalla.

Joan Roís de Corella i la valenciana prosa

L'obra de Roís de Corella

• La seua obra és una narrativa amorosa fortament influïda per clàssics com Ovidi i Sèneca, i relacionada amb autors italians com Boccaccio i Alberti.
• Es tracta d'una literatura destinada a cercles refinats que valoraven més l’alambinament de l’anàlisi sentimental que les aventures bèl·liques.
• En Corella destaca un caràcter antiheroic assenyalat amb poca inclinació a l’heroisme masculí, que exalçava la narrativa de cavalleries, i s’esforçava a compaginar l’exercici literari amb un fort component ètic.
• El tret més característic és un estil elegant i de sintaxi recargolada per la imitació de construccions llatines que tenia com a objecte estar a l’altura de la doctrina sublim dels autors.
• Aquest estil notòriament artístic i poc natural va ser conegut amb el nom de valenciana prosa; la usaren autors com Francesc Alegre i Francesc Carroç Pardo de la Casta.
• La seua obra profana suposa una immersió en el món clàssic, amb narracions catalogades com a prosa poètica.
• Corella adapta mites amatoris de l’antiguitat i en proposa una lectura moral.
• En l’última època de la seua vida es dedica als temes religiosos.
• Destaquen la Història de Josep i la Història de Santa Magdalena, traduccions del Psalteri (Llibre dels Salms) i del Cartoixà.
• Sobre la poesia, és hereu d'Ausiàs March i es mostra sensible a la mètrica de tradició francesa i castellana.
• Escriu estrofes de lirisme puríssim o d’un dramatisme tens.
• Són cèlebres La balada de la garsa i l’esmerla i La sepultura.