La literatura catalana de la Decadència (segles XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es van produir els segles de decaïment social i cultural; són segles de decadència de la literatura culta.

El Renaixement al segle XVI

Al segle XVI va predominar l'estil del Renaixement. Hi va haver dos conceptes clau: la valoració de la persona per sobre de tot i el redescobriment de la cultura clàssica. Es van tenir dues llengües com a referència: el castellà i el llatí, que va rebre un impuls com a llengua de cultura.

En el teatre s'utilitzen els actes sacramentals, peces en un acte amb un caràcter al·legòric a causa de l'eucaristia. En prosa destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, que va ser un primer intent d'assaig en català. En poesia es combinen els models medievals amb noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques.

Alguns autors importants d'aquest període són:

• Joan Timoneda
• Pere Serafí
• Joan Pujol: autor del primer poema èpic en català.

El Barroc al segle XVII

Al segle XVII l'estil predominant va ser el Barroc. Es va tenir el desig de l'enderrocament de l'equilibri renaixentista i es va sotmetre el llenguatge a diversos processos:

• El contrast entre conceptes transcendents (vida/mort).
• La deformació a dos nivells: un de realista i l'altre d'idealista.
• L'exageració, amb l'ús de la hipèrbole.
• El dinamisme i el vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre sintàctic amb l'ús de l'hipèrbaton.

Alguns autors importants:

Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona) va escriure poesia artificiosa i galant seguint els models castellans de Góngora i Quevedo. Els poemes que el van fer més popular són de to i temàtica vulgar. Francesc Fontanella va tenir una producció poètica pràcticament amorosa. Va seguir l'estil de Garcilaso de la Vega i també tècniques barroques, amb característiques com les que utilitza en el llibre Lo desengany, on empra metàfores, hipèrboles i jocs de paraules, tot i que en aquest llibre utilitza la mètrica de Garcilaso.

Neoclassicisme i Il·lustració al segle XVIII

Al segle XVIII es va viure el moviment del Neoclassicisme i la Il·lustració. El neoclassicisme sorgeix a França i, per tant, arriba a Catalunya a causa del fet que França dominava la Catalunya Nord.

Els principis estètics seguien els preceptes de la imitació dels models antics, de la bellesa de l'obra artística i del bon gust en la tria i l'organització dels materials que integraven l'obra. La poesia i el teatre són els gèneres més conreats. Al principi, la poesia seguia la preceptiva i el gust barrocs, amb un to narratiu i didàctic. La poesia utilitza la faula didàctica i la sàtira, seguint el model de La Fontaine, mentre que els models teatrals utilitzaven la comèdia i la tragèdia.

A Menorca, que estava sota domini anglès, cal destacar Joan Ramis i Ramis perquè va escriure poesia de tema idíl·lic i amorós. A Catalunya, el Baró de Maldà (Rafael d'Amat i de Cortada) redacta Calaix de sastre, un conjunt de seixanta volums manuscrits en forma de dietari, amb una llengua molt castellanitzada; constitueix una crònica molt important de la vida barcelonina de finals de segle i començament del segle XIX.

La Il·lustració

Pel que fa a la Il·lustració, els il·lustrats catalans van escriure sovint en castellà. Les persones havien d'assolir els seus drets naturals: en primer lloc, la llibertat política i religiosa; s'havien d'eliminar les injustícies i s'havia d'arribar a un món ideal i pacífic. Amb aquestes idees van fer esclatar el Romanticisme.